Exposició virtual

en vídeo

(1280 kb)

Les Edicions Atàviques, 11 anys després

Binissalem, tardor del 2001

Visita l'exposició virtual

Visita la web de la Casa Museu

Els atāvics

Els atāvics ens trobāvem al taller Contrasentit, un espai d'enorme virtualitat als excusats del galliner del cinema recreatiu, o sobre el cafč Colķn, a la plaįa de Llucmajor. No teníem exactament ni un lloc ni un pla de treball. Quedāvem a una hora i ens assčiem al voltant d'una gran taula que no era una taula. En Biel portava la seva vella cāmera de fer fotos i ens retratāvem al costat d'un mirall i d'un Rambo de cartrķ que havia anat a parar al taller provinent del cinema Recreatiu. Llavors na Joana es treia un paper rebregat de la butxaca amb el seu darrer poema, i ens el llegia. Acordāvem qui s'havia d'encarregar d'ilˇlustrar el text. De vegades era a l'inrevés, i el pintor reclamava unes paraules per acompanyar la seva idea visual.

Ens hi posāvem. Mentre en Biel preparava les pantalles per a la insolaciķ, algú baixava al forn a comprar unes cerveses ben fredes. No teníem gaires recursos. El sol traslladava a la pantalla les transparčncies de paper vegetal i esperāvem el moment precís per comenįar la feina. Tots fčiem una mica de tot. Mentre un colˇlocava els papers, l'altre passava maldestrament la rasqueta sobre la pantalla plena de tinta. Alguns no ens adonāvem del que havia de ser el resultat final fins a la segona o la tercera impressiķ. Així havien de passar molts dissabtes, que era el dia que dedicāvem, normalment, a les Edicions.

Tot el que varen fer les Edicions respongué, sobretot, a la iniciativa den Biel, que ens estirava a tots. I mentre hi hagué gent disposada a treballar amb ell que hi hagué Edicions. Hi havia també les camisetes, amb quč finanįāvem els nostres projectes, perō la clau de tot era que tot depenia de la nostra feina, en aquella mena d'autarquia creativa.

El primer llibre que publicārem fou Cos de Calitja. El meu primer llibre. Record, per sobre de totes les coses, el plaer amb quč vaig viure tota l'acciķ, la realitzaciķ del volum. Sempre m'he sentit, per aixō, una persona afortunada. A l'emociķ i l'excitaciķ d'una primera publicaciķ, s'hi afegia la gran sort que assistia i participava a tot el procés de creaciķ física del llibre. Hi era quan triāvem el paper en quč serien impresos els meus poemes. I quan triāvem els colors. O quan serigrafiārem les ilˇlustracions. Fou especialment memorable, a les acaballes del procés, el dia que enllestírem la coberta. En Biel havia proposat que per a les lletres de la coberta usāssim una tinta especial que s'inflava, un cop impresa, si s'hi aplicava calor. Hi ha māquines, per fer tal cosa. Nosaltres, evidentment, no en teníem cap, perō. Em sembla que era un diumenge. Ens trobārem un bon grapat dels atāvics a casa seva, a l'Arenal. I aleshores, entre riallades i un cert escepticisme sobre el procediment i els seus resultats, comenįārem, un rere l'altre (fins a 500 exemplars!) a introduir els llibres en una sandvitxera domčstica. La cosa funcionā, i les lletres, efectivament, s'inflaren. Potser ens cansārem de torrar els llibres, perō vārem riure molt, i pens que tots i totes sabíem, aleshores, que aquella era una molt bona manera de perdre el temps.

Text per a l'exposició de miquel bezares

Visita aquí la nostra exposició virtual

 

Torna enrere