Notícies


(novembre 2004) Lo català a la Franja ha canviat lo sistema de notícies. Ara les notícies apareixen a un Bloc:


Fulls de les fronteres. Entre Gandesa i Alcanyís de Perucho a l'IEC [19 de març de 2004]

El dia 25 de març, a les 19.30h, es presentarà a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (c/ Carme, 47, Barcelona) el llibre Fulls de les fronteres. Entre Gandesa i Alcanyís, recull d'articles de Joan Perucho en edició bilingüe català-castellà, publicat per l'Institut Ramon Muntaner i el Centro de Estudios Bajoaragoneses. L'acte serà presidit per Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l'IEC. La presentació anirà a càrrec d'Artur Quintana,curador de l'edició.


Nova polèmica periodística, esta vegada gestada a Saragossa [7 de març de 2004]

L'Heraldo de Aragón inclou a la Franja a la campanya electoral per desacreditar ERC, el PSOE i CHA.
Heraldo de Aragón: ERC afirma que cinco comarcas aragonesas son parte de Cataluña
Diario del Alto Aragón: PP y PAR rechazan las pretensiones “anexionistas” del partido de Carod


Monogràfic a Presència sobre la Franja de Ponent [7 de març de 2004]


El Punt: Jesús Moncada reprèn «Camí de Sirga» amb Edicions 62 [4 de març de 2004]


Cursos universitaris sobre la Franja [4 de març de 2004]

El Col·legi Oficial de Doctors de Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya organitza diversos cursos entre els que destaquem a Lleida El català a l’Aragó a càrrec de Ramon Sistac i Introducció a la geografia, la història i l’art al Baix Cinca amb Ismael Zapater Zapater. També pot interessar-vos Introducció a l’estudi de l’aragonès actual de M. Pilar Hernández . Entre Morella i Tortosa es realitzaran Didàctica i territori. Els confins de Catalunya, Aragó i València: espais de relació, espais de frontera amb Albert Curto, Lluís Margarit, Emeteri Fabregat, Manel Ollé, Roc Salvadó, Jacobo Vidal, Albert Aragonés i Enric Querol i La serra dels Ports, patrimoni natural entre tres comunitats amb Albert Curto, Xavier Miranda, Carlos Loaso, Javier Pérez, Ferran de Torres, Eusebi Casanova, Marc Castellnou, Josep M. Forcadell, Josep Llorac.
Teniu més informació aquí.


Les universitats de l'Institut Joan Lluís Vives i la de Saragossa reconeixen els seus vincles culturals i signen un conveni marc de cololaboració [2 de març de 2004]



El Punt - Guillem Chacón. : «Fa onze anys que fem sessions d'educació ambiental pels col·legis de la Franja»
[2 de març de 2004]



Les llengües a l'inici de la campanya electoral a la Franja [1 de març de 2004]

L'inici de la campanya electoral per a les Eleccions de l'Estat Espanyol ja han donat alguns fets referents al català a la Franja.

Per un costat Chunta Aragonesista es manté en dos direccions oposades. Si bé a nivell aragonès mantenen un discurs "trilingüista" i de defensa, per tant, del català, la inauguració de la seua seu a Fraga l'han promocionat amb documentació monolingüe en castellà i sense respectar les denominacions històriques de les viles catalanoparlants, com es veu a esta notícia de Vilaweb - Franja de Ponent. Mentre, el "Ligallo Andorra-Sierra de Arcos" del mateix partit, tot i trobar-se a una comarca on l'única llengua viva és lo castellà, manté un web que pràcticament permet navegar-hi en la seua totalitat en català.

Izquierda Unida, per la seua part, es ratifica en la seua posició contrària a l'oficialitat de la llengua pròpia, esta vegada a un xat públic, i a més, ha anul·lat la possibilitat de navegar parcialment en català, tal com vam anunciar fa un temps.

Fora de la campanya, lo club d'opinió Aragón Siglo XXI ha promocionat un acte sobre el Matarranya a Barcelona exclusivament en castellà.


Lo CERIB aprova la seua entrada a la Institució Cultural Franja d'Aragó a condició de canviar-hi la denominació a Institució Cultural de la Franja [18 de febrer de 2004]

Lo Centre d'Estudis Ribagorçans (CERIb) ha ratificat amb l'unanimitat de la seua Junta l'entrada a la Institució Cultural de la Franja d'Aragó que haurà d'agrupar totes les associacions culturals històriques de la Franja. Però amb la condició, ha manifestat a la resta d'entitats, que esta Institució es denomino "Institució Cultural de la Franja". Lo Centre ha pres esta decisió a partir de la realitat ribagorçana, valorant lo fet que "la Ribagorça és un territori que està a cavall entre Catalunya i Aragó, del qual el CERIb n'és l'òrgan cultural més evident, i la part catalanoparlant de l'Aragó no cobreix tota la Ribagorça". Així mateix "D'aquesta manera, s'ha arribat a la conclusió que si bé en cap cas no s'ha d'aturar el projecte per qüestions terminològiques, cal polir-ho des d'un bon començament, ja que tant el terme "de Ponent" com "d'Aragó" poden resultar excloents per una o altra banda".

