Des de la poesia, nostra i d’altres autores i autors, intentam trobar una veu i una presència que ens permeti comunicar experiències, sentiments, emocions i desitjos.

A rel d’una temàtica, confegim un espai poètic.

                  · Dones transgressores (Ciutat, març 2008)

                  · Mallorca Pluritours (Ciutat, gener 2008)

                  · Bufet Llibre (Ciutat, juny 2007)

                  · Presentació del llibre "Tendència al caos" de Josep A. Calvo (Ciutat, maig 2007)

                  · Presentació del llibre "Cremen les paraules" de Lluís Maicas (Inca, abril 2007)

                  · Presentació del llibre "El cicle del carboni" (Ciutat, setembre 2005)
                  · L'amistat entre dones (Ciutat, març 2005)
                  · Les sabates del mestre (Algaida, octubre 2004)
                  · El Rapte del foc (Alaró, juny 2004)
                  · La Inusitada Luz (València, octubre 2003)
                  · Presentació del llibre "El paradís del desig" (Ciutat, juny 2003)
                  · Lectura de brindis i degustació poètica
                   (Binissalem, setembre 2000; Pollença, desembre 2000; Algaida, juliol 2001)
                  

La paraula, com el fang, espera per sortir fora, per treure a la llum la forma més bella que tothom portam dintre. En grup, aquesta forma es contagia, creix i es multiplica.

Adreçada a col·lectius que vulguin ampliar la seva capacitat creativa i gaudir-ne.

                  · Paraulari (Sant Joan, març 2002)

La poesia està feta per ser dita, compartida, cridada des de cada angle de la ciutat, des de cada bri del prat, des de cada cim de les muntanyes.

Reivindicam la poesia com a fet quotidià, és més, reivindicam fer del quotidià, un acte poètic.

Representacions poètiques a tota casta d’espais públics: places, mercats, carrers, sales d’espera,......etc.

                  · Diada per la llengua (Ciutat, maig 2007)                

                  · Pel Parc de les Vies (Ciutat, març 2007)
                  · SOS Eivissa: Una xarxa de paraules (Eivissa, juny 2006)
                  · Poemes per la pau (Ciutat, maig 2003)

Els infants, la gent jove, sent el ritme, juga amb les paraules i encara copsa l’emoció d’un mot sincer.

Des de l’escola, pretenem que connectin amb aquests elements i experimentin que la paraula, pot ésser un mitjà de gaudi i comunicació.

També obert a tota la comunitat escolar.

                  · Escola Sta. Magdalena Sofia (Ciutat, maig 2001)

Trobades de lectura i reflexió sobre literatura i poesia.

Des de l’any 1986, ens venim reunint per parlar de diferents autores i autors, temes d’interès comú i també per compartir produccions poètiques pròpies. Sempre, amb molt plaer i sense que falti un tassó de bon vi i un tros de pastís.

Les tertúlies públiques de FARTDART, que es convoquen cada darrer divendres de mes, se van iniciar la tardor de l’any 2005 al Cafè Teatre del carrer Valldargent amb el llibre: Poemes a Nai, de Miquel Àngel Riera. Comprovem que hi ha massa renou per a poder fer bé els comentaris i ens reunim successivament a la Llibreria Àgora i poc després a la Llibreria Literanta.

D’aquest període els llibres comentats foren:
Poemes a Nai de Miquel Àngel Riera.
Piercing d’Antonina Canyelles
Història de l’amor de Nicole Kraus
Càlcul d’estructures de Joan Margarit
La Ilíada (fragment) d’Homer
El paradís perdut (fragment) de Milton
Palma ciutat tankada de Pep Noguerol. Assisteix l’autor
Sonets inèdits d’en J.Pomar. Assisteix l’autor
Vista amb un gra de sorra de Wislawa Szymborska
Cremen les paraules de Lluís Maicas. Assisteix l’autor
Casa de Misericòrdia de Joan Margarit
La familia nòrdica de José Luís Rey
L’odi de Josep Ballester

