Lletres de Canšons
Sa Dragonera - Maria del Mar Bonet
Aix˛ es pot salvar - Sau
Trßgame Tierra - Celtas Cortos
Illenc - Anegats
El missatge Ús clar - Anegats
Quan surt el Sol - Brams
Extraterrestres - Antònia Font
L'ocell - Gossos
No he nascut per militar - Sau
Vida - Oprimits
A s'estiu tots a Mallorca - Oprimits
Batiste Ceba - La Gossa Sorda
De igual a igual - Habeas Corpus
La venganza de Gaia - Mago de Oz
Salvem Mallorca - Oprimits
Qué voy a hacer yo? - Celtas Cortos
Tornar a casa - Obrint Pas
Sense Terra - Obrint Pas
Sota el seu Cel - Obrin Pas
Quan ja no ens queda res - Obrint Pas
└frica - Obrint Pas
La meva terra Ús el mar - Lax`n Busto
Mestizaje - Ska-P
Parc nacional - Oprimits
Poble respectat - Oprimits
Vigila - Gossa Sorda
Ara - Obrint Pas
Nunca Mßis - La Fuga
El que diuen els arbres - Feliu Ventura

Som un illa més,
un dia vaig partir de casa
i em vaig perdre pels boscos de la mar.

Som una illa més,
els cabells enredats, ara al fons,
ara sobre les aigües,
com un petit illot,
rocam per als naufragis.

Som una illa més,
el vent i les tempestes m'han obert els braços,
i tenc els ulls
sempre badats cap als estels.

Som una illa més,
l'oratge ha modelat el pit i el ventre,
i em nien als forats
gavines i dragons.

Som una illa més,
i cada hora m'acompanyara amb els seus colors
fins al portal de cada nit.

Dins aquest cau ombriu
el meu cor de terra
encara canta, salvatge.

- Sa Dragonera - Maria del Mar Bonet -

 

Poder viure a prop d'aquest camí,
poder beure l'aigua d'aquest riu,
sentir la pluja com cau i ens mulla
i tenir-te al meu costat
agafant-me de la ma,
per si no ho podem fer demà.

Veure els arbres créixer cap al cel
i saber que res no els pararà,
voldria escriure que això canvia
i aquest món es pot salvar,
però em temo que tot això se'n va.

Obro els ulls, miro al meu voltant
i veig com tot això s'acaba,
si algú em volgués explicar per què?
Ningú no ho vol intentar,
que això es pot salvar!

Si algú em volgués explicar
per què els rius estan contaminats,
per què el mar és un abocador,
quantes espècies ja s'han carregat
i el fill de puta que cremi aquests boscos,
que li tallin les mans,
potser així no els cremarà.

Obro els ulls, miro al meu voltant
i veig com tot això s'acaba,
si algú em volgués explicar per què?
Ningú no ho vol intentar,
que això es pot salvar!

 - Això es pot salvar - Sau -

 


Obre els ulls un bon dia cap a ponent
la mar m'enlluerna perquè hi pega es sol i es vent
en es cel una gavina crida
i es quan me passa pes cap que aquesta illa
just com sa gavina fuig
i no pot tornar,
però no és ella qui se'n vol anar
i fuig pel mig de la mar
se'n va i no la tornaré a escoltar

...i quan estigui lluny de casa
i no pugui respirar s'aire de la mar
diuen que sense terra no hi ha arrels
qui és que ven ca seva
qui és que ven ca seva,no

no tenguis por illa meva
tu mai no moriràs ni passaràs
en mà estrangera
es teu poble et duu dins el seu cor
es teu poble et duu dins el seu cor
dins el seu cor, dins el seu cor.

d'un turó veig que comença a ploure
quatre gotes primes fan sortir aquell cargol
pes verdet ja hi corr un rierol
però sa terra que el banya ja no el vol
perquè ja no ho és,
no és sol mallorquí
es doblers l'han tret d'aquí
i pensa que l'han traït
una vida mal baratada així.

l'endemà es padrí va a passejar
per sa camada de quan era un nin

però no pot perquè li han barrat camí
i ha de voltar
es temps passa massa aviat
i pensa que hem baratat
es pa d'avui per sa fam de demà
sa fam de demà

no tenguis por illa meva
tu mai no moriràs ni passaràs
en mà estrangera
es teu poble et duu dins el seu cor
es teu poble et duu dins el seu cor
dins el seu cor, dins el seu cor.

