Estudi sobre la trama urbana de la zona de Sa Gerreria afectada per l'Actuació 2B.



Autor: Àngel Francesc Gené Ramis del col·lectiu Mou-te per Sa Gerreria

La zona comprèn un conjunt de set illetes de cases i tretze carrers o trams de carrer que són els següents:





El barri de Sa Gerreria.

Tots aquests carrers són del barri de Sa Gerreria que forma part del nucli antic de Palma. Aquest ja fou declarat Conjunt Històric Artístic pel Decret de 2 de juliol de 1964. Segons la legislació vigent en matèria de Patrimoni de l'Estat Espanyol, a l'actualitat té la qualificació de Bé d'Interès Cultural, en la seva categoria de Conjunts Històrics (llei 16/1985 del Patrimoni Històric Espanyol). Aquesta protecció legal suposa l'obligació de mantenir les característiques del conjunt, el seu compliment es descentralitza, i passa a ser competència de les administracions locals.

Sa Gerreria constitueix una de les àrees més degradades del Centre Històric de Palma, això ha afavorit la seva ocupació gradual pels sectors més marginals de la població de tal manera que constitueix un dels focus més problemàtics de la nostra ciutat. Així i tot és un teixit urbà molt interessant amb un alt valor històric i artístic, un conjunt molt singular dins del panorama de les principals ciutats europees, tota una extensa trama de carrers i illetes de cases que mereixen ser respectats al màxim com a conjunt.

A l'Edat Mitjana era un dels barris d'artesans més importants: ferrers, gerrers, adoberies, esparters, flassaders, i comerciants, es concentraven als seus carrers. S'hi ubicaven una sèrie d'edificis relacionats amb l'activitat comercial que varen servir per emmagetzemar i pesar les mercaderies que entraven a la ciutat. Així s'edificaren a la zona el que s'anomenaren els pesos del carbó, la palla, la farina, el formatge, i el blat. A la perifèria del barri es varen ubicar les gerreries de la ciutat les quals es mantingueren obertes fins a mitjans del segle XX.

Es pot dir que Sa Gerreria és juntament amb el de Sa Calatrava el barri artesanal per excel.lència de la Ciutat de Mallorca medieval. En aquella època moltes de les plantes baixes estaven porticades, allà s'hi realitzaven les activitats artesanals i alhora servien de lloc de venda (veure Il.lustració I), a l'actualitat es mantenen a la vista una petita part d'aquestes plantes baixes amb porxades perquè moltes d'aquestes romanen tapades als edificis actuals. En el present encara es poden veure alguns d'aquests pòrtics com són ara els de la plaça de Sa Quartera (dipòsit oficial de grans de la ciutat medieval) amb tres magnífics arcs apuntats de factura netament gòtica, o els del Pes del Carbó (actualment Plaça del Mercadal, a tocar de la zona de l'actuació 2B). Tant les gerreries com les adoberies tenen característiques arquitectòniques pròpies, amb espais amples, oberts i descoberts, dedicats únicament al desenvolupament de l'activitat artesanal.



Origen dels carrers afectats per l'actuació 2B.

Els estudis que es fan sobre la Palma medieval (Ciutat de Mallorca) donen per fet que el traçat dels seus carrers data de la dominació musulmana, és a dir, que és anterior al 1229 (veure Il.lustració II: La Palma islàmica). El 31 de desembre d'aquest any l'exèrcit de la Confederació Catalanoaragonesa prengué la ciutat emmuradada de Madina Mayurqa, en aquell moment ja era una ciutat molt gran, havia assolit gairebé el tamany que conservaria durant tota l'Edat Mitjana, fins a l'inici del segle XX no creixeria significativament en superfície. Tres vegades més gran que Barcelona era una de les més extenses d'Europa, només superada per ciutats com Constantinopla, Palermo, Venècia, Còrdoba o Toledo.