Cal recordar que la denominació de la nova Institució ja va ser debatuda a l'assemblea general de l'Associació Cultural del Matarranya amb 8 vots en contra de la denominació "d'Aragó" i 16 vots a favor.

Lo CERIB és la quarta, i més nova, associació comarcal de la Franja que hauria d'agrupar-se a la Institució Cultural de la Franja d'Aragó. Les altres tres són l'Associació Cultural del Matarranya, lo Centre d'Estudis del Baix Cinca i els Consells Locals de la Franja

El Partit Popular d'Aragó acusa la Generalitat d'envair la Franja [17 de febrer de 2004]

Titular del Segre del dia 17/2/04
Pregunta al BOA


La Razón s'interessa per la Institució Cultural Franja d'Aragó [18 de febrer de 2004]

Un nou article a La Razón, esta vegada sobre una associació secessionista la qual interpreten ha estat la causa de la creació com a resposta de la Institució Cultural Franja d'Aragó.


Lo patrimoni religiòs local de la Franja passarà de Lleida a Barbastre [17 de febrer de 2004]

El Vaticano obliga a Cataluña a devolver los bienes de la Franja [El Periódico]
Editorial: El obispo de Lérida tiene que obedecer [El Periódico]

El Vaticano da la razón a Aragón en la reclamación de sus bienes [Heraldo de Aragón]
Omella: "Por fin ha respondido Roma y podemos actuar" [Heraldo de Aragón]
Almunia: "Todas las piezas irán al museo de Barbastro" [Heraldo de Aragón]
La Generalitat defiende al Obispado de Lérida [Heraldo de Aragón]
Editorial: Los bienes deben volver a Aragón [Heraldo de Aragón]

El Vaticà rebutja l'últim recurs de Lleida per l'art de la Franja [Segre]

Roma rechaza el recurso sobre el arte de la Franja [La Mañana]
‘Restitutio en terminis’ [La Mañana]
Editorial: El Vaticano se reafirma [La Mañana]

Rebutjat l'últim recurs del bisbat de Lleida per les obres d'art de la Franja [Avui]

El Vaticà rebutja el recurs del bisbat de Lleida per les obres d'art de la Franja [El Punt]

El Vaticà rebutja el recurs del bisbat de Lleida per mantenir el patrimoni artístic de la Franja de Ponent [Europa Press]

El Vaticano rechaza el recurso del Obispo de Lleida sobre las obras de arte de la Franja [La Vanguardia]


Novetats editorals: Articles sobre la Franja a Serra d'Or i El Temps [16 de febrer de 2004]

Estos dies han aparegut diversos articles sobre la Franja. En primer lloc el número 530 de la revista Serra d'Or [febrer de 2004] ha dedicat un especial a la Franja amb els següents articles: Esteve Betrià - Constiiució identitária | Hèctor Moret - Marcel·lí Iglésias, president de la Diputació General d'Aragó [entrevista] | Josep Espluga Trenc - Identitats i territoris fragmentats a la Franja | Ramon Sistac - El català i la Franja. Mite i realitat. | Artur Quintana i Hèctor Moret - El marc legislatiu del català a l'Aragó - Carme Alcover i Artur Quintana - L'ensenyament de la llengua catalana a l'Aragó | Isidor Cònsul - Escriptors de la Franja | Mario Sasot - El moviment associatiu a la Franja: un planter de dinamització cultural

També la revista El Temps dins dels articles de Núria Cadenes dedicats a les fronteres dels Països Catalans parla de la Franja al número de la setmana del 3 al 9 de febrer.


La Llitera se convertix en la primera comarca que considera "mèrit" lo català per a ocupar una plaça pública [14 de febrer de 2004]

Les informacions aparegudes al diari La Mañana expliquen com la Comarca de la Llitera ha considerat el català com un mèrit per accedir a dos places d'administratiu al futur Institut d'Acció Cultural i Comarcal. La decisió impulsada per la conselleria de cultura, en mans socialistes, s'ha vist refermada pel PAR lliterà, mentre que el PP hi ha polemitzat pel que considera un greuge per als ciutadans que han estudiat a la comarca envers los que han estudiat a Lleida.


Novetats editorals: Articles sobre la Franja a Serra d'Or i El Temps [16 de febrer de 2004]

Estos dies han aparegut diversos articles sobre la Franja. En primer lloc el número 530 de la revista Serra d'Or [febrer de 2004] ha dedicat un especial a la Franja amb els següents articles: Esteve Betrià - Constiiució identitária | Hèctor Moret - Marcel·lí Iglésias, president de la Diputació General d'Aragó [entrevista] | Josep Espluga Trenc - Identitats i territoris fragmentats a la Franja | Ramon Sistac - El català i la Franja. Mite i realitat. | Artur Quintana i Hèctor Moret - El marc legislatiu del català a l'Aragó - Carme Alcover i Artur Quintana - L'ensenyament de la llengua catalana a l'Aragó | Isidor Cònsul - Escriptors de la Franja | Mario Sasot - El moviment associatiu a la Franja: un planter de dinamització cultural

També la revista El Temps dins dels articles de Núria Cadenes dedicats a les fronteres dels Països Catalans parla de la Franja al número de la setmana del 3 al 9 de febrer.


