<<CAMARÓN DE LA ISLA>>

Ell va néixer en San Fernando, província de Cadis, el 5 de desembre de 1950. va ser el segon de vuit fills que va tenir el matrimoni de Juana Cruz y Juan Luís Monje. El seu nombre real era José Monge Cruz i va ser anomenat com Camarón, degut al seu cabell ros, i "de la isla" per ser nat de San Fernando. Per l'habitual residia en la Línia de la Concepció (Cadis), el poble de las seva dona Dolores Montoya coneguda com La Chispa-.
Va començar la seva vida de cantant, als vuit anys, per les ventes dels llocs de San Fernando, en especial la Venta Vargas. La seva primera actuació professional va ser en Sevilla, en la feria, en 1963. Allí va ser escoltat per Antonio Mairena, i després Miguel, el va contactar i es va anar a Màlaga.
Al seu regrés es va marxar a Madrid, on treballà durant 12 anys en el taulat de Torres Bermejas, fins que la seva fama es va conèixer i va ser contractat en festivals. En aquell taulat va conèixer a Antonio Sánchez, el pare de Paco de Lucía i a Pepe de Lucía. Con aquest va fer un munt enorme de temes que després cantaria.
Després va conèixer a Paco de Lucía i es varen entendre al instant. Junts varen gravar deu discs, entre 1968 y 1977. En aquests discos Camarón poc a poc va anar personalitzant el seu estil personal, en extrem emotiu i amb una gran capacitat de comunicació. D'aquesta manera, l'artista va obrir una porta a tot tipus de públic.
Amb vuit discos gravats es va retirar de la seva professió, en 1977, per fer uns replantejament. Va regressar en 1980 com Camarón, con la gravació de La Llegenda del Temps. Aquest disc va revolucionà el mon del flamenc per que va introduir innovacions que varen rompre amb la tradició, i va ser a partir de aquí que va néixer el que es denominaria nou flamenc o flamenc fusió. aquest disc va ser clave per entendre la evolució del artista. Es va acostar al rock, al jazz i a les tradicions orientals.
En 1983 va gravar el seu primer disc amb el guitarrista Tomatito qui el acompanyaria en tots seus futurs treballs. Encara que Paco de Lucia seguia mantenint aquella amistat.
En la seva música aparegueren instruments mai presents en discos de cantant: bajo, bateria, percussió, piano Fender, moog, tecles, guitarra elèctrica, flauta, bajo y cítara. Va ser un dels representants mes excel·lents del cant flamenc recent, en especial apreciat com renovador de dit art.
La seva última actuació, la va realitzar el 25 de gener 1992, en l'escola Major San Joan Evangelista. Va morir en Badalona (Barcelona) el 2 de juliol de 1992 als 41 anys

Iván Nova 3r.d