Si els carrers de la Palma medieval són d'origen islàmic, els carrers de la zona 2B de Sa Gerreria també ho són. Això vol dir que ens trobam davant d'un extraordinari conjunt de carrers (tretze) d'època musulmana. Alguns d'ells fins i tot queden documentats en moments molt propers a aquesta dominació o immediats a la conquesta catalana, el carrer del Socors, dins de la ciutat islàmica, era un carrer de ronda interior, corria paral.lel a la murada (1), a més hi ha indicis que hi havia una sèquia de distribució d'aigua al llarg del seu traçat. La Porta de Sant Antoni es troba documentada en la donació d'una casa l'any 1233 (2), també es fa referència al mercat de l'època islàmica que s'hi feia (3). Del carrer de la Ferreria i Ballester sembla que hi ha constància documental del segle XIV (4).

L'addició simple de cases, el traçat radiocèntric (que des del centre mena els carrers cap a les portes de sortida de les murades), els camins de les sèquies d'aigua, les rondes interiors paral.leles a les murades, els traçats transversals que junten els carrers radiocèntrics (com les espines d'un peix), tots aquests són alguns dels condicionants dels traçats viaris musulmans. Vertaderament els carrers de Sa Gerreria 2B responen a aquests condicionants:



La vida als carrers afectats durant la dominació islàmica.

Ens podem imaginar la zona de l'actuació 2B en l'època islàmica com un conjunt d'horts amb cases escampades dins del recinte tancat per les murades, amb el pas dels anys les cases es degueren anar juntant unes a les altres, lentament l'indret devia seguir un procés d'urbanització característic de les medines d'aquell temps.

Prop de Sa Gerreria 2B hi havia una de les portes de la murada, la porta de Bab-al-Balad (Porta de la Ciutat, després Porta de Sant Antoni), d'aquesta partien els camins cap a Inca i cap a Manacor, hi confluïen a més els carrers de la Ferreria i del Socors. A Madina Mayurka hi havia dos mercats dels quals ens resta constància documental, un d'ells es trobava devora la porta de Bab-al-Balad, segurament s'hi venien productes de la pagesia (arribats a través dels camins propers d'Inca i de Manacor). El mercat de Bab-al-Balad es trobava parcialment a la zona de Sa Gerreria 2B: a tocar del carrer del Forn del Vidre Vell, el de la Ferreria i la Porta de Sant Antoni (5).

L'activitat comercial era d'una certa importància a Sa Gerreria 2B i això degué ser un estímul per a la seva urbanització, comptant, a més, que es trobava dins del recinte de les murades i era lògic que s'anàs integrant a la ciutat.

A banda del mercat de Bal-al-Balad també sembla que es troba documentat un forn d'època islàmica al carrer de la Ferreria prop d'aquesta porta (el for d'Ibn Barbar) i un hort (l'hort d'Ibn Barbar) (6).

És indubtable que els carrers de Sa Gerreria 2B tenen tot l'aire d'una Madina musulmana: les alineacions de façanes irregulars (en planta apareixen multitud d'entrants i sortints), carrers estrets i lluminosos (ja que predominen les cases d'un o dos pisos), traçats sinuosos que generen perspectives trencades, etc. O sigui que, com és lògic, les cases s'han anat renovant des de l'època islàmica, però els traçats dels carrers sembla que no ha de ser molt diferent (veure les il.lustracions III, IV, V, VI, VII, VIII i IX sobre l'evolució dels carrers de Sa Gerreria 2B des de la dominació musulmana fins al present –any 2002.)



Usos i tipologies.

Predomina l'ús residencial encara que a les plantes baixes sovint es dóna l'ús comercial, també hi ha alguna petita empresa (com la fusteria del carrer de l'Estacada que encara està en funcionament). La majoria dels carrers són tan estrets que els cotxes no hi poden circular, no hi han pogut circular mai.

Moltes de les parcel.les són de tipologia gòtica, llargues i estretes. Es tracta de pàrcel.les petites amb un ingrés comunitari des del carrer per als diferents habitatges (generalment un per planta), predominen les finques d'una, dues, o tres altures. Per cert que hi ha bastantes de finques que consten tan sols de planta baixa i pis, és la mateixa tipologia en façana que presenten la quasi totalitat de les cases representades al plànol de Palma del canonge Garau (1644).