La Llitera se convertix en la primera comarca que considera "mèrit" lo català per a ocupar una plaça pública [14 de febrer de 2004]

Les informacions aparegudes al diari La Mañana expliquen com la Comarca de la Llitera ha considerat el català com un mèrit per accedir a dos places d'administratiu al futur Institut d'Acció Cultural i Comarcal. La decisió impulsada per la conselleria de cultura, en mans socialistes, s'ha vist refermada pel PAR lliterà, mentre que el PP hi ha polemitzat pel que considera un greuge per als ciutadans que han estudiat a la comarca envers los que han estudiat a Lleida.


Novetat editorial: De fronteres i mil·lenis: la Franja, any 2001 [12 de febrer de 2004]

L'Institut d'Estudis Catalans ha publicat les actes de les Jornades que va organitzar sobre la Franja el 2001 amb el següent contingut:

Presentació - Ramon Sistac i Vicén
Perspectives del català a Aragó - Artur Quintana i Font
Visions exògenes: des de Catalunya - Joan A. ArgenteR i Giralt
Visions endògenes: des d'Aragó - Mercè Llop i Alfonso
La literatura catalana a Aragó: d'un trist ermot cultural a una realitat en ebullició - Mario Sasot Escuer
Al peu del canó - Antoni Bengochea
La franja com a metàfora - Mercè Ibarz i Ibarz
L 'esclat d'un espai comú: a Lleida, l'Estudi General - Joan J. Busqueta Riu
La Franja de Ponent. Dels orígens - Joaquim Monclús i Esteban
El paper de l'Església. Algunes aportacions per a l'estudi de la presència del català a les parròquies catalanòfones d'Aragó que van pertànyer a la diòcesi de Lleida - Alfred Agustí i Farreny
L'eclosió del català a la Franja: una percepció (1975-2000) - Francesc Ricart i Orús
La inferioritat jurídica de la llengua catalana. La situació jurídica a Aragó - Juli Pallarol i Sánchez
El moviment associatiu - Hèctor Moret Coso
Les relaciona econòmiques per sobre de les administratives - Ramón Morell i Rosell
El progrés del municipalisme - Salvador Plana Marsal

Sistac i Vicén, Ramon (editor) [2003] "De Fronteres i Mil·lenis: la Franja, any 2001". Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.


La Razón es torna a interessar per la Franja [9 de febrer de 2004]

Les informacions que periòdicament envia la FACAO al diari estatal La Razón sobre la Franja pareix que agraden a Madrid. I així ho confirma l'interès d'este diari en la nostra terra: Un centro filial de la Diputación socialista de Huesca pidió anexionar la «franja» a Cataluña.


Detencions d'immigrants i mobilitzacions ciutadanes a Benasc i Castilló de Sos [9 de febrer de 2004]

El passat mes de desembre diferents diaris es van fer ressòde la detenció d'immigrants per la Guàrdia Civil a la Ribagorça i posteriors mobilitzacions dels ciutadans i representants polítics locals en contra de l'actuació. Podeu seguir la notícia a El Periódico de Aragón [1], El Periódico de Aragón [2] i La Vanguardia.



El PAR de la Llitera proposa un premi comarcal en català. [4 de febrer de 2004]

Segons es desprèn de la notícia a La Mañana, el PAR d'esta comarca ha proposat un concurs infantil i juvenil en llengua catalana.


Avui es compleixen 20 anys de la primera Declaració de Mequinensa amb l'espectativa que desperta la Llei de Llengües [1 de febrer de 2004]

La Declaració de Mequinensa va ser de les primeres i més importants declaracions polítiques per la normalització lingüística a la Franja. Per celebrar els 20 anys oferim lo text de la Declaració. Felicitats!


Izquierda Unida de Aragón es mostra contrària a la cooficialitat del català i l'aragonès per pressupost i per tractar-se d'un tema secundari [13 de gener de 2004]

Les declaracions dels responsables d'IU a La Mañana, de Lleida, mostren com el partit no és contrari a la llei de llengües però consideren que no és necessària la cooficialitat per la despesa que suposa i per tractar-se, els drets lingüístics i el procès de substitució, d'una qüestió secundària a les prioritats de la Comunitat Autònoma. Per una altra part, el cos de la notícia, que parla de la presentació de la web trilingüe d'Izquierda Unida, no es pot comprovar a http://www.iuaragon.org/. Recordem que seria el primer partit que es presenta a l'àmbit aragonès amb un web en català o en aragonès com a llengua normal de navegació.



