A Calvià, juliol de 2009. Qualque cosa se mou a Ponent, qualque cosa viva i fresca. Corre com la pólvora encesa. És l’alegria tramesa pel ball tradicional mallorquí, amorós i falaguer, parsimònia i elegància feta voluptuositat femenina. Vét ací que hi ha un estol que toca, canta i balla, contents com unes xeremies. Aquesta alegria del ball s’encomana, de qui ho balla i ho sent i fins a qui ho contempla.


La música i el ball és festa, i un poble que sap divertir-se no morirà mai, d'ensopiment. La música, el ball i la festa són llengua, cultura, amor i vida, un llenguatge universal que tots entenen, tan se val de la seva procedència o els seus orígens humils o benestants.
Un estol és un conjunt o quantitat de persones, animals o coses aplegades, generalment en moviment o acció; (en castellà: bandada, grupo), un esbart, un grup de coses o persones que comparteixen un objectiu comú: la gresca, la música i el ball mallorquí, l’amor i la vida. I de Ponent ja que el municipi de Calvià, el lloc que ens ha vist néixer, és a ponent de Mallorca.