Poemes i hist˛ries

Ara que la nit es fa més llarga, el fred me’n duu molts de records. Seguint els meus somnis més enllà de la porta que espera oberta. Un camí de pedra envoltat de talls que et reflecteixen, fulles que cauen esborrant el camí.

Ajupit, tanco els ulls i oloro la terra humida i l’aire de la mar mentre escolto els sons de la natura, les danses dels arbres, les fulles que cauen, els xiscles d’uns ocells, una papallona perduda, les ones que arriben de la mar, la pluja que copeja suaument, els llamps...

Abandonant el camí em deixo caure ajagut sobre l’herba que no deixa de créixer. El vent que se’n duu els mals records mentre la pluja em neteja les llàgrimes de la cara.

La tempesta se’n va, però tu et quedes. No cal paraules però, quan et xerro amb el cor. Amb tu, encara puc somiar...

___________________________

Un amor que creix
un amor difícil d'amagar
gotes, llàgrimes cristal·lines de color
però fosques de dolor
sentiments que surten per ells mateixos
fins omplir gorgs al llarg del camí.

Llàgrimes després d’una nit de diversió,
quan tu et vas i jo em quedo lluny de tu,
però el cor ha estat conquistat per la passió,
per les teves carícies a prop
d’on tu saps que m’agrada:
directament al cor.

A cada llàgrima, a cada gorg, el teu reflex veig;
mirada innocent, somriure i laberints de passions.
Vull continuar somiant en vida aquest moment,
al teu costat, presoner de la teva mirada,
sota els llamps i els vents que assoten el món.
Segueix abraçant-me, per a no caure a l’abisme de la foscor,
a les ones de la mar embogides per la tempesta.

Mira per la finestra, mira l’horitzó:
el verdor de la muntanya, els primers cants del dia,
la herba humida, l’ase que comença la feina,
els colors del cel i la immensitat de la mar:
perquè així és la meva estima per tu,
incondicional i immensa, sense principi ni final.

La llum i la calor de la xemeneia mos acarona
alliberant-nos del fredor del món.
Danses de les espelmes,
cossos que s’apressen nus d’hipocresia,
mans que recorren els nostres cossos,
petons que recorren la pell, guiats pel cor,
aixecant emocions, sensacions, sentiments
que mos engaten d’amor!

Crida’m! Canta’m al cor fins que embogeixi a cada actuació!
Dibuixa el nou dia que comença, dibuixa’m amb tu!
Dibuixa el somriure que em provoques!
Dibuixa cada gota de la pluja que mos mulla,
que esborri les llàgrimes quan no estam junts.

El plaer de viure amb tu, la necessitat per a sobreviure.
Mirar el cel i la muntanya i sentir-mos vius,
escoltar la natura i sentir que mos tenim,
escoltar els nostres cors i sentir-mos feliços,
que ho tenim tot!

___________________________

Lliure com...
l'arbre que creix de la terra
el veler que solca la mar
la llum que ens arriba del sol
el vol d'un ropit
les sensacions d'una carícia

Lliure com...
el penya-segat que s'enfronta a la mar
el núvol que es desfà en aigua
el reflex de la lluna en una copa
un sospir de felicitat
la llàgrima que cau de l'ull

Lliure com...
Els rius que recorren la terra
la espurna de la mar
la calor d'un cos
la fulla que vola pel vent
el trencar a plorar d'un nadó

Lliure per somiar en un món diferent
on ningú és trepitjat
on la teva vida no és propietat de ningú
on no existeixen el doblers
ni els reis ni els polítics
on la gent fa feina per a la comunitat
i cerca l'amor i no el poder

I si per casualitat somio aquest món no vull que em despertin...

___________________________

Hi ha alguna cosa en tu que em fa canviar
i la veritat és que sense tu no puc estar i necessit més.

Viure els meus somnis dins la realitat,
que marquis el ritme del meu rellotge,
ser el nin del teu amor... això vull jo...