Elements arquitectònics singulars.

A la illeta definida pels carrers Ferreria, Celler d'en Miró, Estel i Sant Andreu, hi ha indicis de la presència d'elements gòtics: arcs i patis interiors. Possiblement se'n poden trobar també a d'altres illetes de la zona. A més d'això hi pot haver estructures porticades a nivell de carrer amb arcs apuntats o amb suports horitzontals de fusta. En el present les possibles porxades estarien cegades a les plantes baixes dels edificis, de fet a una sèrie de cases rehabilitades al carrer de la Ferreria han aparegut bigues o jàsseres de fusta que probablement servien per crear una estructura porticada, són cases compreses entre la Porta de sant Antoni i la plaça Mercadal, és a dir, a tocar de la zona 2B de Sa Gerreria (veure les dues fotografies de la il.lustració X). Es conserva un gravat del 1882 del carrer dels Boters (prop de la llonja) on apareixen tot un seguit de pòrtics sustentats per pilars i jàsseres de fusta (veure il.lustració XI, del llibre de l'Arxiduc Lluís Salvador: Die Stadt Palma, de finals del XIX), També es conserva un gravat de la plaça de la Farina on es poden veure diverses estructures porticades amb grans bigues de fusta (Il.lustració XII, del mateix llibre de l'Arxiduc). Molts de carrers de Sa Gerreria devien presentar un aspecte semblant, de fet encara es conserven alguns d'aquests pòrtics amb jàssera de fusta a Sa Gerreria. (veure la fotografia de la Il.lustració XIII, s'hi pot veure un pòrtic amb biga de fusta devora un altre amb arc apuntat gòtic). D'altra part com a qualsevol indret del centre històric de Palma és previsible la pervivència de tot tipus de restes gòtiques o fins i tot anteriors. L'actuació 2B no preveu la conservació i rehabilitació de cap casa de la illeta abans esmentada (Ferreria-Celler d'En Miró-Estel-Sant Andreu) ni de la gran majoria de les altres, curiosament se situa dins el ”Pla de Rehabilitació Integral de La Gerreria i La Calatrava”, així i tot a la zona 2B no es rehabilita gairebé res.



Transformacions de la trama urbana medieval a Palma.

Des del 1831 fins els nostres dies s'han fet multitud de transformacions al centre històric (veure la Il.lustració XIV), com a resultat d'això alguns dels seus carrers i, fins i tot peces completes que afecten conjunts de trama urbana han desaparegut els darrers cinquanta anys. És el cas de la transformació de la zona de Jaume III que comportà al menys la pèrdua del traçat de nou carrers, entre ells el traçat tradicional del carrer Bonaire, on s'introduí una tipologia de factura racionalista que xoca brutalment amb la trama medieval. Amb tot això s'intentava augmentar la fluïdesa del tràfec però es va conseguir el contrari, la possibilitat de circular més lliurement per la zona va atreure el trànsit rodat i l'efecte fou el contrari del que es perseguia: augmentà la conflictivitat circulatòria. És un efecte de rebot amplament estudiat per diferents estudis urbanístics. Precisament ara l'Ajuntament de Palma ha iniciat un procés de peatonització del Born per intentar corregir les distorsions ocasionades pel trànsit a Jaume III.

El mateix ha passat amb la gran reforma de la zona de Velázquez, es va produir un efecte d'atracció del trànsit rodat indesitjable i la ciutat perdé una valuosíssima trama de carrers d'època medieval, tampoc no s'aconseguí acabar amb la degradació perquè el barri xinès -que es localitzava allà- es traslladà uns carrers més amunt, precisament a la zona 2B de Sa Gerreria. Prop de la zona de Velázquez se situava el convent de Santa Catalina de Siena que dissortadament desaparegué, això comportà tot un seguit de reformes urbanes distorsionadores, així es completà la transformació Velázquez-plaça de l'Olivar-Sta. Catalina de Siena que suposà una pèrdua irreparable de teixit urbà al nucli antic de Palma.

