1987:
Cos de Calitja
L'autor, a la presentació llucmajorera del llibre
Dansaven a la pantalla fines ratlles de colors, inicis de paraules dissimulades en l'amalgama. Sou. Mirava els dibuixos que naixien i morien en un instant, amagant-se entre les planes del llibre. Miquel Mascaró, Patrick Asquith, Maria Ginard, Toni Garau, Emma Waters, Biel Thomàs; recordava les il·lustracions de l'atàvica carpeta de serigrafies Baleigs: construcció-ejaculació, paisatges sense títol, vertígens ovoides ventats pel lent giravoltar d'un ventilador. (...) Un llibre viu, bategant, que no minva en cap dels vint-i-set poemes que l'integren.
Margalida Pons. El Mirall. 1987
En definitiva, en Miquel Bezares ens presenta algunes de les inseguretats i angoixes més característiques de l'home contemporani que viu en soledat enmig de la massificació, que viu desconnectat dels altres dintre d'un món que constantment intercanvia imatges i informacions.
Damià Pons i Pons. Del text de la presentació de Cos de Calitja, a Llucmajor, el 16 d'octubre del 1987.