Encara és prest pes dia de dir-nos "Adéu"
tanta sort que n'hi ha que
pensen que hi som a temps

També és ver,
que al seu cost puc viure
però és que entre poc i massa
sa mesura passa

i jo no vull poder dir
que aquesta illa no és dels meus fills
nostra terra és tot lo que tenim
quin orgull que és dir
jo som mallorquí.

- Illenc - Anegats -

 

Dius que rius, per què rius?
Perquè Sor Tomasseta
ja va amb bikini
O perquè en Joan Petit ja és gran
i no balla amb so dit
Que ara va amb monedes
que hi posen els güiris

I dius que plores, per què plores?
Na Catalina de plaça ja no ven pa
Ni pega cosetes en es davantal
Se'n va anar de guia per guanyar millor jornal

Tiru-rí-quac-quac es missatge és clar:
per durar és amb es vells que hem d'estar.
I escoltar ses tradicions arrelades de padrins a nins,
llegint qualque rondaia
Digau si serà bona sa sobrassada
com se fa una ensaïmada
o una oliva trencada
Un rubiol, una panada,
o lo que era una arada,
i com anava sa història fins ara.

Dius que rius, per què rius?
Perquè en Joanet no cerca sa flor romanial
Ni els seus germans li volen fer cap mal
La varen baratar per un hotel vora la mar

Me diur que plores, per què plores?
Perquè sa ximbomba no sona ni sonarà
Perquè St. Antoni no va beneir es ca
Ara fa sangries amb es Dimoni en es bar

Tiru-rí-quac-quac es missatge és clar:
per durar és amb es vells que hem d'estar.
I escoltar ses tradicions arrelades de padrins a nins,
llegint qualque rondaia
Padri quedau i aixi m'explicau
com torrar en es caliu
i a aprendre a fer es cap viu
Contau-me com feieu abans ses matances,
ball de bot, ses gloses,
i tantes altres coses.

Dius que rius per què rius?
Sa Balanguera té reuma però fila
I filarà encara per molts més anys
Se sent tota sola perquè es jovent no l'ajuda

I dius que plores, per què plores?
Perquè es missatge és clar; sa farida hem de rentar
I tornar a deixar que brolli nova sang
I si mos cou mos cura, i si mos pica, mos madura

- El missatge és clar - Anegats -


Esta mañana
aún no me he levantado y quizás
el viento y el mar
tampoco quieran salir del sueño chungo
en que están
que es la realidad.

El mar está ahogado
de tanto tragar.
El viento no corre
no tiene alas ya.

Porque el hombre de hoy crece
a lo tonto el chaval,
no necesita el aire,
no necesita el mar,
no necesita el bosque,
con ellos quiere acabar.

Y esta mañana
por fin me he levantado, y quizá
el viento y el mar
se han despertado
y han matado a quien les quiere matar
y han vuelto a brillar.
Y el hombre está ahogado
por querer matar
a su propio hermano
el viento y el mar.

Y es que el hombre de hoy crece
a lo tonto chaval
necesitaba el aire,
necesitaba el mar,
necesitaba el bosque
y ahora todo ya da igual.

- Trágame Tierra - Celtas Cortos -

Sec sota el porxo vell a aixopluc de l’aiguat que cau
i a la terra el tempir fa bona olor.

Veig que un tros més enllà un veí treu el cap,
s’ho mira, somriu, em veu i ens saludem.

Plou per tot arreu sens distingir quin camp és de qui.

Sembla que està apunt d’afluixar i la natura la feina atura
i l’ocellam desvetlla el camp i certifica que el cel s’estripa.

Quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis,
així de natural és la societat que pretenem.

Nits a la llar de foc explicant contes als menuts
que havíem sentit a l’avi allà mateix.

Ve el veí a fer el cafè i diu que es veu que hi ha nous veïns
d’una terra llunyana que ara és un erm.

El vent de migjorn que va fer ahir els ha dut fins aquí.

A l’endemà els anirem a donar la benvinguda,
i si cal ajuda, per fer a poc a poc una llar de foc
on contar rondalles a la canalla.

Quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis,
així de natural és la societat que pretenem.

Sec sota el porxo vell a aixopluc de l’aiguat que cau.
Aquesta terra és nostra però el món és de tots.