Una altra reforma forta de l'època comprèn la zona que va entre el Born i la plaça del Rosari d'una part, Sant Nicolau i el carrer Conquistador de l'altra. El balanç ès igualment negatiu: la pèrdua d'una important trama viària del centre històric.

Aquestes intervencions, les més radicals de l'urbanisme franquista al nucli medieval de Palma, havien de culminar amb la desaparició del Puig de Sant Pere i el seu valuosíssim teixit urbà d'origen islàmic. S'havia de fer contravenint la legislació vigent en aquell moment (tot el centre històric havia estat declarat Conjunt Històric Artístic el 1964) amb el pretext que la zona estava molt degradada i que gran part de les seves edificacions amenaçaven ruïna. L'oposició i el treball continuat dels seus vesins i de la ciutadania van aturar la destrucció del Puig de Sant Pere. Així, benhauradament, durant els primers anys de la democràcia, es va rehabilitar aquesta peça del nucli medieval de Ciutat.

Però anys després de la rehabilitació del Puig de Sant Pere, algunes de les actuacions al nucli medieval han seguit el camí de les pitjors reformes de l'urbanisme d'època franquista. Aquest és el cas de la construcció dels nous jutjats, no es repectaren els usos tradicionals, ni les tipologies, ni les alineacions dels carrers. Només s'ha aconseguit agreujar els problemes de trànsit, d'aparcaments, etc.

És per això que avui, més que mai, és necessari que es conservi el que ens resta del centre històric, respectant íntegrament els traçats i les alineacions dels carrers, conservant al màxim les seves edificacions, els usos i les tipologies tradicionals. Cosa que s'aconseguiria simplement respectant la legalitat vigent -les esmentades lleis de protecció del patrimoni històric-, segons aquestes no es poden canviar de cap manera ni els traçats ni les alineacions dels carrers del nucli medieval.

Com hem vist la reforma del carrer Velazquez comportà el trasllat del barri xinès a la zona 2B de Sa Gerreria, això ocasionà en gran part la construcció dels nous jutjats (per intentar aturar la degradació ocasionada per la presència del barri xinès). Si ara no es conserva la trama urbana de la zona 2B de Sa Gerreria (que intenta donar resposta al problema de manca d'aparcaments ocasionat pels jutjats i, d'altra part a la problemàtica del barri xinès ocasionada per la reforma del carrer Velazquez), com s'aturarà la cadena de despropòsits? Què vendrà després? Cada una d'aquestes coses s'ha fet en un intent d'aturar els problemes ocasionats per l'actuació anterior, s'ha d'aturar aquesta cadena o el centre històric de la nostra ciutat anirà desapareguent del mapa gradualment.



Degradació i rehabilitació

Quan a una zona del centre històric d'una ciutat determinada es produeix una situació de degradació important la intervenció més adequada és la rehabilitació, la resposta no pot ser devastar, arrasar, destruir per construir de bell nou. Diverses realitzacions demostren que la rehabilitació és el més adequat i per fer-ho s'han de tenir en compte les experiències en aquest sentit d'altres ciutats europees (Bolònia, Amsterdam, Oporto, Copenhague, Brusel.les, etc.) o, sense anar més lluny l'experiència de la rehabilitació del Puig de Sant Pere al centre històric de Palma, són actuacions que es poden considerar modèl.liques en molts de sentits. Tenir-les en compte podria abreujar el camí cap a la solució més idònia. Dels criteris seguits en la majoria dels municipis abans citats els més significatius són:

Bàsicament rehabilitar és acabar amb la degradació a tots els nivells conservant al màxim l'entorn físic i, si és possible humà. Utilitzar la paraula rehabilitació per designar altres actuacions és induir a engany conscient o inconscientment, rehabilitar no és esbucar massivament i construir desprès de bell nou. Rehabilitar és una feina acurada assimilable a les tècniques inventades i aplicades pel Doctor Trueta que tantes extremitats varen salvar. Altra cosa no seria rehabilitar, seria tot el contrari: amputar, i amputar una cama no és el mateix que curar-la i conservar-la.


L'adequació dels centres històrics al trànsit rodat.

