1.-
Antecedents:
L’esport del tir en fona recolleix la tradició històrica dels foners balears que van utilitzar amb extraordinària habilitat aquest artefacte per a la pròpia supervivència, mitjançant la caça i enfront dels seus enemics.
És igualment vàlid el mot “passetja” o “bassetja” i “mandró” dins la nostra llengua.
2.- Definició:
Es una modalitat atlètica que, mitjançant la fona es llança una pedra a un blanc o diana. En determinades competicions es podrà utilitzar una pilota de tennis o similar com a projectil, en lloc d'una pedra.
3.- Modalitats:
S'estableixen dues modalitats, que es basen respectivament en l'habilitat i per la força, son:
Punteria:
Es tracta d'aconseguir encertar mitjançant el llançament de pedres (en competicions de promoció, escolars o similars, es podrà llançar una pilota de tennis o parescuda, en lloc de pedra) a una diana. Podran considerar-se les següents distàncies:
15, 30, 45, 60, 90 passes (el pas equival a 65 cm.)
Distància:
Com
el seu nom indica es tracta d'enviar la pedra projectada per la fona el més
lluny possible.
4.- Forma de tir:
Podran efectuar-se els llançaments de qualsevol de les formes de giravolta tradicionalment admeses (per damunt del cap, lateralment, en diagonal, etc.) sempre que es giravolti la pedra com a mínim dues vegades abans de llançar-la. No serà vàlid l'acompanyament de baix amunt, donant-li direcció a la pedra amb el braç. En cas de dubte sobre l'ortodòxia de la forma de llançament, el Jutge-Àrbitre decidirà al respecte.
5.- Vestimenta:
El foner podrà vestir de qualsevol tipus de vestimenta d'ús normal, bé sigui de carrer o esportiva. El foner haurà, si el jutge Àrbitre ho exigeix, al començament de la competició i durant el transcurs de la mateixa, portar en lloc visible , ja sigui al pit o l'espatlla, el dorsal corresponent, que haurà de ser en tot moment visible.