- Quan surt el Sol - Brams -

 


què guai, què guai!
quins extraterrestres més originals
van amb motos d'aigo
dins l'hiperespai
i una espasa làser en sa mà.

què guai, què guai!
tenen se antenes parabòliques
i tarifa plana telefònica
perquè sempre han de sintonitzar.

què guai, què guai!
i berenen de pa bimbo amb tulipa
munten una orgia piromusical
i s'exploten tots els genitals

i, hola què tal?
som els vostres amics de sa Terra
un planeta de pols i de merda
d'un inhòspit sistema solar

i, hola què tal?
jo he vingut a muntar es negoci
un complexe de luxe de l'hosti
per jugar a minigolf i a petar

què guai, què guai!
quins extraterrestres més originals
van amb motos d'aigo
dins l'hiperespai
i una espasa làser en sa mà

què guai, què guai!
toquen flautes, toquen flau
fan servir el ritme
sembla discodanç
i una aspiradora dins lo nas.

i, hola què tal?
som els vostres amics de sa Terra
un planeta de pols i de merda
d'un inhòspit sistema solar

i, hola què tal?
jo he vingut a muntar es negoci
un complexe de luxe de l'hosti
per jugar a minigolf i a petar

i, hola què tal?
som els vostres amics de sa Terra
un planeta de pols i de merda
d'un inhòspit sistema solar

i, hola què tal?
jo he vingut a muntar es negoci
un complexe de luxe de l'hosti
per jugar a minigolf i a petar

- Extraterrestres - Antònia Font -

 

Yo era un pobre muchacho,
un pringadete de un barrio,
un currela, un tiradete,
un chaval, un fracasado,
de esos que se la trae floja
lo que diga el telediario,
boletines oficiales,
sólo conocía mi barrio.

¿Qué voy a hacer yo?
¿Qué puedo hacer yo?

Siempre insumisión!!!!

¿De quién debo defenderme,
si no conozco enemigos,
si el sonido de las balas
ya me produce terror?

¿Qué voy a hacer yo?
¿Qué puedo hacer yo?

Siempre insumisión!!!!

Este presente tan chungo,
se convirtió en gra futuro,
soy joven uniformado,
con galones en los puños,
y esto es lo que me faltaba,
lo que siempre había ansiado,
era que alguien me ordenara
y me mandara hacer fregados.

Algo que también me gusta
es una torta de vez en cuando,
pa' no olvidar d'onde vengo
y saber quién tiene el mando.
Lo más hermoso de todo
es ser útil a la patria
de esta forma en que lo hago,
en mi pecho con dos balas.

¿Qué voy a hacer yo?
¿Qué puedo hacer yo?
¿De quién debo defenderme
si no conozco enemigo,
si el sonido de las balas
ya me produce terror?
¿Qué voy a hacer yo?
¿Qué puedo hacer yo?

Siempre insumisión!!!!

¿Qué voy a hacer yo?
¿Qué puedo hacer yo?

- Qué voy a hacer yo? - Celtas Cortos -


Ja no sé quants dies fa que estic així,
callant la veu, les mans al cap, he de dormir
Oh, les nits que mai s`acaben
els dies són més curts
quan estic tancat a casa
sense projectes, sense tu.

El meu pols, com una espasa
va tallant el meu passat
he quedat descalç, com únic futur
no em veig en els miralls.

I m`han quedat els ulls en blanc de soledat
Sóc un covard però avui tindré cor de soldat.
Oh, las nits que mai s`acaben
de nits pensaré en tu
quan estigui lluny de casa
sense projectes, sense tu.

Canviaran la meva roba,
el meu nom, el meu cabell
em donaran una arma blanca, roba verda i un fusell.

No em pegui, no he nascut per militar.
No em pegui, no vull anar a fer el soldat.

- No he nascut per militar - Sau -

 

Avui els ocells no han pogut sortir volant
no tenen res a veure, ni tan sols des d’allà dalt
el fum, les xemeneies són núvols artificials
però com deia la mare, potser el sol torna a brillar.
I si aquest sol torna a brillar.

Els llops a la muntanya, ja no poden plorar
tenen por i saben que un home els vol disparar.
Potser després de tot per a ells sigui millor,
així no hauran de veure, com els seus fills moren de por
I si aquest sol torna a brillar

I si el sol tornés a brillar
potser tots hi veuríem més enllà,
i si el sol tornés a brillar
potser tots hi veuríem més enllà...

- L'ocell - Gossos -



Torne a casa i per la finestra
veig el món que vaig estimar,
i els paisatges de la tempesta
boscos cremats arran del mar.
A Perpinyà, cap a València,
perseguint l’última llum,
la meua terra comença

Tornem a casa!

