 |
|||||
| . | |||||
|
|||||
| . | |||||
 |
|
la llengua catalana |
Una mica d'històriaEl Correllengua 1995
Sens dubte el Correllengua 95 va constituir tot un èxit. Amb escasos mitjans tècnics i econòmics, però amb un gran potencial humà -així ho avalen els més de 500 voluntaris que participaren en el seu muntage i organització-, a cada poble per on va passar la flama de la llengua s’organitzaren diverses activitats -exposicions, xerrades, concursos, etc-; hi va participar gent de tota edat i ideologia política -des de l’amo en Barral amb 103 anys, de sa Pobla, fins Antoni Nadal, d'Esporles, amb 1 any-; més de 3.000 portadors i unes 30.000 persones, que varen veure passar la flama, feren possible que aquest acte unitari en favor de la nostra llengua fos un dels esdeveniments lingüístico-socials més importants dels darrers anys.
En la seva primera edició, el Correllengua va anar de Palma fins a Lluc visitant Calvià, Esporles, Palmanyola, Bunyola, Santa Maria, Llucmajor, Campos, Felanitx, Manacor, Petra, Ariany, Maria de la Salut, Santa Margalida, Llubí, Muro, sa Pobla, Alcúdia, Pollença, Campanet, Inca, Selva i Caimari.
El ressò a tots els mitjans de comunicació va ser molt destacable i varen contribuir, sens dubte, a la difusió de l'activitat; ràdio, premsa i televisió ocuparen gran part dels seus espais amb notícies i reportatges dedicats al Correllengua.
El Correllengua 1996
El Correllengua 96 va tornar a ser tot un èxit: més participació, més portadors, més pobles per on passà la flama, més entitats que hi donaren suport...
El sentit del primer any era dur la flama de la llengua de Palma a Lluc, on s'ubicaria definitivament. En la segona edició es canvià el sentit: la flama anà de Lluc i la part forana, on el coneixement i l'ús de la nostra llengua és major, a Palma, on és necessari fer més feina per aconseguir una vertadera normalització lingüística. Els pobles de Mallorca reclamaren a la capital, Palma, que no quedàs enrera en l'ús i defensa de la llengua pròpia de Balears, el català.
El Correllengua 96 comptà amb quatre columnes simultànies que s'uniren a la seva arribada a Palma.La columna "Llevant"
Va sortir de Capdepera i passà per Artà, Sant Llorenç, Manacor, Petra, Vilafranca, Felanitx, Campos, Porreres, Montuïri, Algaida, Santa Eugènia i Marratxí.
La columna "Tramuntana"
Va sortir de Lluc i passà per Caimari, Selva, Inca, Campanet, Búger, Sa Pobla, Muro, Santa Margalida, Llubí, Maria de la Salut, Sineu, Costitx, Sencelles, Binissalem, Consell i Santa Maria.
La columna "Valldemossa"
Va sortir de Valldemossa i va passar per s'Esglaieta, Palmanyola, sa Garriga i Son Sardina.
La columna "Internet"
Recorregué tot el món a través de la telemàtica. Des de Collegeville (Filadelfia), Melbourne, Ciutat de Mèxic, Liverpool, Granollers, Cullera...
D'aquesta manera nombrosos catalanoparlants residents a l'estranger pogueren accedir al Correllengua, i compartir l'esforç de milers de mallorquins i mallorquines que corregueren per Mallorca per defensar l'ús del català, a través de l'ordinador.
L'acte final tengué lloc el dissabte 18 de maig a la plaça Major, de Palma, amb una gran festa on participaren totes les persones i entitats que col·laboraren en el projecte.
Els AcampallenguaEls anys 1997 i 1998, Joves de Mallorca per la Llengua va organitzar una activitat central diferent del Correllengua, es tracta dels Acampallengua, unes trobades (amb acampada inclosa) plenes d'activitats, d'una durada de dos dies, realitzades a Inca (1997) i Santa Ponça (1998) dirigides a la gent jove i amb una resposta massiva, ja que hi varen participar unes 5.000 persones a cada una.
