BIOGRAFIA

Any Guillem Cifre de Colonya

 

Guillem Coll va néixer a Pollença el 1852, al si d’una família pagesa que tenia arrendada la possessió de Colonya. El destí va voler que heretàs tota la fortuna dels Cifre de Colonya, els propietaris de la terres que conreaven els seus pares. Per això, Guillem Coll, el fill d’amos, es convertí en Guillem Cifre de Colonya, fill adoptiu de senyors.

Un moment clau en la seva vida foren els anys que estudià dret a Madrid, entre 1869 i 1879. A la capital serà decisiu el mestratge de Giner de los Ríos i Nicolás Salmerón, i l’amistat que va fermar amb Manuel B. Cossío.

El 1879, any de la tornada a Pollença, juntament amb una sèrie de col·laboradors locals, va fundar la primera escola fora de Madrid que seguia els postulats de la Institución Libre de Enseñanza (ILE) que havia creat Giner de los Ríos i de la qual el mateix Cifre n’havia estat professor auxiliar i accionista. Un any després, el 1880 va crear una caixa d’estalvis associada a la institució per tal de fomentar l’estalvi entre els seus alumnes. Ambdues entitats ocuparien un modern edifici escolar construït expressament segons demandaven els criteris pedagògics més moderns de l’època.

D’aquestes iniciatives destaca també el seu contingut social, aspecte que serà més explícit en la fundació d’una cooperativa mutualista el 1885 o en la seva actuació política. En aquest sentit exercí un important lideratge sobre el republicanisme de Pollença, fruit del qual va créixer en importància. En representació dels republicans va ser regidor de l’Ajuntament de Pollença en dues etapes, del 1885 al 1890 i de 1895 a 1904. En ambdues destacà per la forta i decidida oposició al domini caciquil que efectuaven els representants dels partits dinàstics al Consistori. No serà estrany que al llarg de la seva vida hagués de suportar l’oposició d’aquests, així com de l’Església catòlica, que realitzà una important oposició personal, al temps que creava institucions educatives i financeres de contrapès. Tanmateix, l’Escola, però sobretot la Caixa d’Estalvis, varen poder subsistir, gràcies a la dedicació del seu fundador i la seva dona, la berlinesa Clara Hammerl, així com dels seus col·laboradors. Tots aquests varen comptar sempre amb una important acceptació popular.

La tràgica mort de Guillem Cifre de Colonya, el 1908 a Lió, no va significar el final de la seva obra. L’escola, amb diversos alts i baixos, perdurà fins a la Guerra Civil, moment en què fou clausurada per a sempre. Ara bé, la Caixa d’Estalvis ha arribat fins al dia d’avui. Igualment que el llegat de Guillem Cifre de Colonya. De fet, no només la Caixa i el seu emblemàtic edifici encara perduren, més important que tot això fou la llavor de modernitat, tolerància, progressisme i coherència ideològica que en tots els camps a què es dedicà va sembrar, i que avui són, encara, plenament assumits, sinó per tothom a nivell individual, sí per la nostra societat actual.

Per tot plegat, Guillem Cifre esdevé un dels personatges més importants de la Mallorca de la Restauració, i bé es mereix que en el centenari de la seva mort sigui estudiat, analitzat, difós el seu nom i, en definitiva, honrat, com es mereix.

 
 

 

Logo Any Guillem Cifre de Colonya