L'ABC enceta la campanya per a la Llei de Llengües a Aragó i es confirma la decisió del govern PSOE - PAR de tirar-la endavant després de les eleccions estatals [13 de gener de 2004]

El 12 de gener l'ABC va incloure una notícia en la seua edició estatal sobre la Llei de Llengües d'Aragó (podeu accedir-hi des d'estos enllaços: 1 / 2 / 3). La notícia es propera a les tesis de la minoritària associació secessionista FACAO i il·luminada a partir de les declaracions d'Iglesias a Temps de Franja de tirar endavant la Llei de Llengües. L'ABC dona veu principal entre l'associacionisme lingüístic a FACAO, adoptant obertament les seues tesis. Es qüestiona la filiació lingüística: "Marcelino Iglesias, está dispuesto a que una ley convierta al catalán en lengua cooficial en Aragón, por su supuesta presencia en las comarcas que limitan con Cataluña". I es parla de la llei de llengües com el camí cap a la idea de "Països Catalans" del nou president català Pasqual Maragall.

Este aparent inici de campanya contra la llei de llengües de l'ABC, que recorda a les seues portades contra la Llei de Política Lingüística a Catalunya (Como Franco pero al revés), ja ha donat los seus fruits. Per una part l'ABC avui 13 de gener hi torna amb El Gobierno aragonés supo en 2001 que era inconstitucional hacer cooficial el catalán i arreplega declaracions positives per a la legislació dels drets lingüístics: "desde la coalición de gobierno que encabeza Iglesias se confirmó la intención de sacar adelante la ley de lenguas e incluir la cooficialidad del catalán. El diputado del PAR Javier Allué indicó que esta ley es un compromiso no sólo electoral sino también del programa de gobierno de la coalición". Per un altre costat, l'Avui publica el 13 també que Iglesias impulsarà la cooficialitat del català a l'Aragó i el Punt un article d'opinió intitulat Planejo estudiar. La Razón ataca a la direcció estatal del partit Ferraz no se da por enterado de la cooficialidad del catalán en Aragón propuesta por Iglesias.
El 14 l'ABC segueix amb El Gobierno aragonés admite ahora que hacer cooficial el catalán es «delicado» donant veu al PAR que torna amb la precaució i el consens per aturar la Llei i el PP que fa aproximació a les tesis secessionistes "que se olviden de hacer cooficial el catalán en Aragón y que, en cumplimiento del Estatuto, se elabore una ley que proteja efectivamente las lenguas y modalidades lingüísticas propias, entre las que desde luego no está el catalán normalizado, el catalán de Barcelona". També apareix la notícia al Diario de Teruel La Ley de Lenguas se aprobará por consenso.
El 15 La Razón es manté en la campanya amb una entrevista al president de FACAO «No hablamos catalán, hablamos aragonés. Es una invasión para lograr la gran Cataluña que sueñan» i un article de solvència filològica Sugieren al socialista Marcelino Iglesias que pase del catalán y haga oficial el «chapurriau».


Lo Centre d'Estudis Ribagorçans (CERIB) publica el seu web [gener de 2004]

Si bé ja fa temps que cerib.org mostrava una presentació del Centre i mos redireccionava al web de l'IEA, des del gener la quarta associació comarcal de la Franja ja compta amb lo web públic.



Les associacions actives de la Franja s'agruparan a la Institució Cultural de la Franja d'Aragó [28 de novembre de 2003]

L'Associació Cultural del Matarranya, l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, los Consells Locals de la Franja de la Llitera i el Centre d'Estudis Ribagorçans han començat l'activitat per crear una gran institució que les represento com a interlocutor unitari a l'exterior de la Franja i en algunes activitats a l'interior. Es preten coordinar un web compartit de la Franja, la presentació de premis o part de la producció editorial. Però es mantenen diferenciats los pressupostos i filiació dels socis.

La primera passa és la votació per part de les respectives assemblees dels socis, fita que ja s'ha fet al Matarranya. Se va acceptar per 28 vots a favor i 2 en contra l'entrada de la Institució. També es va debatre sobre la inclusió de "Franja d'Aragó" a la denominació, amb un resultat de 16 vots a favor, 8 en contra i 8 abstencions.


Canvis als Casals Jaume I de la Franja de Ponent [novembre-desembre de 2003]

ACPV anunciava la no renovació de contracte a Guillem Chacon, fins aleshores coordinador dels Casals Jaume I a la Franja, el mes de novembre. Mentre s'anunciava l'escissió dels mateixos en la nova Institució Cultural de la Franja de Ponent. Finalitzada la polèmica, los casals de Fraga i Castellonroi se mantenen a ACPV i Guillem Chacon engega la institució de suport exterior Amics de la Franja de Ponent i ACPV segueix en les seues actvitats ordinàries a la Franja.


El PP penja un cartell en català a Terol [5 de desembre de 2003]

Segons informa el Diario de Teruel el PP va felicitar els 25 anys de Constitució a Terol amb un cartell en català.


