DO DE LA BENAURANÇA (SOBRE UN TEMA DE MAX AUB)


Si Déu ha fet aquest món, jo no voldria ser Déu.
La misèria del món em clivellaria el cor.
A. Shopenhauer


Beneïts els poetes
perquè mai passaran a foc i a sang
cap reialme de pedra ni cap onatge enfurit per la tempesta.

No pregueu per nosaltres, captaires de les tenebres:
no necessitem cap de les vostres trenta monedes per al nostre heretatge.

Beneïts els poetes
perquè tenen l'esperit de la sal i la fondària del roure.

No pregueu per nosaltres, sotjadors de la rebel·lia:
no ens calen ni els temples ni les espases per fruir del deix de la saviesa.

Beneïts els poetes
perquè no heretaran mai cap terra expropiada ni cap judici sobresegut.

No pregueu per nosaltres, mercaders de la desesperança:
no desitgem cap mot clivellat ni cap existència silenciada entre el coure dels dies.

Beneïts els poetes
perquè el seu cor d'acer i el seu tremp d'olivera els fa indòcils i herètics.

No pregueu per nosaltres, botxins de la llum:
no volem cap delme pagat ni amb les cadenes dels llavis
ni amb el deure de la gleva.

Beneïts els poetes
perquè tenen, encara, la fulgència tendra i penetrant dels ulls
i la dissidència reveladora del llampec i la rauxa.

 

DO DEL DECÒRUM (DE RE POETICA)

A Pere Quart.

Si la vida no m'exigira cert decòrum
hi aniria sense afaitar la barba,
no em netejaria el cos cada matí,
ni em rasparia les dents al migdia,
ni em callaria certes paraules altisonants.

Dono per fet que cal anar per la vida
amb certa decència i amb certa dignitat personal,
com també dono per fet
que moriré pobre i oblidat sense cap placa en cap paret
-ah, el vell costum dels necis i els trepaires-,
que no cal que em pose cada matí flors als cabells
ni robes esbiaixades per semblar un poeta autèntic
ni cal que me'n vaja a dormir amb el compte corrent del viure
en continus números rojos.

Com que la vida m'exigeix cert decòrum
hi vaig sense deixar-me afaitar les paraules,
sense deixar que em netegen ni el crit ni la utopia,
ni em raspallen els llavis i la fúria,
ni anar-me'n a dormir sense fer l'amor a la fortuna o al somni
ni callar-me mai el fèrtil i ardent do de l'heretgia.

Car dono per fet que cal anar per la vida amb certa decència.

Els poemes pertanyen al llibre de propera aparició "Anatema", XXXVIII Premi Ausiàs March 2000 (Editorial Bromera)

© Manel Garcia Grau