Els carrers dels centres històrics de les ciutats europees no estan preparats pels cotxes ni, generalment, poden donar resposta a la problemàtica de l'aparcament. És així i és lògic perquè varen ser traçats en èpoques molt anteriors a l'aparició dels primers automòbils. Sovint s'ha intentat fer reformes als carrers medievals modificant la seva amplada i el seu traçat, o s'han obert nous carrers a través de les illetes de cases preexistents. Però amb intervencions d'aquest tipus està demostrat que es perd molt i es guanya molt poc, o més ben dit gens perquè els problemes de circulació rodada s'agreugen. Les “facilitats“ per a la circulació atreuen més cotxes i el resultat és que la situació empitjora en comptes de millorar, ja ho hem estat veient amb el cas del carrer de Jaume III a Palma.

Així, idò, sembla que el més adequat és allunyar els cotxes de les trames medievals peatonitzant al màxim, restringint la circulació per als residents i el transport públic. D'altra part els aparcaments públics haurien d'estar prop del centre històric però no dins del centre històric, altra cosa seria atreure el trànsit i provocar problemes de circulació. Els aparcaments de la ciutat antiga s'harien de limitar i anar destinats a cobrir simplement les necessitats dels residents.

De fet la política municipal dels darrers temps va encaminada a desviar els automòbils del nucli antic de Palma en algunes actuacions com és ara la peatonització del passeig del Born o d'un tram del carrer de Sant Miquel, entre d'altres. Seria més coherent amb aquesta política no modificar els traçats de carrers del nucli medieval ni atreure-hi cotxes amb la construcció d'enormes aparcaments.



La funció social del patrimoni arquitectònic a Mallorca.

Hi ha moltes de raons per conservar-lo algunes són tan poc “romàntiques“ com la rendibilitat econòmica. És indubtable que el patrimoni arquitectònic atreu el turisme i l'exemple més representatiu d'això seria el cas de Venècia. S'ha de considerar, a més, el tipus de turisme de què es tracta, generalment són persones sensibilitzades, amb un cert grau de coneixements sobre la matèria i el corresponent nivell de formació. Persones disposades a fruir de les coses curioses i belles que un nucli medieval pugui oferir pel simple fet de fer-hi una passejada, pel simple fet de descobrir-lo i contemplar-lo (quina guia de Venècia no ha cantat les excel.lències del “descobriment“ de carrers, petits canals i placetes? Quina guia de Venècia no proposa al turista el plaer de “perdre's“ en qualsevol dels seus racons?). Ès un tipus de turisme amb un cert nivell econòmic.

D'altra part el patrimoni arquitectònic té un avantatge que no pot oferir la platja a Mallorca i és el fet que no hi ha estacionalitat, la intimitat dels bellíssims carrers de la Palma medieval aixopluga del vent i del fred tant com del sol i la calor excessius. Si un turista cerca un racó medieval de regust islàmic se li pot recomanar una acurada pentinada pels carrers del Puig de Sant Pere, quin sentit tendria en canvi enviar-lo a recórrer la zona del carrer Velázquez? Cap. El patrimoni arquitectònic és indubtablement un focus permanent d'atenció pel turisme de qualitat que tots desitjam per Mallorca, un turisme que, a més, no estaria sotmès al fenòmen de l'estacionalitat.

És així que es pot considerar el patrimoni arquitectònic com una mercaderia, com un recurs econòmic. I parlar de patrimoni arquitectònic no és parlar únicament de monuments, és parlar també de conjunts urbans, de trama viària, de conjunts de carrers, vaja. Perquè el patrimoni arquitectònic no són només les catedrals i els palaus, també ho són tant o més els entorns urbans significatius, tant si estan lligats a la història de les classes privilegiades com si ho estan a la gent més humil, la gent humil és la que, en una gran majoria, ha anat construint la història. Són importants per tant els conjunts de carrers, però carrers tal i com són, respectant sempre el seu traçat i les seves alineacions de façanes, respectant també el perímetre de les illetes, sense obrir al seu interior nous carrers que les esbutzin. La resposta a la degradació, per greu que sigui, és la rehabilitació. Si el patrimoni arquitectònic és una mercaderia, un recurs econòmic precisa de certes inversions com són ara les que s'han de fer per rehabilitar. Només així es podria oferir un nucli antic viu i no degradat, lluny de falsos folclorismes i absurdes “museïficacions“, un nucli antic autèntic que compliria una clara funció social: promoure l'ocupació i una societat més pròspera i floreixent.