Lo jurat del premi "Guillem Nicolau" proposa el canvi de denominació a "Desideri Lombarte" [desembre de 2003]

El premi de literatura catalana convocat per la Diputació General d'Aragó se l'ha emportat enguany “Diàleg de la cordialitat” de Xavier Terrado i Pablo.
A més enguany lo jurat ha proposat per unanimitat canviar la seua denominació del viqueri maellà del segle XV "Guillem Nicolau" per la del poeta i investigador matarranyenc "Desideri Lombarte".


Lo PSOE aragonès atura una proposta de difusió sobre el dret a posar-se el nom en català o aragonès [26 de novembre de 2003]

Segons expressa un comunicat de CHA, el Parlament Aragonès ha aprovat la publicació d'una guia de difusió dels noms en català i aragonès. Però ha aturat la segona proposta de CHA de difusió d'informació sobre el dret dels ciutadans a triar la llengua en que volen que estiga escrit lo seu nom. La proposta s'ha aturat amb los vots en contra de la coalició de govern PSOE - PAR i l'abstenció del PP.
L'actuació dels partits de govern contrasta amb les manifestacions d'ambdos partits. El PSOE es manifestava fa exactament un més a favor d'aprovar esta legislatura la Llei de Llengües i el PAR apostava una mica abans per fer-ho, però amb total consens, en clara referència al vot del PP. Els dos partits de govern, que es manifesten oficialment a favor d'una legislació per la protecció de les llengües minoritzades a Aragó, s'han mostrat envers l'aprofitament de la legislació ja existent més refractaris que el PP.

Podeu veure el comunicat de CHA aquí.


IU i les llengües d'Aragó [24 d'octubre de 2003]

El passat 15 de Novembre de 2003 persones implicades amb la defensa de l’aragonès a les comarques del sud d’Aragó van reunir-se amb Adolfo Barrena (coordinador general de IU-Aragó i diputat en les Corts d’Aragó).

La finalitat de la reunió va ser parlar de la llei de llengües i l'actitud de IU davant les llengües minoritzades de l’Aragó, és a dir, el català i l’aragonés. L’actitud del senyor Barrena va ser molt positiva ja que encetem una etapa en la que IU reconeix les esmentades llengües i farà ús d’aquestes. IU està preparant una pàgina web de cara a les eleccions generals de 2004, Adolfo va dir que hi hauran seccions de la web en les tres llengües d’Aragó, també va manifestar que les bases del programa electoral que s’enviaran als militants i simpatitzants de IU també seran escrites en les tres llengües. Per tant estem davant un pas molt positiu i important per part de IU-Aragó, l’ús del català i l’aragonés als seus textos.

Referent a la llei de llengües, Barrena va constatar que IU es mostra favorable, ara bé, el que ja no veuen tan clar és la cooficialitat, per motius purament econòmics, pensen que la Comunitat Autònoma d’Aragó no es troba preparada per a fer front a la despesa econòmica que suposa la cooficialitat de l’aragonés i el català.

[text de font desconeguda difós a la llista Aragonesismo d'E-listas]


Lo Centre d'Estudis Ribagorçans presenta la seua primera revista [14 de novembre de 2003]

Podeu veure l'índex aquí. Si esteu interessats en adquirir-la, podeu escriure a info@cerib.org.


 

Manifest contra el canvi de nomenclatura de ‘Els Ports’ [10 de novembre de 2003]

L’IEC fa servir ‘El Port’ en referència al massís dels Ports de Tortosa i Beseït

La majoria dels centres d’estudis de les comarques dels Ports de Morella, Matarranya, Montsià, Baix Ebre i Terra Alta acaben de fer públic un manifest (format pdf), en contra del canvi de nomenclatura que ha fet l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en referència al massís dels Ports. L’IEC, en el ‘Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya’, ha substituït la forma plurar ‘Els Ports’ per la singular ‘El Port’. Les entitats signants del manifest volen manifestar la disconformitat amb la decisió presa, però també amb el ‘trencament territorial i lingüístic dels Països Catalans’ que implica aquesta decisió. Creuen les entitats que s’ha canviat arbitràriament i sense fonament el topònim d’un massís ‘nexe d’unió’ entre les comarques de la Franja de Ponent, el País Valencià i el Principat.
El manifest recorda que els habitants d’aquestes contrades continuaran anomenant en plural al conjunt del massís, com sempre ho han fet, i que la forma plurar ‘consta en documents des de l’Edat Mitjana’. Signen el manifest el Centre d’Estudis dels Ports, Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios Bajo Aragoneses, Amics de Nonasp, Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, Centre d’Estudis Seniencs, Centre d’Estudis d’Ulldecona, Ecomuseu dels Ports, Centre Picasso d’Horta, Associació Cultural i Ecologista Arjub, CEL i Amics de l’Ebre.

Notícia del Vilaweb - Edició General


Jesús Moncada deixa La Magrana fitxa per Edicions 32 [8 de novembre de 2003]

L'escripctor originari de Mequinensa canvia d'editorial segons informen alguns diaris, com El Punt.


