Pels socis i seguidors porrerencs de la cistella i del Club Bàsquet Porreres, vull presentar-vos una entitat que com la vostra es dedicava a la pràctica de l’esport de la cistella entorn els anys 50, per tant, cal considerar-la com un precedent del CB Porreres.
El 3 de març de 1945 va néixer a la vila una entitat esportiva dedicada a la practica del bàsquet. Es tractava del C.D. Baloncesto Porrerense.
N’Antoni Fernando Vidal que vivia al carrer Major, en fou el seu fundador i primer president. L’associació esportiva tenia el domicili social al carrer Major.
Dos aspectes a ressaltar de l’entitat: en primer lloc, els colors de l’equipatge eren samarreta blava i calçons blancs i en segon lloc, en cas de dissolució del grup esportiu es constituiria una comissió liquidadora. Aquesta comissió destinaria el producte dels béns socials i patrimoni a satisfer en un 50% a l’ auxili social i el 50 % restant es destinaria als excombatents de la guerra civil.
Els
inicis del Club Bàsquet Porreres com a tal es remunten a la temporada 1984/1985,
quan un grup de joves amics de la vila, que estudiaven a la Porcíncula (s’Arenal)
i que havien practicat aquest esport, s’animaren a formar un equip amb l’ajuda
d’altres joves del poble. El primer president de l’entitat va ser Rafel Sabater
i entre els jugadors cal esmentar Andreu Móra, Tomeu Binimelis, Bernat Mesquida,
Vicenç Juan, Bernat Bauçà, entre d’altres. Bernat Bauçà, a més, va ser qui dugué
el pes del club a nivell de federació, àrbitres, directiva... durant 16 anys.
Al principi, per manca d’il·luminació a la pista de ses Forques on jugaven, havien d’entrenar al pati de l’escola de Ca ses Monges, on només hi havia cistelles de minibàsquet.
Amb
el temps el club va créixer i sis o set anys després ja comptava amb 4 equips,
tres masculins i un de femení. Va ser en aquesta època quan el primer equip va
guanyar el torneig “Jorge Juan”. Després d’això, esportivament parlant,
arribaren uns anys dolents, ja que el club aguantà algunes temporades amb un sol
equip, el sènior masculí, que jugava a la categoria Provincial. El sènior
masculí ha estat l’únic equip que no ha mancat mai des que es fundà el club.
El
moment a destacar, ja que canviaria la trajectòria de l’entitat, va ser la
temporada 1996/1997 quan el club va recuperar alguns exjugadors que havien
deixat la pràctica de l’esport per diferents motius, Miquel Barceló, J. M.
Sastre, Pere Lladonet... i algun que jugava en un altre club, com és el cas de
Rafel Juan. Aquest any l’equip ja va demostrar un millor nivell competitiu sota
les ordres de l’entrenador Gori Sastre, el qual és l’entrenador que du més
temporades al club.
La temporada 1998/1999, el club es vinculà al Club Bàsquet Joan Capó de Felanitx. D’aquesta manera el nostre club pogué comptar amb la incorporació de joves jugadors del club felanitxer, així com amb dos jugadors locals, Rafel Juan i Llorenç Mestre. Aquesta temporada, l’equip, entrenat per Gori Sastre i patrocinat per Sa Fonda, aconseguí el campionat de la categoria Provincial i es guanyà un lloc a la 1ª Nacional.
Aquesta mateixa temporada, un grup de jugadors format per Josep Mª Sastre, Rafel Juan i Llorenç Mestre, continuaren la tasca començada l’any anterior per Pau Móra, també jugador en aquell moment, amb el bàsquet base, i crearen l’Escoleta de Bàsquet. Aquest s’ha de reconèixer com un dels moments més rellevants per al club, ja que en temporades posteriors el nombre de jugadors i jugadores de l’Escoleta va anar en augment any rere any, així com també la incorporació d’entrenadors com Gori Sastre, Joan Bennàssar i Xim Martorell.