El 28 de setembre de 2007 ens reunim a Can Alcover. Es fa la tertúlia al mateix lloc on el poeta la feia els diumenges. Els llibres d’aquest període van ser:
El libro del anhelo de Leonard Cohen
El salt de l’àngel de Biel Florit. Assisteix l’autor
Certituds Immediates  de Miquel Bauçà.
Els joves i les vídues de Carles Rebassa. Assisteix l’autor.
El llibre dels minuts de Gemma Gorga.
Humana ment de Miquel Mestre. Assisteix l’autor
Paradis perdut ( nou fragment ) de Milton
A mon seul désir d’Àngel Terrón.  Assisteix l’autor
Cançons Republicanes de Pere Capellà. En aquesta ocasió la lectura i tertúlia va ser a Montuïri dins els actes de ‘Memòria Històrica’
La Divina Comèdia de Dante Alighieri
Les terrasses d’Avalon de Miquel Cardell. Assisteix l’autor
Ad Vivum d’Andreu Vidal

Des del mes de desembre de 2008 es realitzen les tertúlies a l’altell i sala d’exposicions de la Llibreria Lluna. Els llibres llegits i comentats han estat:
Dansa nocturna de Pere Joan Martorell. Assisteix l’autor.
El poema de la fi i altres poemes de Marina Tsvetàieva i Anna Athmàtova.
Illa a mitja veu de Jaume Pomar. Assisteix l’autor
La cabra que hi havia de Blanca Llum Vidal
La carn que cruix de Bernat Nadal. Assisteix l’autor
Allà on crema l’herba d’Antoni Vidal Ferrando. Assisteix l’autor
Lovely  d’Antònia Vicens Assisteix l’autora
El llibre de les merevelles de Vicent Andrés Estellés
 
La tertúlia de dia 27 de novembre de 2009 es fa a la seu d’ARCA a Palma i el llibre comentat és:
L’Odissea d’Homer

S’intenta incorporar a cada actuació, la producció poètica referent al vi, si és que existeix, d’una poetessa o poeta del poble o lloc en el que s’actua., per exemple, en l’actuació de Binissalem es va incloure el poeta Llorenç Moyà i en la de Pollença, la de Costa i Llobera i Ramon Picó i Campamar.

- Música de tall mediterrani.

- Guitarra d’Angel Luís Merlo.

     Escriure i publicar. El llibre de Poemes d'en Josep A. Calvo mereixia un acompanyament d'amics. Un senzill escenari amb llençols, apedaçant, amb quatre pinzellades, una escenografia que just subratllés el dia de la presentació del seu llibre.

Restaurant i cafè concert "El loco Mateo"
València
31 d´octubre de 2003.

El comité organitzador de les "II Jornadas sobre el amor y la Muerte", integrat a "l´Asociación Española de Tanatologia", ens feu l'encàrrec de bastir una reflexió sobre el trànsit pel que tot ésser vivent es veu enfrontat. Els humans hem fet plor, amor, alegria, paraula i art, d´ aquesta circumstància. La gent de Fartdart s'enfrontà a un dels seus reptes més vitals.
La paraula, amb poemes d´ autors universals, la música immortal, el moviment dels nostres cossos mortals, objectes quasi oblidats en el si d'una llum d'albades i crepuscles, foren els arguments de l'escenografia de la vida i de la mort, en quatre parts:
naixement i exaltació de la vida, néixer i morir com a procés: el cercle de l'etern retorn,
el dolor i les morts, el dol i l'esperança.

Casal de Cultura Pere Capellà.
Algaida (Mallorca)
8 d´octubre de 2004

      Mallorquí, republicà, autor teatral i poeta. Dins els actes de record i reconeixement a la seva obra, l'Ajuntament d'Algaida ens encarregà una versió dramatitzada de la seva figura, la seva obra i el seu temps.

      La nostra proposta es representà en tres actes: vermell, groc i lila, colors de la senyera republicana, acompanyant alguns dels poemes de Pere Capellà, d'altres autors i autores i nostres. Una escenografia integrada per joc de llums, teles, sabates, estris, capses, música en viu (guitarra, clarinet, trompa i harmònica) i, per finalitzar, amb la participació del públic que ens acompanyà càlidament.