___________________________

Lluny de casa a un pas de la nit, darrera d'un cristall cercant els somnis, un nou món és molt senzill. Asseguts a la vora del penya-segat mirant la mar enfurida, fulles que cauen pel vent, gotes de la suau pluja acaronant-nos la mirada i el cel que comença a estripar-se. Agafats de la mà el temps s'atura i el cel ens mostra les estrelles de la porta dels somnis que ens espera oberta. Cerquem-los, mentre la lluna plena que surt per l'horitzó ens mira, somriu i ens murmura. Estén la mà, tanca els ulls i agafa el somni perquè jo ja ho tinc quan estic amb tu. Tanco els ulls, i sento la calor i humitat dels teus llavis, que m'arriben molt a dins... fins al cor.

___________________________

Després de la tempesta, la mar t`ha expulsat de les seves entranyes. Ajagut a la sorra, vora la mar, mirant cap al cel com l`ocellam desvetlla la terra, ocells que xisclen a la caça de petits peixos. Olorant la mar i el tempir de la terra mentre el sol et somriu com dient, ja torno a ser aquí!

Cabell mullat que desprèn gotes d`aigua salada a sobre les galtes, sota la suau i fresca brisa que recorre i acarona la pell. Llàgrimes que retornen als ulls. Espurna als penya-segats de la mar que comença a aplanar-se, satisfet de les seves ànsies de batalla, hi ha treva.

Sents com l`aigua atreta per la lluna et cobreix, cada pic més, amb el cos ajagut. Carícies de l`aigua que t`atrapen, sorra que t`agafa peus i mans, l`angoixa del que torna a ésser un cos ofegat dins la mar del dolor, un escenari de desil·lusió.

Ja ha estat, no sofreixis, el mal somni ha fugit i tornes a ser lliure! Lliure...

___________________________

A l`altre costat de l`univers, un veler solca l`espai fred i obscur lleugerament il·luminat per una nebulosa que guarda dins seu una estrella amb llum pròpia. Però el mariner no pot parar, amb ell du una gàbia que porta un preciós ocell que plora tristament. Necessita trobar la clau que deixi en llibertat l`ocell de vius colors, vol fer-li lliure. Lliure per estimar...

___________________________

Un petó en la galta, en el llavis, en l`aire,
una abraçada, un somriure, una llàgrima,
una carícia, agafar-te de la mà, una flor,
una mirada, una picada d`ullet,...

Compartir l`alegria, el cansament, la tendresa,
les llàgrimes, les preocupacions, la tranquil·litat,
la soledat, la companyia, la vida, l`amistat,
les emocions, els sentiments, el demà,...

Diferents maneres que tinc de dir-te l`important que ets per a mi...
de dir-te que et regal la meva amistat i el meu cor...

___________________________

Dies de música, dies de festa,
sense imaginar-me que l’amistat que tant estimava es perdia

T’has allunyat tant que et trobo a faltar,
estrany el teu somriure,
enyor a qui vaig conèixer

T’he perdut, ho sé
però tu sempre en sabràs com trobar-me
saps on soc, saps que t’estim

O potser m’aniré en vaixell per a no tornar fins no se sap quan...

___________________________

De sa meva terra em vaig
Fugint dels meus pensaments i sentiments
i a trobar-me amb jo mateix.

T’enyoraré illa meva, us enyoraré amics meus
Dies d’oblit, dies de por,
en els quals no et podré veure, sentir ni olorar.
No conec posta de sol que no sigui
amb el sol reposant a sobre tu
o a sobre de la mar que t’envolta.

Aiii lluna meva, l’asfalt i el ciment de la ciutat
no et reflexa igual.

Temps difícils per a noltros,
aire nou per a mi, net de sentiments si puc oblidar.
Temps de no entendre res i de por
aire brut d’enyorança perquè no puc oblidar.

Petitona que tu ets,
gran en el meu cor ets.

