Article Redactat per Teodor Salvà García, Director de l’Escola municipal de xeremies, flabiol i tamborí de l’ajuntament de Palma

Fins ahir mateix, a Mallorca, i a Palma en concret, es donava la situació en què qualcú, encuriosit en el maneig dels instruments tradicionals de Mallorca, demanava com podia instruir-se en la tècnica de sonar les xeremies, el flabiol i el tamborí, qui n'ensenyava, on havia d'anar per aprendre'n, què havia de fer per iniciar-s’hi. Les respostes no eren gaire encoratjadores: deixaven l'interessat decebut i desorientat. No hi havia cap centre estable on s'enseyàs de sonar i ningú s'hi dedicava a la docència de manera sistemàtica; tot s'ho havia de fer un mateix de forma intuïtiva i autodidacta. Si bé és cert que en alguns pobles s'havien creat algunes escoles -Sant Llorenç, just per  anomenar un exemple del qual jo mateix vaig formar part- no és menys ver que estaven poc organitzades i no perduraven en el temps. 

            Va ser l’Ajuntament de Palma, a iniciativa de la regidoria de Relacions Ciutadanes, que va  saber copsar unes inquietuds col.lectives i respondre a una demanda social de caràcter musicosocial, fet que demostra  l'oportuna sensibilitat i encert que varen tenir els nostres responsables municipals. En aquest sentit hem de saber valorar la feina feta pel regidor titular i el seu equip de funcionaris col·laboradors pel que fa a l’interès i el suport per crear una oferta estable d’ensenyament d’instruments tradicionals. 

Era l’any 98 quan l’ajuntament es va posar en contacte amb el xeremier Teodor Salvà i García per estudiar conjuntament la possibilitat de crear una escola municipal d’instruments tradicionals. Fins aleshores, els contactes que la corporació havia mantingut amb alguns xeremiers associats de Palma havien estat inútils ja que aquests xeremiers  no tenien  idees ni capacitat per generar un projecte sòlid i seriós i a més anteposaven els seus interessos personals a les necessitats culturals col.lectives.  Després d’un període d’estudi, Teodor Salvà va presentar una proposta de projecte d’escola instrumental que l’ajuntament va considerar que responia a les seves expectatives, perquè era viable, consistent i funcional, a la vegada que tenia un marcat sentit de servei públic i una clara orientació de contribució a la normalitat cultural de Mallorca. 

L’Escola Municipal de Xeremies, Flabiol i Tamborí de l'Ajuntament de Palma va ser creada i constituïda formalment per acord plenari l’any 1998. Des d’aleshores té una personalitat administrativa pròpia. Mitjançant el sistema de concurs públic, la gestió didàctica es concedeix anualment al projecte que la Regidoria considera tècnicament el més idoni d'acord amb les finalitats de l'Escola. 

Vull dir que ens felicitam (i ho deim amb l'orgull i la satisfacció que per a nosaltres representa), que l'Ajuntament, amb objectivitat i criteri tècnic, hagi dipositat successivament la confiança en el nostre projecte. Un projecte dotat d’un minuciós contingut i uns objectius concrets dins un marc general que li dona sentit i operativitat.  Més enllà de falses modèsties, hem de proclamar rotundament que l’esperit i la concreció del text del projecte en què es basa l’Escola va ser obra de l’esforç i la implicació personal del xeremier Teodor Salvà, que en redactà l’articulat. Un projecte que ha  complit àmpliament les seves expectatives. 

           És clar que n’hi va haver que s'espantaren , però, per la imminent proliferació d'instrumentistes. Ben al contrari, nosaltres ens alegràvem de veure'n la difusió i la promoció. Més que mai era necessari respondre amb rigor a una demanda social evident i popular. Ens havíem d'esforçar en el nostre objectiu: posar els instruments tradicionals a l'abast de tothom, malgrat les resistències i el gemecs mesquins d'aquells que volien mantenir aquests instruments en guetos i reserves obscurantistes, fins aleshores només accessibles a un grup reduïts de sonadors (vull insistir en el fet que no ens hem de preocupar per l'abundància de xeremiers i flabiolers: com en d'altres instruments i en d'altres tradicions culturals, l'aficionat, el virtuós i el professional  poden conviure en bona companyia).

(Clicau la imatge)

(Clicau la fletxa per tornar enrera)