MALTRACTAMENTS:

El mil·lenni que hem deixat es tanca amb un problema molt greu per a resoldre: la violència familiar i els seus efectes. El nou mil·lenni, que es va iniciar fa tres anys, continua amb el mateix problema.
Segons aquest estudi, la violència domèstica inclou totes les formes de maltractament psíquic, d’agressió física i d’abús sexual a què són sotmeses les dones en les relacions de parella. El 46% del europeus atribueix la violència domèstica a les provocacions de les dones. (Dada extreta de l’enquesta realitzada per la UE entre el 12 de març i el 4 de maig de 1999).
Les següents dades han estat extretes d’una enquesta que forma part de la campanya europea contra la violència domèstica:
- 1 de cada 5 europees ha patit maltractaments alguna vegada a la seva vida.
- El 25% del total dels crims que tenen lloc són agressions d’homes contra les seves parelles.
- L’11% dels europeus diu haver conegut la violència al seu propi treball.
- El 19%, al seu cercle d’amistat o família.
- 1 de cada 20 agressions és denunciada a la policia.
- El 96% dels europeus considera l’alcoholisme com a primera causa d’agressions, seguida de l’addicció a les drogues, l’atur, la pobresa i l’exclusió social.
- El 47% dels entrevistats dóna com a causa de la violència les creences religioses.
- El 42% dels europeus creu que al seu país no hi ha lleis suficients relatives a la prevenció d’aquest tipus de violència de gènere.
Els tipus de maltractament que habitualment es tenen en compte són:
Maltractament físic: És qualsevol acció no accidental per part dels pares o persones que tenen cura dels infants que els provoquin dany físic o malalties.
Maltractament psíquic o emocional: És aquella situació crònica en la qual els adults responsables de l’infant li provoquen sentiments negatius envers la pròpia autoestima, amb actuacions o privacions, i li limiten les iniciatives que té. Es distingeix entre conductes actives (maltractament) o per omissió de conductes (abandonament).
Abús o sotmetiment sexual: És aquella situació en la qual el nen o adolescent participa o presencia activitats que tenen com a finalitat l’obtenció de plaer sexual per part de l’adult per a les quals no està preparat, d’acord amb el seu desenvolupament i que, per tant, no té capacitat per consentir.
Explotació sexual: L’infant és obligat o induït a activitats de prostitució i/o pornografia.
Explotació laboral o inducció a la mendicitat: Utilització d’un infant d’edat no laboral per a treballs on s’obtingui qualsevol tipus de guany.
Evidentment, el maltractador també disposa de estratègies defensives, que serien les següents: treuen importància al fet fins a distanciar-se del mal que han fet, argumentant que aquest no ha estat pas tan greu, “no vaig pegar-la només la vaig empènyer”; desvien el problema: acostumen a justificar el seu comportament a la manca de feina, als seus problemes amb l’alcohol (amb aquest mecanisme allunyen la seva responsabilitat sobre els fets); expliquen coherentment conductes i fets; atribueixen a la víctima la responsabilitat de les conductes violentes; asseguren que no recorden, que no són conscients del que se’ls recrimina.
COM ES POT SOLUCIONAR?

Sobretot, la millor prevenció de totes les formes de violència de gènere és l'educació en la igualtat. La violència és una conducta apresa modificable. La socialització de nens i nenes contra aquesta problemàtica i la reducció del adults en la igualtat són camins que poden ajudar a evitar caure en aquesta dinàmica.

ANA