Ací i allà, la mar

En creuar la mar seré allà,

no ací.

Potser mai no sóc a la riba adient

per tal de fixar-te l'aparença; però si ara remulles

un dit, ens tocaríem perquè seríem de l'aigua,

així com el vent és de llevant, en blanc i blau.

Ací i allà, la mar és una rosa oberta.

Hi ha nits que són del temps,

altres entren veu i cos a ca nostra!