L'ATLÀNTIDA

ELS ORÍGENS

Els orígens del mite de l'Atlàntida es troben a Timeu i Critias, diàlegs escrits per Plató. Timeu i Crítias tracten sobre quin és el tipus de societat ideal.

A Timeu, ex-arcont d'Atenes, uns sacerdots li narren un fet que ell ignora: un poderosíssim imperi establert a Atlàntida s'havia disposat a conquerir Grècia; Atenes, assumint el lideratge sobre totes les ciutats gregues, resistí els invasors i alliberà tots els pobles sotmesos fins a l'Atlàntida. Desprès d'aquesta desfeta, una sèrie de terratrèmols i de cataclismes naturals provocaren l'enfonsament d'Atlàntida dins l'Oceà.

A Crítias, Atlàntida se'ns presenta com el regne de Posidó, els atlants vivien en una societat altament desenvolupada i pacífica; caigueren en el vici i la cobdícia. Aleshores, Zeus els castigà enfonsant Atlàntida a l'Oceà.

Naturalment, el relat de l'Atlàntida és una ficció. A la tradició grega anterior a Plató no hi trobem cap menció de l'Atlàntida, el relat de l'Atlàntida és inversemblant, la suposada batalla entre atenesos i atlants va esdevenir-se nou mil anys abans de l'època en què va viure Plató (427-347 a de J.C.). Segons Critias, Avu [Atlàntida] hauria quedat submergida pels terratrèmols i seria un fons de fang intransitable, fins al punt d'ésser un obstacle que no podrien travessar els qui naveguessin cap al gran Oceà; però Piteas, un navegant de Marsella, a finals del segle IV a. de J.C va arribar fins a la Gran Bretanya, passant, doncs, les Columnes d'Heracles, sense trobar l'obstacle que hauria sigut les restes de l'Atlàntida.

LA RECERCA

Malgrat l'evident manca d'autenticitat històrica del mite creat per Plató, hi ha hagut intents d'aconseguir trobar les restes de l'Atlàntida al fons d'algun Oceà.
Els orígens de la recerca de l'Atlàntida els podem trobar a l'obra d'Ignatius Donnelly quan el 1882, escrigué Atlantis: The Antediluvian World, on basava les seves hipòtesis en les similituds que ell trobava entre la construcció de piràmides a l'Amèrica precolombina i a l'antic Egipte.

Segons Plató hauria existit l'Atlàntida, a prop de l'Estret de Gibraltar, però no s'hi ha trobat cap resta del continent enfonsat. Es més, la Geologia considera impossible el fet que un continent s'hagués pogut enfonsar a l'Atlàntic, la qual cosa ens porta a rebutjar la idea, que les illes Canàries i les Açores siguin restes supervivents de l'Atlàntida.

Aquest fet ha dut a formular tota una sèrie d'hipòtesis sobre la localització de l'Atlàntida.
Les diverses hipòtesis sobre la situació de l'Atlàntida són:

a) Santorini: al Mar Egeu l'illa volcànica de Tera; anomenada actualment Santorini.

b) Troia: Troia no és ni tan sols una illa sinó una ciutat, les restes de la qual es troben al nord-oest de l'Asià Menor, a l'actual Turquia.

c)Les Bahames

d)El llac Poopo: J.M. Allen creu haver trobat semblances entre les descripcions de l'Atlàntida per Plató i les característiques físiques d'una illa volcànica submergida sota el llac Poopo, a la regió de l'Altiplano de Bolívia

f) Andalusia

g) L'Antàrtida

h) Tàntalis: situada a l'actual província de Manissa (Turquia)

La manca de versemblança històrica del relat de Plató, l'absència de restes d'Atlàntida allà on suposadament hauria quedat colgada per les aigües, les proves de la Geologia en contra de l'existència de cap mena de continent perdut a l'Atlàntic així com la poca credibilitat i incoherència de les hipòtesis sobre possibles situacions de l'Atlàntida obliguen a posar fi a la qüestió situant-la al món de la llegenda.

Hannes Maya