L'adaptació. Els/les nins/es de 3 anys (molts encara de 2) que comencen el 2n. cicle de l'Educació Infantil s'han adaptar a la separació dels pares durant unes hores en un espai nou on troben unes persones desconegudes...
    L'adaptació és el procés a través del qual aquest entorn i aquests adults esdevindran coneguts, i els trasmetran sentiments de seguretat, confiança, familiaritat, etc. Es tracta d'un període variable en cada cas. Cada nin/nina necessita el seu temps per adaptar-se a l'escola. Alguns s'hi trobaran bé de seguida, a altres els costarà (unes setmanes -o inclús més-). En qualsevol cas és NORMAL.
    Els/les nins/es reaccionaran de diferents maneres davant la nova situació:

• rebutjant-la i rebel.lant-se, amb rebequeries, plors, somatitzacions de la ansietat que es hi provoca: pèrdua de la gana, regressions en el control d'esfínters, ús de la xupa, etc., algun trastorn de la son, etc.
• mostrant inseguretat, tristor, etc., només en el moment de l'arribada a l'escola, a l'hora de separar-se dels pares o familiars. Generalment, una vegada que els pares han marxat, se n'obliden i es distreuen. De tota manera, encara que llavors passin bé el dia, pot esser que l'endemà tornin a plorar en el moment de la separació.
• acceptant-la. Moltes vegades els nins que accepten bé la separació dels pares, són nins ja acostumats a anar a llar d'infants, etc. i superats els primers moment d' angoixa per no conèixer a les persones i l'entorn s'adapten ràpidament.

    A mida que van passant els díes, els nins i  nines es van adonant que les persones que estam a l'escola també els donam afecte, que estam pendents de les seves necessitats i les feim sentir segurs... També van descobrint  que disfruten d'experiències agradables i variades durant la jornada escolar: el joc pels racons, les cançons, la magia dels contes i les sorpreses, els companys... I així, poc a poc aquells que ploraven deixen de fer-ho i poden esser els més entusiastes a l'hora de venir a l'escola
    Tot aquest procès d'adaptació els haurà ajudat a madurar, a fer-se més grans i més autònoms gaudint d'aquest nou ambient que els ofereix múltiples experiències enriquidores.

Mesures organitzatives i educatives. Davant la situació descrita abans, el centre prèn una sèrie de mesures encaminades a fer més "bo de dur" pels nostres alumnes i les seves famílies aquest període:

• La reunió informativa prèvia al començament del curs (dia 8 de setembre) per parlar del procès d'adaptació, l'organització i funcionament del cicle, etc.
• L'entrada graonada en petits grups per permetre anar familiartzant-se amb la tutora a travès d'una atenció més individual. Al llarg de la primera setmana i seguint un ordre que prioritza l'edat dels nins/nines (dels més petits als més grans) i l'assistència prèvia o no a guarderia infantil es van incorporant a l'aula en grups de 4 ó 5 per dia. Cada dia s'afeixeigen nins nous fins completar el total a final de setmana.
• L'horari adaptat permet que l'inici de cada nin/a no sigui de jornada completa i per tant aquestes primeres estades (dues setmanes) no se'ls hi fan tan llargues. Al llarg del mes de setembre l'horari  dels més petits serà de 9 a 12 hores. De les 12 a les 14 hores es duran a terme tots els díes entrevistes amb les famílies segons el calendari que  cada tutora donarà a la reunió informativa abans esmentada.
• La presència d'un mestre/a de recolzament durant els moments "crítics" de la jornada: l'arribada, els hàbits de higiene i berenars, etc. en aquestes primeres setmanes d'adaptació al centre.
• La flexibilitat en l'organització de les activitats i espais (racons de joc, patis, etc.) durant aquests primers díes per anar poc a poc establint un ritmes i rutines més estables.

Implicació dels pares:
A continuació assenyalarem una sèrie de propostes i suggeriments pels pares que estaria bé possassin en pràctica ja que ajuden en gran medida a superar el període d'adaptació:

• Mostrau seguritat i confiança en l'escola: primer heu d'acceptar personalment la separació, reconeixent l'autonomia del vostre fill. L'adaptació és més fàcil quan els pares/mares han preparat els seus fills/es per venir a l'escola: parlar-los d'anar a l'escola com un bon esdeveniment, que faran amiguets, gaudiran de les juguestes, el pati, ... En definitiva, transmetre als seus fills i filles  entusiasme i confiança cap a l'escola.
  
• Crear actituds positives respecte a l'escola. Procurau  no fer amenaces amb l'escola, comentaris del tipus: "ja veuràs quan hi vagis a escola", "a l'escola t'enteraras", etc.;  no han de fer extranyar a ningú que llavors no hi vulguin anar.
  
• Intercanviau amb la mestra tutora tota la informació que faciliti un major coneixement del vostre fill/a. És molt important anar a les reunions que es programin, a les entrevistes individuals. Contestar als qüestionaris amb sinceritat. Sol.licitau sempre que ho necessiteu una entrevista amb la mestra, per aclarir dubtes, compartir punts de vista sobre com va evolucionant el/la  nin/a.
  
• Implicau-vos a l'hora d'aportar material, qualque activitat suggerida per la mestra, etc. Pensau que la vostra participació és en benefici del vostre fill/a. No oblideu que enviar al vostre fill/a a l'escola no s'ha de veure com una lliberació, sino com un compromís.
• Donau importància a les activitats quotidianes que us conti el vostre fill/a.
• Respectau les normes del centre i les pròpies del cicle. (assistència regular, fer de la puntualitat un hàbit, comunicar les absències, amb els berenars, la roba adequada,etc.)
• i per acabar alguns consells pel moment de l'acomiadament. El més important és no fer-ho interminable. S'ha d'haver parlat amb l'infant del que es farà i el que no, si s'han deixat les coses clares i no detecten "cap signe de debilitat" en vosaltres tot serà més senzill. Convé que els aviseu sempre als vostres fills quan us anau de l'escola; no marxeu d'amagat quan estan distrets, perquè després se sentiran enganyats i és pitjor. És molt important dir-los la veritat perque confiïn en nosaltres. Donat que una de les angoixes dels  nins i nines és saber si els pares tornaran a cercar-los i quan, informar-los també sobre aquest fet: "et vindré a cercar a l'hora de dinar, de berenar, etc." resulta de gran ajuda. Cal mantenir la tranquil.litat i pensar que moltes vegades quan dexau el nin/a a l'escola plorant, els dura poca estona; a vegades només és un moment. Sovint els plors duren mentre dura l'acomiadament i com deiem al començament el millor és no allargar-ho. Si els nins/es s'adonen que amb el plor retarden que les pares/mares marxin, poden utilitzar-lo cada dia per aconseguir que els seus papas quedin més estona amb ells.