I en la freqüència del meu cor,
bategant sense parar,
la cançó d’una revolta
que no podran aturar!
I als altaveus dels nostres cors
ressonant sense parar,
la cançó de la revolta
que ja no es pot aturar!

Torne a casa i per la finestra
veig la terra on em vaig criar,
transvasaments de la tristesa
l’oblit d’alta velocitat.
Per Alacant, cap a València,
perseguint l’última llum,
la meua terra comença
i es dibuixa dins els ulls.

Tornem a casa!

I en la freqüència del meu cor...

- Tornar a casa - Obrint Pas -

 

Pensem-ho bé, Àfrica mor assassinada
pels països rics, països assassins.
16 milions d’orfes pel SIDA l’any 2000!
I ara què, i ara què penseu fer?

Un món en lluita per canviar el seu destí.
Dues paraules: lluitar o morir.
Milers de pobles al límit de subsistir.
I ara què, i ara què penseu fer?

Ens seguiu parlant del nou ordre mundial,
lleis del mercat i estat del benestar.
Però el vostres sistema es una màquina assassina:
si els números fallen, fallen milions de vides.

Les danses de guerra escolte sonar,
els udols trencats dels cossos alçats.
Les destrals no parlen si no les fan parlar
corre, salta, balla, la dansa dels condemnats!!

- Àfrica - Obrint Pas -


Brama al cel, brama a la vida.
Paisatge amazigh de la Cabília.

Plora el tren, plora el viatge
als pobles cremats del Kurdistan.

Obre escletxes des de punts de mira.
Pedres i morts a Palestina.

Crida el desert, crida la calma
sota les tendes del Sàhara.

Derrota cultures, derrota persones.
Màgia arrasada de l’Amazones.

Sense terra, sembren el somni.
Sense terra, seguen la fam.

Omplen els mars llàgrimes i rostres.
Mares i àvies a Buenos Aires.

Pres federal, pres del sistema.
pres per l’espera: Abu-Jamal.

Camina i no descansa
la veu dels sense terra.
Camina i no descansa
la veu del nostre món.
Camina i no descansa
i sembra l’esperança.
I avança, avança,
que la por no descansa.

Camina la impotència,
camina la il·lusió,
rumb a la terra, rumb al mar.
Camina esperança,
camina sense por,
en tots els passos dels meus anys.
Camina la impotència,
camina la il·lusió,
terra endins, mar enllà,
Camina esperança,
camina sense por.

Camina l’esperança

Crema el cel, crema la vida.
Àfrica: guerra, fam i SIDA.

Moren infants, moren amb tu.
Rio, Bagdad, Johannesburg.

Tomba nacions, mil formes de viure.
Presons de pobles, presons de somriures.

Combat poders, vertaders culpables.
Toquio, Brusel·les, Washington, Moscú.

- Sense Terra - Obrint Pas -

Sota el cel del seu món
va creixent la seua bogeria,
sota el cel del nostre món
arbres cremats i cremades vides.

Milions de dones esclavitzades,
milions de vides violades,
sota el cel del nostre món
pobre món de pobres vides.

Sota el cel del seu món
no hi ha futur que valga,
sota el cel del seu podrit món.

Sota el cel del nostre món
l'espera s'ha fet tan llarga,
sota el cel del nostre món.

Començar,
només cal començar
des de tots els fronts,
des de tots els racons.
Començar,
aquí i ara
disparant trets de ràbia i raó
fins que no torne a nàixer
un dia del seu món,
fins que no torne a nàixer més...

Sota el cel del seu món
tot són marques i fàbriques.
Sota el cel del nostre món
braços creuats o braços il.legals.

Milions de  vides clandestines,
milions de de vides sense destí,
sota el cel del gran mercat
gran mercat de la por i el desig.

Sota el cel del seu món
no hi ha futur que valga,
sota el cel del seu podrit món.

Sota el cel del nostre món
l'espera s'ha fet tan llarga,
Sota el cel del nostre món.

Començar,
només cal començar
des de tots els fronts,
des de tots els racons.
Començar,
aquí i ara
disparant trets de ràbia i raó
fins que no torne a nàixer
un dia del seu món,
fins que no torne a nàixer més...

Una mirada arrassada,
una cara humiliada,
una cultura amagada,
una terra ofegada...

