EL MORIBUND

Sólo con tus ojos construye su mirada la muerte.

DIEGO JESÚS JIMÉNEZ

Si amb les mans

-aquestes mans tremoloses, descarnades, vençudes-

ja no pots acariciar

les voluptuoses formes del desig;

si amb els llavis de pors i quimeres ungits

sols pots besar

l'aspra pell de la solitud

i just tens forces per pronunciar el teu nom,

els teus anys, el teu desprestigiat ofici d'antuvi -pagès, sabater, potser miner...;

si amb els ulls esglaiats només aconsegueixes

albirar la tètrica fesomia

d'aquest present a punt de sucumbir,

deixa't enlluernar per la providència del record:

perquè les regions de l'oblit

són les portes

del no-res.

Si la impetuosa crida de l'esperança

ja no pots sentir

i sols t'arriba l'agònic respirar del teu silenci;

si la freda nit t'abraça i els vertiginosos límits de la fosca

cerquen tothora

la teva presència;

si la sagrada dimensió del cor abarca la renúncia

i un territori de tenebres

reclamen els teus membres,

deixa't agombolar per la magnificència del passat:

perquè les regions de la desmemòria

són les portes

de la mort.

Ah, la mort,

que viu sempre en tots nosaltres

i habita un tèrbol espai de la memòria!