quan et despulles sé cert que el dol
or existirà,que la pruïja hau
rà recorregut les venes,que e
l color del teu domini rarament é

s clar.quan em despullis em sabré el clam
or de la presó,el més secret,luna
r company d'errors,senyor de la crem
or que en el teu cor desperta el cant i el m

ar.si et despulles la ferida dol
i plora i riu,reclam del bes sagn
ant,interminable cau del pler que el

sol, només si em despulles,ocult
ant la fi ens mostrarà.Hi haurà un re
dol pel meu desig de no morir en l'instant?

 

 

 

 

 

 

 

© miquel bezares