- Sota el seu Cel - Obrin Pas -

Pels carrers del nostre temps
es podreix el nostre passat,
allò que ens fa sentir-nos vius,
tendresa de qui ens ha criat.
Pels carrers del Cabanyal,
pels carrers del nostre temps,
l'asfalt crema tots els moments
i amb ells la nostra realitat

Ja no ens queda
ja no ens queda res,
ja no ens quedarà res mai, mai més

Resseguint tots els colors,
resseguint tots els carrers,
sentat mirant com trenca el mar,
la ràbia crema el seu plorar.
Pels carrers del nostre temps,
entre parlars dels nostres vells,
sentint olors de camps cremats,
història morta a colps d'asfalt.

Ja no ens queda...

I ara quan et mire als ulls,
i ara quan et sent a prop,
veig que ja no ens queda res,
que ja no, ja no ens queda res.

Han cremat el nostre passat,
la terra que ens van robar,
però no cremaran les arrels,
no podran cremar les arrels.

Caminant pels nostres carrers,
caminant pel nostre temps,
no tenim cap lloc on anar,
tampoc en tenim per recordar.
Intenten cremar el passat,
cremant la terra, el cel i el mar;
memòria d'un poble amagat,
història d'un temps imposat.

Ja no ens queda...

I ara quan et mire als ulls...

- Quan ja no ens queda res - Obrint Pas -

 

Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari, el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i que allargo les hores.

Tu, vell timó que m´ajudes,
la meva adreça sou tu i el vent;
treu-me d´aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella potser em vaig perdre el cel.
i vaig perdre el seny....

Dóna´m força per cridar,
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
la meva terra és el mar.
Dóna´m força per cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú i sempre així serà.

Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha massa coses
que ens separen i tots som del mateix món,
no crec en nacions ni en obligacions,
ni en obligacions.

Dóna´m força per cridar,
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
sóc part de l´Oceà.
Dóna´m força per cridar,
que jo sóc de mi, no sóc de ningú.

La meva terra és el mar fet d´aigua i sal.
Sota l´aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions
el silenci que m´envolta és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure, lliure!

Dóna´m força per cridar, que si l´aigua és amor,
jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop.

- La meva terra és el mar - Lax`n Busto -

Negro africano, asiático oriental, indio americano, africano musulmán
blanco europeo, aborigen australiano, cinco continentes en un mismo corazón

MULTIRACIAL, MULTICULTURAL, MULTIRACIAL, MULTICULTURAL

Desde Filipinas a América Central, desde el Polo Norte hasta Madagascar
este puto mundo no es de nadio y es de todos, cinco continentes en un mismo corazón

MULTIRACIAL, MULTICULTURAL, MULTIRACIAL, MULTICULTURAL

No fronteras, no banderas, no a la autoridad
No riqueza, no pobreza, no desigualdad
Rompamos la utopía, dejemos de sonar, arriba el mestizaje, convivir en colectividad

GRITARÉ QUE ARDAN LAS BANDERAS POR LA FRATERNIDAD
QUE CAIGA EL PATRIOTISMO Y LA HOSTILIDAD RACIAL
CULTURA POPULAR..

ay, ay, ay, la justicia dónde está, crucificada en los altares del capital
ay, ay, ay, la justicia dónde está
Ni tu residencia, ni el credo, ni el color, ninguna diferencia te hace superior
estúpido racista, deserción del ser humano, cinco continentes en un mismo corazón

MULTIRACIAL, MULTICULTURAL, MULTIRACIAL, MULTICULTURAL

No fronteras, no banderas, no a la autoridad
No riqueza, no pobreza, no desigualdad
Rompamos la utopía, dejemos de sonar, arriba el mestizaje, convivir en colectividad

GRITARÉ QUE ARDAN LAS BANDERAS POR LA FRATERNIDAD
QUE CAIGA EL PATRIOTISMO Y LA HOSTILIDAD RACIAL
CULTURA POPULAR..

ay, ay, ay, la justicia dónde está, crucificada en los altares del capital
ay, ay, ay, la justicia dónde está
Rompamos la utopía, dejemos de sonar, arriba el mestizaje, convivir en colectividad

GRITARÉ QUE ARDAN LAS BANDERAS POR LA FRATERNIDAD
QUE CAIGA EL PATRIOTISMO Y LA HOSTILIDAD RACIAL
CULTURA POPULAR...

- Mestizaje - Ska-P -

 

Surt en es carrer i desfés-te de tots es
maldecaps
respira aire fresc i crida fort!!
Saps que sa vida sempre serà es camí
per aconseguir, alguna cosa més
que un grapat de monedes
impregnades de rovell,
maleïda s'hora que te varen fer rei!!

Crida, somriu al sol i mira
mou-te pel que vols
fes-te un gran ressò!!
No deixis que t'apaguin, sa teva veu
que tots comptam, que tots tenim valor.