Apareixen més dades sobre la relació entre FACAO i l'ultradreta espanyola [29 d'octubre de 2003]

Los secessionistes de la Franja pareix que mantenen tot lo seu entramat amb la ultradreta espanyola. Si fa uns dies lo grup d'ultres Ligallo Norte va aparèixer amb una pancarta al partit entre el Saragossa i el Valladolid que deia "No a la imposición del catalan en el Aragón oriental" i signada per FACAO, darrerament i amb motiu de la manifestació convocada a Saragossa, Democracia Nacional ha donat tot el seu suport a FACAO, amb lo beneplàcit d'estos últims. També, darrerament alguns dels membres de FACAO han promocionat la manifestació a Saragossa al fòrum de España 2000.


La Comarca del Baix Aragó permetrà l'ús del català amb el president si es fa un resum en castellà [23 d'octubre de 2003]

Segons apareix a la notícia del Diario de Teruel, els consellers de la comarca del Baix Aragó, amb viles de llengua castellana i viles de llengua catalana, podran dirigir-se en català al president del Consell Comarcal si així ho volen, sempre i quan facen un resum del que li han dit al president. L'actual president és Víctor Angosto, alcalde de la vila catalanoparlant de Bellmunt de Mesquí.
Entre les qüestions que no es van abordar està el nom de la llengua [català o xapurriau], ja que segons els impulsors de la proposta, Presidència, "no nos queremos mojar en ese tema, solo valoramos la riqueza lingüística y cultural de este territorio”.

Al mateix debat el President va apostar per assignar una partida dels pròxims pressupostos a la senyalització bilingüe dels cartells comarcals de cada vila.

Notícia original del Diario de Teruel


Lo Centre d'Estudis Ribagorçans presenta la seua primera revista [22 d'octubre de 2003]

Lo molt recentment creat Centre d'Estudis Ribagorçans [CERIB] presenta este divendres 24 d'octubre a la Casa de la Cultura de Benavarri el primer número de la Revista Ripacurtia. L'acte tindrà lloc a les 19h.
Així mateix, lo CERIB presentarà també la revista a Nonasp (Matarranya) el 29 de novembre dins la Primera Trobada d'Escriptors a Ponent. Si hi esteu interessats, mentre es posa en funcionament el web, podeu enviar un correu a info@cerib.org

Lo CERIB es convertix en lo tercer gran Centre d'Estudis comarcal de la Franja, juntament amb les ja històriques Associació Cultural del Matarranya i Institut d'Estudis del Baix Cinca.


Quim Gibert presenta a Fraga "Autoestima i Països Catalans" [21 d'octubre de 2003] INFOZÈFIR - DIARIO DEL ALTO ARAGÓN

- L'autor d'un llibre titlla de 'lingüicidi' la situació del català a la Franja

FRAGA.- El psicòleg i professor d'institut Quim Gibert va presentar dissabte passat al casal Jaume I de Fraga, el llibre "Autoestima i Països Catalans", del qual és coautor i en què es recullen les principals conclusions d'unes Jornades Psicològiques que es van celebrar fa un parell d'anys en diferents poblacions de parla catalana, entre les quals, Fraga i Mequinensa. A la presentació del llibre, Quim Gibert va estar acompanyat pel president d'Òmnium Cultural de Ponent, Josep María Forné, que va qualificar el llibre com "una vacuna contra les agressions que pateix el català".

El llibre pretén reflectir l'estat actual de la llengua catalana, i la manca d'autoestima que senten els parlants cap a ella, fins al punt d'arribar a considerar-la una llengua de segon ordre, a causa del caràcter dominant de la llengua castellana.

Segons Quim Gibert, "des que la confederació que va ser la Corona d'Aragó va deixar d'existir, el català és com una llengua estrangera a l'Estat espanyol, que en qüestions de llengües és més l'Estat de Castella que l'espanyol. Dels onze segles d'història del català, aquesta situació tan anormal, d'agressió constant a la nostra llengua i a la nostra cultura, només s'ha produït en els últims tres".

Jaime CASAS

Font: Diario del Alto Aragón
Notícia al Diario del Alto Aragón
Infozèfir


CHA demana poder usar els noms en català i aragonès [21 d'octubre de 2003] LA MAÑANA

Chunta Aragonesista ha presentat a les Corts d'Aragó una proposició no de llei en què s'insta el govern d'Aragó a prendre mesures que garanteixin el dret a triar el nom de fonts en català o aragonès, i també a divulgar el dret a la lliure ordenació dels cognoms. CHA proposa de "publicar i distribuir", en el termini d'un any, un índex onomàstic de noms de fonts en les llengües minoritàries (català i aragonès), accessible, amb l'objecte de garantir el dret de tots els ciutadans a triar per als seus descendents un nom en aquestes llengües". La proposta planteja la necessitat d'informar sobre la possibilitat dels ciutadans de substituir el nom de fonts pel seu equivalent en català o aragonès.