Casal Balaguer
Ciutat de Mallorca
15 de Març de 2005.
Institut Balear de la Dona

     Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, poemes de Ma. Antònia Salvà, Maria Mayol, Emilia Sureda, Manuela de los Herreros, Victòria de la Peña i Angelina Martínez, recollits per Bel Peñarrubia, i llegits, per les dones de Fartdart, amb l'acompanyament musical d'Esther Bonnin i Lucia Rotger. Tot ben assaonat amb ball de lletres dels noms de les poetesses i acabant amb juguesques deconstructives esplèndidament amanides pel públic que ens acompanyà tota l'estona.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE EL CICLE DEL CARBONI d'Àngels Cardona

A CÀRREC DE FART D'ART
I DELS MÚSICS PAU GALIANA I JAVIER SOTOS

LLOC: Illa de llibres
DATA: 28 de setembre de 2005

     Una sala d'arcs en volta, plena de gent asseguda esperant que comenci l'acte de presentació d'un llibre de poemes.
Passivament, com quasi tots aquest actes requereixen, les persones miren un xic avorrides davant el parlament que les espera.
De cop i volta, se sent un renou d'excavadores, botzines, crits , etc. i surten els membres de FART D'ART vestits de feina, i obliguen a tothom a aixecar-se de les cadires i abandonar el posat passiu per entrar en la dinàmica poètica del llibre: Que allà s'hi ha de construir una autopista, que molesten, que no es posin pel mig, que on va aquesta gent, que què és això de la poesia, que si això dóna doblers, que......
A la vegada, es projecten imatges de l'illa, obres, runes, cases que es venen, autopistes,etc.
Poc a poc, l'ambient s'asserena i surt el mestre d'obra i els diu que es poden asseure.
Front la destrossa, la paraula poètica i la música en directe creen un nou espai, metàfora del que volem que sigui el paisatge de les nostre illes.
L'acte continua amb l'acció directa del públic que ha d'escriure unes paraules sobre aquests fets i penjar-les sobre un trencaclosques gegant que s'ha construït .
És conclou amb un desig: Tant de bo aquestes paraules germinin i donin fruit.

Presentació del llibre "Cremen les paraules" de Lluís Maicas

Capella de S'Art
INCA
26 d'abril de 2007

Algú guia a qui no hi veu, però qui està cec només ho sembla en aparença. En realitat la manca de llum és la condició iniciàtica d’una saviesa que aprèn més enllà de la realitat que una mirada transmetria.  A l’origen hi ha les tenebres i el camí transita cap el fi on les tenebres hi són igualment.  Els ulls, per tant, són ulls per esdevenir cecs.  Però mentrestant calen totes les eines:  l’enginy del tacte, els ulls mentre poden mirar, les sensacions que omplen els sentits, l’evocació de les paraules... La funció del poeta és la de donar compte de tot el que succeeix de totes les maneres possibles per tal que l’espai no sigui ocupat ni per l’oblit ni per la intolerància.
La poesia té el rar poder de convertir-se en guia, de donar compte del que ocorre més enllà de la visió normativa o acostumada i ajuda a trobar orientació enmig d’una realitat caòtica.
Un llatzeret condueix a qui du els ulls tapats fins al ritu del poema. El poema vibra amb la lectura i després s’incendia el full on ha estat escrit com una ofrena que torna al domini de les ombres. Mentrestant es pronuncien les paraules que donen sentit a l’acció.

" de la ceguesa prové el rendiment de la fosca, la saviesa de fondre’s i ser nit ".

Cremen les paraules és el conjunt d’un llegat que en forma de poemes vol donar a conèixer els episodis de l’existència humana: dolor, abús de poder, ombra i llum, naufragi i salvació fent ús d’una particular visió profètica. Cremen les paraules és un llibre d’amor profund al llenguatge, a  aquest codi nostre que és eina de comunicació, d’expressió, de pensament, que travessa els llocs, el temps i l’espai i que reprodueix l’essència mateixa de l’existència.