DESMARCA'T!! I CRIDA FORT
LLUITA!! PER SA IL·LUSIÓ
VINE!! A CANVIAR EL MÓN
VIDA PLENA DE COLORS!!

Per un passat de lluita per un futur de pau,
aconsegueix sa fita i poder arribar
a una vida plena de colors i llibertat
assimila-ho, fes-ho per tu, per jo i per
sa humanitat.
Tira-ho tot per terra i aprofita ara es moment
vine i viu sa vida, no perdis més es temps.
Vida, somriu al sol i mira
mou-te pel que vols
fes-te un gran ressó!!
No deixis que t'apaguin, sa teva veu
que tots comptam, que tots tenim valor.

DESMARCA'T!! I CRIDA FORT
LLUITA!! PER SA IL·LUSIÓ
VINE!! A CANVIAR EL MÓN
VIDA PLENA DE COLORS!!

- Vida - Oprimits -

A s'estiu tots a Mallorca vine si ets famosa,
fanfarrona, fortarró sexual!!

Top prepotent, "hooligan" violent
que mai estàs sedoll de cervesa.
Dóna't per eludit animal de nit,
alemany: "guiri" de sol i de platja.

Provaren es patrimoni cultural vallar.
Costa Nord fundarem i així s'estaca ampliarem.
"S'aigo" potable escasseja:
dessaladora fes feina!!

Quatre milions d'ànimes van i venen,
que s'illa de sa calma indiferents no deixen.
Diuen que és progrés però és tot a s'inrevés:
és degradació!!

A S'ESTIU TOTS A MALLORCA, VINE!!
SI ETS FAMOSA, NO ET PODRÀS ESCAPAR.
AQUÍ HI TROBARÀS TOT EL QUE VOLDRÀS:
MASSA GENT, MASSA "COTXOS", MASSA ASFALT
I MASSA HOTELS; PERÒ NO T'OBLIDIS:
TOTS A MALLORCA!!

- A s'estiu tots a Mallorca - Oprimits -

 

Cabrera, una bellesa natural
ha estat ocupada per un fortí militar
pels mateixos que sense dubtar
per la pàtria et mataran
visites, festes per a l'oficial
destruint un espai reservat

Cabrera parc nacional
No volem més militars

Vulnerant les seves idees
massacrant el medi ambient
per una bandera roja i gualda
tot és permès
arribarà el dia de les proves nuclears
i Cabrera dins la mar s'enfonsarà

Cabrera parc nacional
No volem més militars

- Parc nacional - Oprimits -

Quan estic cansat de tot
m'agradaria deixar-ho
veig la nostra terra
la nostra cultura
Tropitjada pels rics
que ho poden comprar tot
sé què no m'en puc anar

Encara hi ha massa coses per fer, aquesta és la nostra terra
si deixa'm que la tropitjin els demés, sé què no me'n puc anar
I quan ja no ens quedi ni tan sols un bocí de terra
podran dir que ens han vençut
però mentre encara ens quedin forces per lluitar,
poble armat, poble respectat!!!

De cada dia es junta més gent
no hem de perdre allò que vàrem fer
i amb insistència arribarem a guanyar
només fa falta seguir lluitant
així que no t'ho pensis tant
agafa la senyera i prepara't per cridar!!!

- Poble respectat - Oprimits -

Primer van cremar les muntanyes
condemnant al desert la nostra terra,
enverinaren les hortes
enganyant als llauradors de la nostra terra.
La terra que viu d’esquena a sobreviure
que a cops de vara i renec ha perdut la memòria
vigila, que es juga l’última part de la història.

La terra és un regal que ens han prestat els nostres fills
Vigila!

Rodant per damunt del teu cap
la guadanya apunta ta casa
i els teus que la veuen passar
dissimulen i miren cap una altre banda.
Ta casa que veu com s’acaba la vida
d’aquell món tan teu que encara vas viure,
vigila, que et jugues poder tornar a somriure.

La terra és un regal que ens han prestat els nostres fills
Vigila!

Màquines de guerra s’apropen cap a tu
repartint misèria, terra sense futur.
Hipocresia legal, genocidi,
destrucció natural, constructors assassins
oferint-te el suïcidi.

La terra que viu d’esquena a sobreviure
que a cops de vara i renec ha perdut la memòria
vigila, que es juga l’última part de la història.

La terra és un regal que ens han prestat els nostres fills
Vigila!

