LA CAÇADORA D'ÀNIMES

En nits tribals vagava ferida a la recerca de cossos

que guarissin l'absència i sa punyent espina.

Mes atènyer l'esperit a través del cos volia.

La percaça ben aviat infructuosa es revelà

i oferí en carn viva la buidor i el vertígen:

abraçada a dones sens rostre en nits de sòrdida caça,

notava l'esguard girat vers l'infinitud del no-res.

La pell vessava tot l'amor que retenia,

no assolia l'amant i enverinat retornava

regalimant com un àcid sobre la caçadora esqueixada.