NOTES

(1)RIERA ,MARIA MAGDALENA; Evolució urbana i topogràfia de Madina Mayurqa; Quaderns de la Gerència d'Urbanisme 1; Mallorca 1993, p. 95.

(2)Idem, p. 95.

(3)Idem, p. 122 i 124.

(4)Idem, p. 95 i 96.

(5)Idem, p. 122 (il.lustració).

(6)GARCIA DELGADO; Las raices de Palma; Olañeta; Mallorca 2000, p.262.





Portada: el carrer de Can Salat a la zona 2B de Sa Gerreria.

De traçat lleugerament corbat, les seves alineacions de façanes són irregulars. Conformat per tres illetes de cases, comunica el carrer de La Ferreria amb el de l'Hostal de Santanyí, té devers 70 metres de llargada i la seva amplada oscil.la entre 2,5-3 metres. Estret i lluminós té tot l'encant d'una madina musulmana: ple d'irregularitats i de perspectives trencades. El seu traçat gairebé mil.lenari ha de desaparèixer totalment embotit entre els nous blocs d'edificacions prevists a l'actuació 2B.






Il.lustració I: espardenyers treballant davall d'una estructura porticada del barri de Sa Gerreria. Del llibre “Die Stadt Palma” de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg.








Il.lustració II: la xarxa viària de Palma en època islàmica segons Garcia Delgado. Del llibre: GARCIA DELGADO; Las raices de Palma; Olañeta; 2000. Pàgina 254.






Il.lustració III: la zona 2B de Sa Gerreria en època islàmica. Fragment de la planimetria del conjunt de la ciutat, hipotesis de Garcia Delgado. Del llibre: “Las raices de Palma” (citat), p.144.






Il.lustració IV: La zona 2B de Sa Gerreria, fragment de la planimetria basada en el plànol del Canonge Garau del 1644. Del llibre de Garcia Delgado:“Las raices de Palma” (citat).




Il.lustració V: La zona 2B de Sa Gerreria en època propera al 1644, fragment d'un oli anònim que representa el conjunt de la ciutat.




Il.lustració VI: La zona de Sa Gerreria 2B, fragment de la planimetria de la ciutat realitzada per Massé el 1716.




Il.lustració VII: La zona 2B de Sa Gerreria, fragment del plànol de Palma de J. Ballester del 1760.




Il.lustració VIII: La zona 2B de Sa Gerreria en el present, segons el parcelari actual de l'Ajuntament de Palma, plànol facilitat per l'Oficina d'Informació Urbanística.






Il.lustració IX: La zona 2B de Sa Gerreria, fragment del plànol del Canonge Garau del 1644.









Il.lustració X: fotografies que mostren dues jàsseres de fusta aparegudes a la planta baixa d'unes cases en rehabilitació, segurament devien servir per crear una estructura porticada en planta baixa. Carrer de la Ferreria a l'alçada de la zona 2B de Sa Gerreria, costat oposat.




Il.lustració XI: El carrer dels Boters segons l'obra “Die Stadt Palma” (citat). Hi apareixen estructures porticades amb jàsseres de fusta.




Il.lustració XII: La plaça de la Farina segons l'obra “Die Stadt Palma” (citat). Apareixen diverses estructures porticades amb jàssera de fusta.




Il.lustració XIII: fotografia de la plaça de la Quartera, al barri de Sa Gerreria, apareix un pòrtic amb jàssera de fusta devora un altre amb arc apuntat.




Il.lustració XIV: Els carrers del Centre Històric desapareguts entre 1831 i 1999. Del llibre “Las raices de Palma” (citat), p.139.