- Vigila - La Gossa Sorda -

Encara no ha eixit el sol o allà va Batiste Ceba;
dos cassalles dins del cos l’aixada al coll camí de l’horta,
però avui tot es diferent se’n adonava Batiste Ceba,
les pales de l’ajuntament li estan destrossant la terra.

Se’n recorda el ti Batiste de quant era xicotet
que son pare li ensenyava a llaurar bé,
de cada dia d’estiu cremant-li el sol al llom,
de com li han fet patir sempre eixos cabrons.

Volen fer una carretera i li tombaren sa casa,
l’alqueria més bonica de tota la comarca,
ja no beurà aigua del pou ni podrà collir tomaques,
li estan furtant la vida els fills dels camises blaves.

Se’n recorda el ti Batiste de quant era xicotet,
que son pare li ensenyava a llaurar bé,
de cada dia d’estiu cremant-li el sol al llom,
de com li han fet patir sempre eixos cabrons.

Encara no són deu, i el sol ja crema
Encara no són deu, i el sol ja crema

El meu xiquet és l’amo,
del corral i del carrer,
de la figuera i la parra,
de la flor del taronger.

- Batiste Ceba - La Gossa Sorda -

 

 

Quan la ràbia és qui guia els meus passos
i la incertesa desfà caminar,
l’esperança sembla enderrocar-se
darrere dels dies de lluita i asfalt .

Quan el gris és l’únic color
que dibuixa i omple futurs immediats,
és el pànic , l’olor a dolor
el que et sembla sentir,
el que et sembla palpar.

No, no pot ser
Quant de temps haurem d’esperar més?
No, no pots més
I saps que tot depèn de tu mateix

Quan la pluja transforma els paisatges
i la foscor engoleix els teus mars,
les mirades semblen no trobar-se
perdudes als límits on hem arribat.

I quan corres i crides al vent
i les llàgrimes omplen de fred els estels
és la ràbia, l’odi i la tristesa
les que et fan sentir tantes voltes rebel?

No, no pot ser
Quant de temps haurem d’esperar més?
No, no pots més
I saps que tot depèn de tu mateix

- Ara – Obrint Pas -

Tenemos el firme compromiso de proteger nuestro mundo,
este mundo, el único que conocemos,
de mantener siempre viva esa inmensa riqueza
en constante peligro llamada naturaleza.

Respetar -¿por qué no?- todo cuanto habita en ella,
proteger -por igual- todo cuanto habita en ella,
ya es aire, ya es agua, ya es tierra, ya es vida.
El firme compromiso de defender este mundo
del poder de la codicia, del querer de la avaricia.
Tenemos el deber de oponernos a una lógica
que aspira únicamente a convertirlo todo
en dinero y más dinero.

Tenemos esa obligación con nosotr@s mism@s,
devolver la vida, la vida que está robando
esa maldita máquina de administrar dolor y sufrimiento
que llaman capitalismo.

¿Qué nos hace pensar que somos mejores
que el resto de especies y que el resto de animales
que pisan el mismo suelo, beben el mismo agua
y respiran el mismo aire contaminado por los hombres?
Hombres y mujeres que se dicen superiores,
hombres y mujeres que han sabido acomodarse a la barbarie
y a la injusticia de un mundo construido a su medida.

Tenemos el firme compromiso de acabar con la vida,
la vida de quienes se oponen a la vida misma.
Poner fin a sus vidas para que la vida siga.
Acabar con sus vidas para que la vida siga.

Tenemos esa obligación con nosotr@s mism@s,
devolver la vida, la vida que está robando
esa maldita máquina de administrar dolor y sufrimiento
que llaman capitalismo.

De igual a igual,
reconocernos parte de la realidad.

De igual a igual,
parte de un todo y no su totalidad.

De igual a igual,
reconocernos parte de la realidad.

De igual a igual,
parte de un todo y no su totalidad.

- De Igual a Igual - Habeas Corpus -

Amanece y en la ría
todo es del mismo color.
Negro muerte va tiñendo
en las frentes el sudor:
Desolación.

En el puerto las redes
se han quedado sin labor,
sin argumentos se ha quedado
en esos ojos la ilusión.

No me canso de soñar
que cuando salga el sol
la playa limpiará.
Y apago mi televisor
que de tanto dolor
no para de llorar.

Nunca máis, nunca máis, nunca máis.
A marea canalla dos piratas da mar.

Y los viejos del lugar
dicen que por aquí
había pasado ya.
Dicen que hoy lloraba el mar
lágrimas negras de soledad.