LA MAÑANA
21-10-2003


ERC reclama que Fraga se sume a "un Estado catalán" [25 de setembre de 2003] EL PERIÓDICO DE ARAGÓN

EL PERIODICO 25/09/2003

El eurodiputado del Partido Aragonés (PAR), Juan Manuel Ferrández, rechazó ayer la propuesta de su homólogo de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Miquel Mayol, de "reconstituir el Estado catalán desde Fraga".

Mayol intervino ayer por la mañana ante el plenario de la Eurocámara y propuso crear un Estado con sus "compatriotas", y estableció los límites "desde Salses (Rosellón) a Guardamar (Valencia), desde Fraga (Huesca) hasta Mahón (Baleares)".

Por la tarde, Juan Manuel Ferrández expresó su "absoluto rechazo a la inclusión de Fraga en ningún Estado Catalán". El eurodiputado del PAR recordó que Fraga pertenece a Aragón desde la Edad Media.

[Notícia Original: El Periódico de Aragón]


Marcelino Iglesias se compromet a traure una llei de llengües esta legislatura [1 d'octubre de 2003]

El president aragonès es va comprometre a traure una llei de llengües esta legislatura, segons es desprèn de les notícies aparegudes a l'Heraldo de Aragón, a AragónDigital, a El Periódico de Aragón i a La Mañana. Estos dos darrers mencionen les referències al consens de Marcelino "No es ésta una cuestión que deba preocupar de una semana a otra, sino que se trata de hacerlo bien, con un proceso amplio de negociación y de integración". El que tornaria a parlar de la necessitat d'acord entre els 5 partits del parlament, causa que va aturar l'aprovació de la llei la passada legislatura.


Racocatala.com es fa ressó de les pintades al Casal Jaume I de Fraga [26 de setembre de 2003]

El portal racocatala.com explica els aconteixements amb la notícia "Els espanyolistes fracassen en el boicot al Correllengua de Fraga"


Lo Govern d'Aragó es compromet a elaborar el més prompte possible la Llei de Llengües [26 de setembre de 2003]

La Consellera d'Educació i Cultura Eva Almúnia, s'ha compromès a elaborar el més aviat possible la Llei de Llengües d'Aragó.
Aquest compromís el va anunciar durant la seua comparecència d'aquest dimecres 24, davant la Comissió d'Educació de les Corts d'Aragó, en la que va explicar les línies d'actuació del seu departament durant aquesta legislatura.
També va explicar que el currículum aragonès entrarà en vigor el proper curs 2004-2005.


El Govern d'Aragó convoca el premi literari en català "Guillem Nicolau 2003" [26 de setembre de 2003]

El govern aragonès convoca una nova edició d'este premi amb una dotació de 3.005 € que l'any passat va rebre la fragatina Susanna Barquín Castañ amb L'aventura del desig. Teniu les bases aquí.


FACAO ajorna la manifestació de Saragossa i publica un comunicat contra l'Euroregió [19 de setembre de 2003]

Segons comunica al seu web, FACAO ha ajornat la manifestació al 25 d'octubre per problemes formals de convocatòria. Finalment s'ha aclarit la finalitat de la manifestació que portarà com a lema "NO a los Països Catalans. Aragón, Valencia y Baleares no hablamos catalán". Ho podeu veure aquí. Mentre, La Voz del Bajo Cinca publica un comunicat de FACAO a on carreguen contra el representant dels socialistes catalans, Pasqual Maragall, per portar a terme "el projecte independentista de Països Catalans", promoure l'expansionisme territorial de Catalunya i insinuen una obscura trama d'imposició d'electes socialistes a les Comunitats Autònomes Aragonesa, Valenciana i Balear.


Mario Sasot i Antoni Bengochea parlaran de " Cultura popular de la Franja de Ponent" a Menorca [19 de setembre de 2003]

L'acte serà divendres 10 d'octubre dintre les "Jornades de Normalització Lingüística i Cultura Popular". Teniu més informació aquí.


El PP es reitera en la seua negativa a aprovar qualsevol Llei de Llengües i es consolida el mateix panorama polític de l'anterior legislatura [18 de setembre de 2003]

Segons la notícia apareguda a Aragón Digital, a la que podeu accedir des d'aquí, el PP reitera novament la seua postura de reacció davant la Llei de Llengües, esta vegada aportant un nou argument que fa públic el secessionisme: "rechazo a la cooficialidad del catalán mientras se olvidan y se subordinan a él lenguas propias de la Comunidad". Per tant, el PP passa a considerar de forma pública que "les llengües" de la Franja es subordinen a una altra "llengua", el català. Per la seua part, la roda de declaracions dels partits es tanca amb CHA que mostra el seu escepticisme envers l'aprovació de la llei, i d'IU, que reitera el seu suport a l'oficialització del multilingüisme aragonès.