Presentació del llibre "Tendència al caos" de Josep Antoni Calvo

L'Illa de Llibres
Ciutat
Maig de 2007

És evident que compartim la mateixa curolla en molts moments de la nostra existència, la de cercar les paraules més justes per als nostres inquiets pensaments. Illa de llibres, al maig de 2007 ens va permetre afectuosament i amb tot el sotrac de l'evidència, poder posar en mans públiques els darrers pensaments del nostre company de lletres, amic entranyable i a l'ineluctable demà gaudir assossegadament  de les paraules  formades amb totes les lletres possibles i desitjables. 

El darrer llibre d'en Josep Antoni Calvo i Femenies, anomenat "Tendència al caos"  ens transporta al carrer per anar a mirar els contenidors de colors amb bosses d'olors equivocades, brutícia per tot arreu, injustícia a l'ordre més enllà de les sales, caos que comença ja a fugir de la conjuntura per estructurar-se en definitiu.

Amb la sorpresa impresa a les cares dels assistents donàrem conhort als pensaments expressats i amb un sol de maig tímid per les finestres evidenciàrem la nostra pròpia percepció de l'esmentat llibre.

Com sempre insòlit.

BUFET LLIBRE

Fira del Llibre. 2 de Juny de 2007.

El Gremi de Llibreters de Mallorca amb motiu de la 25ª Fira del Llibre i per celebrar com cal aquest aniversari ens encarregà a la gent de FARTDART una acció a desenvolupar en el recinte de la Fira (Parc) de les Estacions, en tres moments:Tast de textos, Teranyina de Sabors i Somnis al Vent.   

En el Tast de Textos, afaiçonats de cambrers, la paraula era servida en safata en saborosos bocinets; Proust, Estellés, Martí Pol, Joyce i més oferts als vianants. Tot seguit desplegarem la Teranyina de colors teixida  al so de poemes i músiques. Degustació i beuratge de paraules, el perfum i tast de les quals queden escrits en fulls que pengen de les cintes de la teranyina. I , finalment, Somnis al vent, globus enlairant rastells amb els noms i títols de la narrativa i poesia catalana i universal.  Mentre tant, pels altaveus de tota la fira, veus esbandint la paraula i músiques ballant al so dels textos.

                        Una escenografia amb múltiples escenaris a la recerca de les persones. Un espais i temps singulars i una proposta de pluralitat narrativa i participativa. Una fita més de FARTDART, Escamot de Poesia

Mallorca Pluritours

Can Alcover
Ciutat
18 de gener de 2008

     Mallorca, una cultura, una terra, una llengua, un poble i múltiples realitats.

        L´OCB, per celebrar el seu 45è aniversari encomanà a FARTDART un recorregut pel Casal Alcover de l´OCB talment com una excursió turística a través de la Mallorca diversa.

        Els assistents gaudiren del Basar, amb poesia aràbica, degustaren té, es bocabadaren amb balls de ventre, no pogueren evitar l´habitual manter, begueren del vi i escolteren la música melancòlica i els poemes enyoradissos d´una Taverna per anar a parar al cau del manter just arribat a un Cap de Salines casolà on escoltaren històries de pobles llunyans. Pogueren comprar paraules i encomanar mirades de complicitat en cada un dels indrets.

Finalment un audio-visual amb música de Sisa els acomiadà amb els cors i l´esperit reblerts de riquesa.