- Nunca Máis - La Fuga -

 

Se despertó bañado en sudor
y un frío interno, le estremeció
se hizo la luz, y en su cama junto a él...
¡¡Vio a esa mujer!!

Fue como aquel beso que no dio
como ese “Te Quiero” que negó
llego la hora de echar cuentas y el lloró.

Tú representaras a todo ese horror
que enferma y mata el planeta.

Al condenarme
abortaste también tu perdón...

Yo soy el aire, la brisa y el mar
y el Amazonas que, herido...
sangra por vuestra ambición
yo soy parte de el.

Todo mal que me hagas, a ti te lo harás
pues la Tierra es tu hogar
Y al igual que amar, también se castigar
la venganza de Gaia tendrás.

Toda su vida ante el desfiló
vio su niñez, no se reconoció
y Su inocencia murió por su ambición
¡¡La asesinó!!

Aparecieron en su mansión
un ciervo anciano y un halcón,
un bosque quemado y un sauce llorón
Esto es un juicio y este el tribunal
que ha de condenar tu usura
el ozono es el fiscal y una ballena el juez
Un río contaminado en pie
hace pasar al jurado
formado por la justicia, el amor
y algún pez.

Todo mal que me hagas, a ti te lo harás
pues la Tierra es tu hogar
Y al igual que amar, también se castigar
La venganza de Gaia tendrás.

Todo mal que me hagas, a ti te lo harás
pues la Tierra es tu hogar
Y al igual que amar, también se castigar
la venganza de Gaia tendrás.

Busca una nutria a su amor y ve
que la acaban de asesinar,
ha muerto a golpes de sin razón,
solo querían su piel
y no entiende porqué, si ellos tienen piel
matan por otra tener,

Le intenta despertar, pues va a amanecer
y han quedado en ver salir el sol.

Has de pagar y este tribunal
te condena a un árbol ser
y cuando tengas sed, sólo de beber
lluvia ácida tú tendrás
Y la nutria lloró, pues vio que su amor
de nuevo tenía piel
Y el sol se despertó y corrieron a ver
Un nuevo amanecer...
¡¡Y el mar sonrió!!

Cuentan que tras una tormenta ayer
el viento derribó a un árbol
y que su tronco, de casa sirvió a un castor.
Todo mal que me hagas, a ti te lo harás
pues la Tierra es tu hogar
y al igual que amar, también se castigar
La venganza de Gaia tendrás.
La venganza de Gaia tendrás.
La venganza de Gaia tendrás…!!

- La venganza de Gaia - Mago de Oz -

 

Em va agafar les mans
i les posà en la terra
i em cremà per un moment.
"tu vens d'ací, no pots canviar això".
Ell entenia tot el que deien els arbres,
jo només sentia vent.

Em va alçar contra el cel
per a seure'm als muscles
i esclatà la meua ment.
"jo sóc d'ací, no puc canviar això".
i vaig entendre tot el que deien els arbres
on només sentia vent.

Hem de fer més
per a avançar més;
si és sostenible
es farà visible.
Des del meu lloc
fins el més remot;
sembrar ací
per a collir allí.
Interpretar un altre repertori:
salvar a pams el propi territori.
Un nou model
un nou poder
per a fer més
no renunciar a res.

Hem de fer un esforç
per a escoltar els arbres
o només quedarà vent!

- El que diuen els arbres - Feliu Ventura -


Polítics defensant es medi ambient
Volen unes illes sostenibles
A un món globalitzat
S'ecologia no és possible
Especular amb sa terra és més factible

Passen per damunt i tu on ets
Destrossant sense miraments
No volem un hospital costruit a foravila
No volem un camp sembrat ple d'autopistes

Qui estima malllorca no la destrueix!
Qui no estima sa terra que s'en vagi d'aquí!

Polítis defensant es medi ambient
Han fet una illa insostenible
Espais carregats de riquesa infinita
Són objecte des seu punt de mira

No volem una terra sense arrels
Ni viure enfonsats en es ciment
Salvem mallorca encara hi som a temps
Mobilitza't ara és es moment

Qui estima malllorca no la destrueix!
Qui no estima sa terra que s'en vagi d'aquí!

- Salvem Mallorca - Oprimits -

Enllašos
Fotos d'EstebanMK - Mallorca, Picos de Europa, CantÓbric
Fotos d'EstebanMK - Fotos de La Trapa, Sa Dragonera i Cala en Basset
Fotos d'EstebanMK - Efectes de Llum