 |
|
Guillem
Coll va néixer a Pollença el 1852, al si d’una família pagesa
que tenia arrendada la possessió de Colonya. El destí va
voler que heretàs tota la fortuna dels Cifre de Colonya,
els propietaris de la terres que conreaven els seus pares.
Per això, Guillem Coll, el fill d’amos, es convertí en Guillem
Cifre de Colonya, fill adoptiu de senyors.
Un moment clau en la seva vida foren els
anys que estudià dret a Madrid, entre 1869 i 1879. A la capital
serà decisiu el mestratge de Giner de los Ríos i Nicolás
Salmerón, i l’amistat que va fermar amb Manuel B. Cossío.
El 1879, any de la tornada a Pollença, juntament
amb una sèrie de col·laboradors locals, va fundar la primera
escola fora de Madrid que seguia els postulats de la Institución
Libre de Enseñanza (ILE) que havia creat Giner de los Ríos
i de la qual el mateix Cifre n’havia estat professor auxiliar
i accionista. Un any després, el 1880 va crear una caixa
d’estalvis associada a la institució per tal de fomentar
l’estalvi entre els seus alumnes. Ambdues entitats ocuparien
un modern edifici escolar construït expressament segons demandaven
els criteris pedagògics més moderns de l’època.
D’aquestes iniciatives destaca també el
seu contingut social, aspecte que serà més explícit en la
fundació d’una cooperativa mutualista el 1885 o en la seva
actuació política. En aquest sentit exercí un important lideratge
sobre el republicanisme de Pollença, fruit del qual va créixer
en importància. En representació dels republicans va ser
regidor de l’Ajuntament de Pollença en dues etapes, del 1885
al 1890 i de 1895 a 1904. En ambdues destacà per la forta
i decidida oposició al domini caciquil que efectuaven els
representants dels partits dinàstics al Consistori. No serà
estrany que al llarg de la seva vida hagués de suportar l’oposició
d’aquests, així com de l’Església catòlica, que realitzà
una important oposició personal, al temps que creava institucions
educatives i financeres de contrapès. Tanmateix, l’Escola,
però sobretot la Caixa d’Estalvis, varen poder subsistir,
gràcies a la dedicació del seu fundador i la seva dona, la
berlinesa Clara Hammerl, així com dels seus col·laboradors.
Tots aquests varen comptar sempre amb una important acceptació
popular.
La tràgica mort de Guillem Cifre de Colonya,
el 1908 a Lió, no va significar el final de la seva obra.
L’escola, amb diversos alts i baixos, perdurà fins a la Guerra
Civil, moment en què fou clausurada per a sempre. Ara bé,
la Caixa d’Estalvis ha arribat fins al dia d’avui. Igualment
que el llegat de Guillem Cifre de Colonya. De fet, no només
la Caixa i el seu emblemàtic edifici encara perduren, més
important que tot això fou la llavor de modernitat, tolerància,
progressisme i coherència ideològica que en tots els camps
a què es dedicà va sembrar, i que avui són, encara, plenament
assumits, sinó per tothom a nivell individual, sí per la
nostra societat actual.
Per tot plegat, Guillem Cifre esdevé un
dels personatges més importants de la Mallorca de la Restauració,
i bé es mereix que en el centenari de la seva mort sigui
estudiat, analitzat, difós el seu nom i, en definitiva, honrat,
com es mereix. |