Deix els penya-segats de la meva mar
per a trobar-me amb els penya-segats de l’enyorança.
Dóna’m vi! Dóna’m alegria!
que no vull recordar res, fins que amb tu no hi sigui.

Dóna’m un tros de tela... una senyal!... illa meva...
amb els teus colors, amb els colors republicans,
per a trobar-me recolzat mentre les arrugues del llençol
em recorden les ones de la mar.

Et veig, et sento, t’oloro, per últim pic,
per a no oblidar-te mai petitona meva.

Em duré una flor teva per dur-te ben a prop,
a dins el cor.

Si vols...tornaré

___________________________

Quan ploris vull ser es teu arc de Sant Martí,
ses lletres del teu nom escrites en es cel,
el sol que t`acarona amb sa seva llum
i sa lluna que et mira mentre dorms...

___________________________

Entre les ones que copegen els penya-segats,
les gavines que es refugien cap a terra
i el cel ennuvolat i gris
de la tempesta fujo en els teus braços
mentre el teu somriure m’acaricia el cor
i la felicitat i la pluja ens acarona.

___________________________

Necessit entendre les coses que m`envolten,
poder reflexionar que vull d`aquesta vida,
encara que ja ho sé.

Vull però no puc entendre,
no estic sol però ho estic,
estic alegre però no ho estic,
perquè tinc però no ho tinc tot,
només em faltes tu, ido em falta tot.

Necessit un moment de soledat,
poder pensar que vull d`aquesta vida,
encara que ja ho sé.

Però no vull estar sol en la immensitat,
vull sentir el teu cor en sa meva esquena,
mentre els teus braços m`abracen el cos
alliberant-me de tot allò que m`amoïna.

Mirem junts aquesta posta de sol,
mentre els nostres cossos s’abracen
i m’escrius el teu nom en el cor.

Has vist on arriba el reflex del sol sobre la mar?
com el cel es torna gris?
el moment més obscur és abans de l`alba
encara que amb tu el cel mai es negre.

Mirem junts aquesta posta de sol,
mentre els nostres cossos s’abracen
i jo escric el teu nom en el cel.

___________________________

Quan el cel acaba de caure,
quan el cel es torna gris,
a la meva angoixa i soledat
la teva volta anhel.

Jo vaig recórrer mig camí,
però quan amenaça foscor,
quan el cel es torna gris,
em perdo si tu no ets.

Ets com el sol que em dóna llum i calor,
l`alè que alimenta la meva vida,
la mà que em dóna l`aigua de la vida,
la terra en la qual planto el meu cor.

Ets tot el que vull,
ets tot el que necessit,
ets la meva esperança per al demà
que amb tu vull començar.

Vine per mi... et busco... t`esper...
La teva mirada... el teu cabell... el teu somriure...
La meva tristesa... la meva soledat... els meus sentiments...
El nostre cor... el nostre demà... les nostres emocions...
...perquè amb tu no tinc pors...

___________________________

En el verd i blau del paradís que tu crees
els nostres cors palpiten junts,
les nostres mans s`acaricien,
els nostres pensaments juguen.

Junts cavalcarem
en el paradís que tu crees,
el futur és nostre,
jo sóc teu.

Mirant la font de la vida
tu vas recórrer mig camí,
jo vaig recórrer l`altre mig,
i els nostres llavis es van fondre
en un èxtasis d`amor.

Ara és el moment,
res ens pot parar,
ningú pot parar l`amor,
ningú pot parar el desig.

I junts cavalcarem...amor

___________________________

...i quan el fred es feia amb mi
tancava els ulls i pensava en tu,
i sentia la teva calor
i com abraçaves el meu cor.

___________________________

 

Enllašos
Fotos d'EstebanMK - Mallorca, Picos de Europa, CantÓbric
Fotos d'EstebanMK - Fotos de La Trapa, Sa Dragonera i Cala en Basset
Fotos d'EstebanMK - Efectes de Llum