EL POETA DEL BARRI

Malgrat la vida gris de l'escriptor de casa,
la columna a l'Avui i el premi literari,
i el carrer estret on visc, i la pluja que cau
sense que avui ningú no l'hagi pas cridada;
malgrat la por de no arribar a finals de mes
amb les traduccions, com sempre mal pagades,
i les paraules brusques dels amos insolvents
o avesats a pagar perquè els embrutin pàgines,
malgrat l'escassetat de recursos idonis
i el pes feixuc de tanta feina i tan mal feta,
i les nits amb l'insomni i amb mil coses al cap,
i la rosa esfullada a les escombraries,
i la rata esventrada al bell mig de l'asfalt
i els carrerons mullats, amb els condons i els kleenex,
i els ulls grans d'una puta que potser no té clítoris,
i el gat amb ulls malalts que em mira abans que marxi,
i el bassiot on brilla una agulla trencada,
i la fredor de sobte, quan s'encén algun llum
i un cotxe inesperadament fa una maniobra,
hi ha una bellesa més enllà d'aquest instant:
potser la vida és breu i l'art em costa massa.

©Melcion Mateu