GUILLEM CIFRE DE COLONYA
Guillem Cifre de Colonya abans Coll, com tots vostès deuen
saber, és mereixedor d’aquest homenatge i de l’any que l’Ajuntament
de Pollença li està dedicant, per moltes i diverses raons.
Tantes, que és impossible enumerar-les amb detall. Per això,
només voldria ressaltar alguns dels aspectes que, al manco
per a mi, resulten més transcendents.
En primer terme, cal destacar que Guillem Cifre fou un autèntic
pioner. Aquest és el qualificatiu que cal utilitzar per qui
fou el primer a Mallorca en dur a la pràctica unes idees
pedagògiques renovadores i en crear la primera caixa d’estalvis.
Concretament, el 1879 va fundar la Institució d’Ensenyament
de Pollença, seguint els ideals de l’escola que creà Francisco
Giner de los Rios a Madrid. De fet, va ser la primera institució
d’aquesta mena que sorgida fora de la capital de l’Estat.
La idea de base era eradicar l’analfabetisme de Pollença,
per tal que això suposàs un factor de modernització de la
societat rural. Ara bé, més enllà que aquest objectiu general,
cal especificar que a diferencia de la Institució de Madrid,
l’escola de Pollença no només havia de servir per il·lustrar
al poble en sentit abstracte, sinó que també havia d’alliberar
a les classes treballadores, és a dir, els menestrals,
petits llauradors i jornalers, del domini d’amos i senyors.
Per aconseguir aquests objectius, s’arribaria a construir
un modern edifici escolar segons criteris estrictament pedagògics.
Encara ara, aquest realitza funcions molt similars per a
les que va ser creat, sota el nom de Centre Cultural de Pollença
També s’ha de destacar, que entre els seus mètodes pedagògics
figurava el de la coeducació. Els nins i les nines, com els
homes i les dones, havien de tenir els mateixos drets i deures.
Un aspecte fonamental, si tenim present que encara avui en
dia hi qui ho posa en dubte.
Però l’activitat de Guillem Cifre no es va quedar aquí. Un
any després de la fundació de la Institució d’Ensenyament,
el 1880, va crear una caixa d’estalvis associada a la mateixa
per tal de fomentar l’estalvi entre els seus alumnes. L’entitat
també tendria una fort component social, ja que significava
un mitjà per escapolir-se de la usura per a molts de pollencins.
De totes formes, aquesta aspecte serà encara més explícit
en la fundació d’una cooperativa mutualista el 1885 o en
la seva actuació política.
Però tan important com totes aquestes accions pràctiques,
o més, va ser la coherència personal que manifestà al llarg
de la seva vida. Sempre actuà segons unes determinades línies
de pensament, heretades del krauso-institucionisme que aprengué
dels seus mestres de Madrid. Es diu que actuava com pensava
i pensava com actuava.
De fet, es tracta d’una coherència i un pensament, lligats
a una acció altruista en favor del seu poble, Pollença. I
sobretot de les capes més desvalgudes de la societat. I això
diu molt en favor d’una persona que per riquesa i educació
podia haver estat un més del grup dirigent de Pollença o,
simplement, haver-se quedat a Madrid amb els seus mestres
i amics de la Institució Lliure d’Ensenyament.
També voldria destacar el seu tarannà democràtic. Social
i políticament, Guillem Cifre creia firmament que tots els
homes i dones són iguals. I si tenen un comportament desigual,
aquest es fruit d’una educació deficient o de la manca de
recursos, no de naturaleses distintes. Per això, lluità per
un sistema polític més just, que afavorís la plena realització
del sufragi universal i, també, per una societat més igualitària,
en la qual tots els pollencins gaudissin, al manco, de les
mateixes oportunitats. Aquest va ser el pensament que el
va dur a ser elegit regidor d’aquest ajuntament en dues etapes
en representació dels republicans, del 1885 al 1890 i de
1895 a 1904, i fins i tot ocupà la batlia per un breu espai
de temps a finals de segle. En tot moment, destacà per la
forta i decidida oposició al domini caciquil que efectuaven
els representants dels partits dinàstics –Conservadors i
Liberals- al Consistori.
Evidentment, Guillem Cifre no actuà sol. Així, no cal oblidar
la seva esposa, l’alemanya Clara Hammerl, ja que va ser mestre
de Colonya i després de la mort del seu marit el 1908, es
convertí en la primera dona que fou directora d’una institució
financera de tot l’Estat Espanyol. Altres pollencins, donaren
suport incondicional a Guillem Cifre o be continuaren la
seva obra, com són els casos de Pere Aloy, Joan Albis, Rafel
Colom, Joan Vilanova, Llorenç March, Guillem Bestard o Rafel
Cortès entre d’altres.
De fet, pens, que aquest homenatge també ha de ser compartit
per tots aquests col·laboradors i deixebles, que feren possible
la posada en marxa i, després la continuació, de tota l’obra
de Colonya. En definitiva, foren ells els que feren germinar
la llavor del mestre i continuaren portant la senyera de
la bondat com a símbol distintiu de les seves trajectòries
vitals.
Però no és menys cert, que en determinats moments de la seva
vida i de la història posterior, a Don Guillem li va faltar
l’escalfor de la multitud. Li va mancar un poble com el de
Pollença que li fes veritablement costat a ell i als seus
col·laboradors. No hi ha dubte, que la posada en pràctica
de tot el seu ideari extremadament encarat a ajudar als altres,
portat, a més, fins al final de la vida, suposà un esforç
enorme. Un esforç que no va ser reconegut en la mesura de
la implicació personal que va suposar. Fins i tot el 1908,
el Consistori de Pollença, no va ser capaç o no va voler
pronunciar unes modestes paraules de recordança i memòria
en motiu de la seva mort.
Una altre raó, perquè 100 anys després, el mateix Ajuntament
de Pollença esmeni aquell error, i seguint l’estela del nomenament
de fill il·lustre de 1977, li dediqui tot un any a la seva
memòria.
Joan Cerdà Rull,
Batle de l’Ajuntament de Pollença |
