1990:

Instamàtic

Miquel Cardell sap que el poema és un art de l'instant (...) Ha fixat en uns versos desimbolts i lliures (pensa que són postals, instantànies, polaroids, vols de lletres i lletrades) el travelling íntim d'un al·lot sensible que ens conta naufragis i tendreses, violacions i trineres, desitjos i hòsties a la plagueta de caçar moments. L'halogenur d'argent només queda impressionat quan hi ha unes condicions precises. Cardell aconsegueix crear-les especialment quan el sexe del llenguatge no el desborda i el desenfoca.

Biel Mesquida. El dia 16. 14 d'octubre del 1990