Lo PAR manifesta la voluntat de tirar endavant la Llei de Llengües amb consens [17 de setembre de 2003]

Lo president del Partido Aragonés, soci de govern dels socialistes, ha manifestat la seua disposició a tirar endavant la Llei de Llengües d'Aragó amb el consens de tots els partits, segons es desprèn de la notícia apareguda a diferents diaris com El Periódico de Aragón i Aragón Digital. El mateix motiu pareix que va ser el que va aturar a l'anterior legislatura l'aprovació de l'avantprojecte de Llei de Llengües, ja que el PP no vol aprovar l'avantprojecte i el PAR diu voler-lo aprovar amb el consens de tots els partits.


Democracia Nacional dona suport a la manifestació de FACAO convocada a Saragossa [16 de setembre de 2003]

La "Federació d'Asociacións Culturáls de l'Aragó Oriental" [FACAO] ha convocat una manifestació a Saragossa on diu que hi participaran altres entitats secessionistes valencianes i balears. Lo partit d'ultradreta Democràcia Nacional s'ha afegit a les entitats participants segons es desprèn d'este fòrum i de la notícia apareguda al diari digital franjadigital.com. Entre els motius de la convocatòria de la manifestació es troben des del rebuig als "Països Catalans" fins al rebuig de l'avantprojecte de llei de llengües, passant pel projecte d'Euroregió. Podeu trobar les entitats convocants i que s'hi han sumat a este missatge.


Lo govern d'Aragó diu que la llei de llengües serà un procés llarg [4 de setembre de 2003]
Notícia de Vilaweb Edició General 04-09-03

La directora general de Política Educativa del govern d'Aragó, Carme Martínez, va assenyalar a Fraga, durant la inauguració de la VII Escola d’Estiu a la Franja, que la futura llei de llengües de l'Aragó s'aprovarà durant aquesta legislatura i que el currículum educatiu aragonès continuarà paralitzat fins que no s'haurà adaptat a la nova Llei de Qualitat de l'Ensenyament del govern espanyol. Carme Martínez també va indicar que espera que el conveni signat amb la Generalitat de Catalunya el mes de maig es tradueixi en actuacions concretes que afavoreixin la qualitat de l'ensenyament en català. Tot i amb això, Martínez no va posar data a una llei que ja deien que s'aprovaria durant la legislatura anterior, ans es va limitar a dir que seria un llarg procés i que ara s'estudiaven les al·legacions que s'hi havien presentat.


El partit d'ultradreta Democracia Nacional fa un comunicat en suport a la FACAO [12 d'agost de 2003]

Al web estatal de Democracia Nacional [DN] ha aparegut el mes d'agost un comunicat de la secció Montsó-Barbastre a on expliquen la reunió mantinguda el mes de juliol pels ultradretans i per la secessionista FACAO [Federació d'Asociacións Culturáls de l'Aragó Oriental]. Al mateix comunicat que podeu llegir aquí expliquen la base ideològica de la FACAO i el seu ple suport als punts clau com l'existència a la Franja d'una llengua pròpia i diferenciada del català, la renúncia total a la denominació de Franja, l'aprofitament del veïnatge per grups pancatalanistes per a imposar el català, i fins i tot de la venda a Catalunya que estan fent els partits com Chunta Aragonesista, PSOE i PAR.
FACAO, per la seua part, va publicar esta resposta a un fòrum d'opinió sense desmarcar-se dels contactes.


Marcelino Iglesias es compromet per segona vegada a tirar endavant la llei de llengües [4 de juliol de 2003]
Marcelino Iglesias [PSOE] es va comprometre en el seu segon debat d'investidura, amb un acte renovat amb lo regionalisme conservador del Partit Aragonès, a traure endavant la llei de lengües, després que la passada legislatura s'aturare per la negativa del seu soci de govern de traure una llei sense el vot positiu del Partit Popular. Les paraules van ser:

La vertebración cultural de una Comunidad como la nuestra, que cuenta con la riqueza de varias lenguas, exige normalizar institucionalmente lo que ya es cotidiano en la vida social. Para ello, me comprometo a presentar en estas Cortes un Proyecto de Ley en materia lingüística.En consecuencia, pediré el máximo grado de negociación y acuerdo político, en el marco de las resoluciones parlamentarias que estas Cortes aprobaron en 1997, sin ningún voto en contra, de manera que se regule claramente el derecho de los hablantes de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de nuestra Comunidad.

En matèria lingüística també destacà:

Haremos especial hincapié en el estudio de idiomas extranjeros, iniciando el proceso desde los 3 años y cursando un segundo idioma desde los 10, potenciando significativamente los centros públicos bilingües.

Podeu consultar el discurs del debat d'investidura sencer a
http://portal.aragob.es/servlet/page?_pageid=3127,583&_dad=portal30&_schema=PORTAL30


Apareix lo web de FACAO [4 de juliol de 2003]
La secessionista FACAO [Federació d'Asociacións Culturáls d'Aragó Oriental] té penjada un web a http://www.facao.com/ que, tot i tenir gran part dels seus continguts inactius, ja té alguns articles i fòrums activats. Entre altres coses es pot fer ús d'un correu personalitzat amb el format usuari@facao.com .


Tornar