DISCURS BATLE

Any Guillem Cifre de Colonya

 

 

 

 

Discurs del batle Joan Cerdà Rull a l'acte inaugural de l'any Guillem Cifre de Colonya

 

     
Joan Cerdà Rull  
Discurs del Batle de Pollença el 7 de juny de 2008 a la Sala de Plens de l’Ajuntament, en motiu de l’Acte Inaugural de l’Any Guillem Cifre de Colonya.
 

GUILLEM CIFRE DE COLONYA

Guillem Cifre de Colonya abans Coll, com tots vostès deuen saber, és mereixedor d’aquest homenatge i de l’any que l’Ajuntament de Pollença li està dedicant, per moltes i diverses raons. Tantes, que és impossible enumerar-les amb detall. Per això, només voldria ressaltar alguns dels aspectes que, al manco per a mi, resulten més transcendents.
En primer terme, cal destacar que Guillem Cifre fou un autèntic pioner. Aquest és el qualificatiu que cal utilitzar per qui fou el primer a Mallorca en dur a la pràctica unes idees pedagògiques renovadores i en crear la primera caixa d’estalvis.
Concretament, el 1879 va fundar la Institució d’Ensenyament de Pollença, seguint els ideals de l’escola que creà Francisco Giner de los Rios a Madrid. De fet, va ser la primera institució d’aquesta mena que sorgida fora de la capital de l’Estat. La idea de base era eradicar l’analfabetisme de Pollença, per tal que això suposàs un factor de modernització de la societat rural. Ara bé, més enllà que aquest objectiu general, cal especificar que a diferencia de la Institució de Madrid, l’escola de Pollença no només havia de servir per il·lustrar al poble en sentit abstracte, sinó que també havia d’alliberar a les classes treballadores,  és a  dir, els menestrals, petits llauradors i jornalers, del domini d’amos i senyors. Per aconseguir aquests objectius, s’arribaria a construir un modern edifici escolar segons criteris estrictament pedagògics. Encara ara, aquest realitza funcions molt similars per a les que va ser creat, sota el nom de Centre Cultural de Pollença
També s’ha de destacar, que entre els seus mètodes pedagògics figurava el de la coeducació. Els nins i les nines, com els homes i les dones, havien de tenir els mateixos drets i deures. Un aspecte fonamental, si tenim present que encara avui en dia hi qui ho posa en dubte.
Però l’activitat de Guillem Cifre no es va quedar aquí. Un any després de la fundació de la Institució d’Ensenyament, el 1880, va crear una caixa d’estalvis associada a la mateixa per tal de fomentar l’estalvi entre els seus alumnes. L’entitat també tendria una fort component social, ja que significava un mitjà per escapolir-se de la usura per a molts de pollencins. De totes formes, aquesta aspecte serà encara més explícit en la fundació d’una cooperativa mutualista el 1885 o en la seva actuació política.
Però tan important com totes aquestes accions pràctiques, o més, va ser la coherència personal que manifestà al llarg de la seva vida. Sempre actuà segons unes determinades línies de pensament, heretades del krauso-institucionisme que aprengué dels seus mestres de Madrid. Es diu que actuava com pensava i pensava com actuava. 
De fet, es tracta d’una coherència i un pensament, lligats a una acció altruista en favor del seu poble, Pollença. I sobretot de les capes més desvalgudes de la societat. I això diu molt en favor d’una persona que per riquesa i educació podia haver estat un més del grup dirigent de Pollença o, simplement, haver-se quedat a Madrid amb els seus mestres i amics de la Institució Lliure d’Ensenyament.
També voldria destacar el seu tarannà democràtic. Social i políticament, Guillem Cifre creia firmament que tots els homes i dones són iguals. I si tenen un comportament desigual, aquest es fruit d’una educació deficient o de la manca de recursos, no de naturaleses distintes. Per això, lluità per un sistema polític més just, que afavorís la plena realització del sufragi universal i, també, per una societat més igualitària, en la qual tots els pollencins gaudissin, al manco, de les mateixes oportunitats. Aquest va ser el pensament que el va dur a ser elegit regidor d’aquest ajuntament en dues etapes en representació dels republicans,  del 1885 al 1890 i de 1895 a 1904, i fins i tot ocupà la batlia per un breu espai de temps a finals de segle. En tot moment, destacà per la forta i decidida oposició al domini caciquil que efectuaven els representants dels partits dinàstics –Conservadors i Liberals- al Consistori.
Evidentment, Guillem Cifre no actuà sol. Així, no cal oblidar la seva esposa, l’alemanya Clara Hammerl, ja que va ser mestre de Colonya i després de la mort del seu marit el 1908, es convertí en la primera dona que fou directora d’una institució financera de tot l’Estat Espanyol. Altres pollencins, donaren suport incondicional a Guillem Cifre o be continuaren la seva obra, com són els casos de Pere Aloy, Joan Albis, Rafel Colom, Joan Vilanova, Llorenç March, Guillem Bestard o Rafel Cortès entre d’altres.  
De fet, pens, que aquest homenatge també ha de ser compartit per tots aquests col·laboradors i deixebles, que feren possible la posada en marxa i, després la continuació, de tota l’obra de Colonya. En definitiva, foren ells els que feren germinar la llavor del mestre i continuaren portant la senyera de la bondat com a símbol distintiu de les seves trajectòries vitals.
Però no és menys cert, que en determinats moments de la seva vida i de la història posterior, a Don Guillem li va faltar l’escalfor de la multitud. Li va mancar un poble com el de Pollença que li fes veritablement costat a ell i als seus col·laboradors. No hi ha dubte, que la posada en pràctica de tot el seu ideari extremadament encarat a ajudar als altres, portat, a més, fins al final de la vida, suposà un esforç enorme. Un esforç que no va ser reconegut en la mesura de la implicació personal que va suposar. Fins i tot el 1908, el Consistori de Pollença, no va ser capaç o no va voler pronunciar unes modestes paraules de recordança i memòria en motiu de la seva mort.
Una altre raó, perquè 100 anys després, el mateix Ajuntament de Pollença esmeni aquell error, i seguint l’estela del nomenament de fill il·lustre de 1977, li dediqui tot un any a la seva memòria.  

Joan Cerdà Rull,
Batle de l’Ajuntament de Pollença

 

Logo Any Guillem Cifre de Colonya