Dones transgressores
El fruitprohibit

Ciutat de Mallorca-Casal de la dona
6 de març de 2008

     Lilith, la primera dona d’Adam, lliure i  transgressora segons la literatura hebrea, fou ràpidament substituïda en les antigues escriptures, per Eva, la dona que va ésser creada a partir de l’home, la dona dependent, la dona que va incitar  el seu company a tastar el fruit prohibit, que no era, ni més ni manco, que el fruit produït per l’arbre de la ciència del bé i del mal, en resum, el fruit del coneixement.
La història de la Humanitat no és la història de les dones.
Des de la cultura androcèntrica que ens envolta, s’ha intentat sempre minimitzar i invisibilitzar la presència de les dones i considerar les seves aportacions com a supèrflues i, en el millor dels casos, com a complementàries de les dels homes.
Amb aquesta acció poètica, FARDART vol treure a la llum la vida de moltes dones que, per mitjà de la seva escriptura, de les seves paraules fetes poesia, han volgut expressar la seva opinió sobre el món que les envolta, les seves pors, els seus desigs, les seves idees , les seves dèries, el seu compromís personal i social.
Des de Mª Antònia Salvà, Madó Buades, Safo, Virginia Wolf, fins arribar a les nostres poetes actuals, en un intent de donar cos a les intel·lectuals de les nostres Illes i de la nostra parla, per mostrar com aquestes dones han configurat i configuren, el mapa actual de la nostra societat illenca.
L’acció poètica és un recorregut per la veu d’aquestes dones fins arribar a confegir un vertader arbre de la ciència i del coneixement amb les aportacions de totes les persones assistents a l‘acte. 

Sant Joan (Mallorca)
març de 2002     

Amb motiu dels actes del Dia Internacional de la Dona, el col·lectiu de Dones de Sant Joan ens demanà la nostra participació per donar a la poesia el seu lloc en aquest dia. Una paradeta, durant el sopar, com les de dia de mercat a plaça, on en lloc de fruita o verdures, s'exposaven paraules per bescanviar-les, per qui en volgués, per les pròpies dels qui s'atracaven a la nostra paradeta. Com a tenders animàvem a la gent a firar paraula amb paraula, vers amb vers. De firadors en vengueren molts, però dels que més, foren els més joves. La paraula, el somni, és ple de futur.

Plaça Major
Ciutat de Mallorca
maig de 2003.

Vol de paraules sobre la Plaça Major, poemes nostres i de tots els indrets, llengües i cultures, graffitis estesos fent camins de pau i futur. Més que mai era l'hora de la paraula, aixopluc de la barbàrie bel·licista que vessava sobre la consciència dels pobles
La "Coordinadora per la Pau de Mallorca" ens donà l'oportunitat de dir-ho a la nostra manera.
 

Eivissa
juny de 2006.

Una tasca mil·lenària, les xarxes llançades al mar des de les barques dels mariners. Una tasca del segle XXI les xarxes de solidaritat, les xarxes d'internet com a mans virtuals agermanant indrets del planeta, cultures, pobles, accions d'emancipació i creació d'espais de llibertat.

El passat mes de juny, la Plataforma anti- autopista, organitzà el macro - festival "SALVEM LA MEDITERRÀNIA. S.O.S. EIVISSA".
La proposta sorgí de la necessitat de donar veu a tantes persones que porten mesos manifestant-se pacíficament amb la intenció d'aturar les destrosses ambientals que tenen lloc a l'illa veïna.
Des de l'art és pot arribar allà on no arriben les protestes i així, músics, artistes i poetes, es reuniren la nit del dissabte juntament amb deu mil persones més, per reivindicar:
"Davant la destrucció, davant el menyspreu, davant la divisió de la societat, Música i Poesia".
Per participar en el festival, una part dels membres del grup poètic, "Fart d'Art" i d'altres inestimables poetes de Mallorca, es reuniren amb escriptores i escriptors d'Eivissa per establir una xarxa de col·laboració i suport a més de preparar l'acció poètica que tindria lloc el vespre.
Una xarxa per empescar paraules, per Eivissa:
Vuit bobines de paper rodant pel terra, encreuant-se en els seus camins, tot sargint una xarxa llesta per a ser empleada, escrita amb paraules de ràbia, amb paraules solidaris, amb paraules efímeres, amb paraules carregades de sentiments. Paraules escrites per tothom, escriptores i escriptors d'Eivissa, dones, homes, joves, infants....
Mentre tant, al voltant de l'espai d'acció, es reparteixen fulls amb paraules escrites, paraules manllevades als poetes eivissencs i carregades de significat. La proposta consisteix en demanar a les persones, que cerquin altres paraules per anar confegint un vers, una frase que posteriorment, serà penjada sobre un mur. Poema fet a l'atzar, resultant de la trobada entre les persones i les paraules que s'han pescat dels poetes.
El mur es va omplint de versos, de dibuixos, de sentències i de desitjos per preservar la bellesa d'aquesta terra amenaçada.
Excavadores, munts de terra, camps de golf, urbanitzacions, autopistes, però també, un gran espai teixit amb paraules, D'esperança. Pot ser?.

