TRES POEMES

I

Caldrà ignorar que en la ciutat nocturna
només habiten els éssers feliços,
els que han deixat a casa aquell corcó
que tot el dia els rosegava els ossos
i, matemàtics, s'han lliurat al ritme
extern del ball, d'una conversa tènue
o a la bellesa de la nova llum.
D'esma, demà, llurs membres ensopits
retrobaran el buit d'haver viscut
màgics moments, per sempre irrepetibles.

 

II

Els ulls més orbs no poden ser tan orfes
davant la pell que anhela una carícia,
un bes secret o el tacte caut i estès
arran d'un cos. ¿Quin deix de solitud
amara un gest o els plecs de la mirada?
¿Qui pot llegir les ratlles de la veu
o endevinar la balba ortografia
d'una altra set? Potser just un segon
dos esguards sols o dues pells que es rasen
troben la llum i es reconeixen nus.

 

 

III

Hoste del temps, portes la joventut
exiliada als ulls, plens de desig
de tornar viure uns jorns que no són teus
ara, ni mai. Saps ben segur que res
no pots collir, buit de records reals
que van lliscant només sobre el silenci.
Ets conscient que has ofegat els dies
per por del mal de viure intensament.
Ara ja saps que els mots no et tornaran
el temps llençat al pou d'estels i roses.

© Pere Rosselló Bover