Clicka aquí per veure el video de la festa salvem la mediterrànea

El grup Fartdart ha volgut col·laborar amb la Plataforma pel Parc de les Vies amb una acció poètica reivindicativa que es va celebrar el dia 31 de març de 2007 al Parc de Son Fortesa.

L'acció va consistir en una combinació d'acció teatral, música i lectura de poemes de Mª Antònia Salvà, Damià Huguet, Lluís Maicas i Josep Mª Llompart.

Es va pronunciar un CONJUR PER DESENCIMENTAR , que simbolitza el nostre desig i treball per transformar Jacint Verdaguer en el futur Parc de les Vies, tirant terra sobre l'asfalt i plantant arbres i fent néixer flors

De la decepció a la il·lusió

Als poemes apareixen dues idees fonamentals:
" La decepció pel desert de formigó i asfalt construït sobre les vies en lloc del Parc Central promès, d'aquí el nom de l'acte "PARAULES QUE ENYOREN EL VERD"
" La il·lusió per transformar l'asfalt en vegetació i espai per conviure, per això EL CONJUR PER DESENCIMENTAR

Participació dels assistents

La acció teatral va donar entrada a la participació de la gent, simbolitzant la solidaritat, el desig de fer feina junts, tot dibuixant i escrivint paraules i pensaments amb retoladors de color, omplint de verd i vida un paper estès a l'ample, que imitava una carretera, per finalment ésser transformada amb l'acció de tots en un gran arbre.

Aquesta iniciativa s'emmarca dins una sèrie de 4 actes, titulada: Què es pot fer a un parc? : una concentració de bicicletes, el Passeig del Colesterol - el parc és un lloc per caminar, córrer i fer salut- pallassos i bombers per als infants, protagonistes de primera d'un parc.

La natura dins la ciutat, el recolliment, la tranquil·litat i estones de soledat són fonts d'inspiració per a l'expressió poètica, i és per això que vàrem reivindicar el Parc de les Vies amb la poesia.

DIADA PER LA LLENGUA 2007

5 de maig de 2007. Plaça Major de Palma. Horabaixa que comença amb l'amenaça d'una tempesta que finalment es calma. Diada per la llengua organitzada per l'Obra Cultural Balear. El nostre escamot ha estat convocat per a reivindicar amb la paraula la nostra paraula, la que estimam i hem de fer estimat, la nostra llengua. Aquesta vegada no volem ser nosaltres qui parlem. Volem fer parlar la multitud que omple el carrer de Sant Miquel i amb prou feines va arribant a la Plaça, a on es trobarà una paradeta a on hi som nosaltres repartint papers de colors i animant els joves i els menys joves a escriure allò que potser no diuen però pensen o allò que no aturen de dir i molt menys aquest dia de festa cultural. A poc a poc, al nostre voltant, una teranyina de fil d'estendre es va omplint de missatges verds, vermells, blaus, de tots el colors, tots ells amb una sola consigna: estimam Mallorca, estimam la nostra llengua catalana i no deixarem de cridar-ho mentres ens quedin forces. "Diguem qui som, i que tothom l'escolti". L'horabaixa va passant i va passant la gent per la paradeta, i escriuen i escriuen, de tal manera que quan cau la nit i cadascú escampa cap a casa és com si l'espai encara estigués ple de gent, perquè tothom hi ha pogut deixar la seva paraula, els seus desitjos, les seves il.lusions i una immensa esperança penjant d'uns fils que ens uneixen, ben igual que en uneix la llengua.