Palma, 6 d’abril de 2004

A LA ATENCION DEL DIRECTOR GENERAL DE CALIDAD Y
EVALUACION AMBIENTAL MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE

Plaça de San Juan de la Cruz, s/n 28071 MADRID


Distinguido señor:

En relación a la Evaluación de Impacto Ambiental del proyecto “Gasoducto a Baleares”, promovido por Enagas S.A. (ref. GAD 03/04), tengo el honoro de adjuntarle una serie de sugerencias al mencionado proyecto.

A estas sugerencias las remitimos, no sólo esta asociación (el GOB), sino también la asociación de vecinos del Coll d’en Rabassa (Palma de Mallorca) y la Plataforma contra la entrada del gasoducto por Es Carnatge.

Cordialmente le saluda Macià Blázquez Salom, Presidente del GOB – Mallorca


SUGGERIMENTS A LA MEMÒRIA RESUM DEL
PROJECTE D’ENAGAS GASODUCTE A BALEARS


INTRODUCCIÓ
:

De la memòria resum inicial, facilitada per ENAGAS; s’especifica la intenció d’aterrar el gasoducte a Mallorca, provinent de la península i que connecta amb el sistema gasístic nacional  previ pas per Eivissa, com únic punt d’entrada per la zona entre Cala Gamba (Coll d’en Rabassa) i Cala Pudent (Carnatge) en l’anomenada àrea de Sant Joan de Déu, topònim que esdevé de l’hospital existent i que actualment amplia la seva capacitat, no pas de la central tèrmica instal·lada l’any 1968 i que a l’octubre del 2002 és clausurà després de dècades d’afecció i greu contaminació sobre el nucli de població immediat del Coll d’en Rabassa que en la memòria oficial 2002 de l’Ajuntament de Palma hi constaven inscrits 9.126 habitants ( densitat poblacional 31% per hect.). Hem de tenir en compta, també, com a població immediata afectada la situada a llevant, la zona residencial i turística de Ca’n Pastilla amb 4.542 habitants (mem.2002, densitat 24%).

Entre mig d’aquestes dues poblacions es troba la zona de capçalera de pistes de l’aeroport de Son Sant Joan. Dita zona anomenada d’Es Carnatge compta amb la classificació d’Àrea Natural d’Especial Interès (segons la llei 1/1991 del Parlament Balear), de Sistema General d’Espai Lliure,  d’Àrea de Protecció Territorial i just en el punt referit d’aterratge del gasoducte ens trobem amb una classificació per part del PGOU de Palma de Centre d’Interès Cultural degut a la existència de jaciments fossilífers del pleistocé superior catalogats amb la màxima valoració científica.

Actualment el Ministerio de Medio Ambiente, està realitzant a la zona objecte d’estudi, una actuació de recuperació ambiental de la zona a més de la construcció d’un passeig marítim, ja que l’espai és una de les poques zones verdes que compta Palma i es una àrea molt transitada i estimada pels ciutadans d’aquesta illa.

Especificam aquestes observacions prèvies, perquè amb la lectura detallada de la documentació aportada es posa de manifest una incoherència argumental a l’hora de plantejar els criteris de projecte, sobretot el que fa referència a l’elecció del traçat,  l’únic que ens fa pensar és que els redactors d’aquest  document no compten amb tota la informació necessària i per tant tenen un desconeixement  real del terreny amb tot el seu context.

Abans hem remarcat l’únic punt d’entrada especificat a Mallorca, perquè a la banda peninsular es donen tres possibilitats de traçat , en les alternatives A1, A2 i B.

Per imperatiu legislatiu a la banda mallorquina també s’ha de comptar amb alternatives tècnicament viables amb els corresponents Estudis d’Impacte Mediambiental i els Estudis d’Avaluació de Risc i plans d’Emergència; per això l’objecte d’aquest document consistirà, a més de posar de manifest la inviabilitat de la proposta d’aterratge per Sant Joan de Déu ( Es Carnatge), oferir l’alternativa idònia a l’entrada del gasoducte, infrastructura imprescindible per a les Illes Balears i el desenvolupament energètic establint la possibilitat d’un nou model d’eficiència i racionalització que es tradueixi amb un augment del benestar dels ciutadans d’aquestes Illes i un respecte al medi ambient com a obligació nostra de mantenir el llegat per a les generacions futures.

ANÀLISIS DE LA MEMÒRIA RESUM:

La línia argumental que a continuació exposarem, pretén seguir els criteris de projecte que fixen els facultatius redactors de la memòria resum, analitzant les propostes i amb el coneixement més proper del terreny oferir una alternativa clara:

la ubicació del punt d’entrada en el moll de ponent del port de Palma argumentant l’opció o alternativa necessària per diversos motius agrupats en quatre blocs

• condicionants tècnics

• de seguretat

• econòmics

• ambientals

Referenciant-nos al punt 6.1. descripción de las instalaciones (Instalaciones terrestres en Mallorca), especifica que el gasoducte aterrarà a les proximitats de la Central Tèrmica de Sant Joan de Déu i es dirigirà a la planta d’aire propanat de Ca’s Tresorer. En aquesta parcel·la s’ubicarà la posició final del Gasoducte Submarí, on s’estableix la zona de venteig i trampa de rascadors.

Evidentment no es pot establir cap zona de venteig a Sant Joan de Déu per proximitat al nucli urbà; per tant ens trobam amb un traçat de 3,3 Km que discorre per un CIC, ANEI, SGEL, llindant al nucli de població (distancia inferior a 100m), que travessa un passeig marítim i una gran superfície comercial a més de interferir-se amb el traçat de altres instal·lacions (que argumentarem més endavant); per tant ens trobam amb una zona  de fàcil accés i extremadament transitada, susceptible a qualsevol tipus d’incidència ja sigui fortuïta, accidental o mal intencionada (no es descartable, per la seva situació estratègica un atac terrorista).

Es planteja una instal·lació extremadament perillosa que des de que aterra fins a Ca’s Tresorer, és un element no controlable en aquest tram, les vàlvules final de gasoducte submarí es troben a 3,3 Km  i si en aquest tram es produeix qualsevol incidència no podem evitar que el volum de gas natural (aprox. 200.000 m3) que es troben en el 145 Km de canonada que separen Eivissa de Mallorca, s’aboqui sobre una població de 15.000 habitants o sobre infrastructures cabdals com és la zona aeroportuària,  autopista, etc. i el contacte en qualsevol punt d’ignició comportaria conseqüències catastròfiques.

Per tant i d’ara endavant anirem aprofundint en les diferents línies d’argumentació de l’alternativa de aterratge pel Moll de Ponent del Port de Palma i recorregut fins a Son Reus, perfectament viable tècnicament, econòmicament, ambientalment i per damunt de tot en especial esment a la seguretat.

Aquest traçat alternatiu esdevé de la infrastructura que ha d’executar GESA-ENDESA pel subministrament de gas-oil del que ha d’ésser principal consumidor de gas natural de la Illa, la central elèctrica de Son Reus, que requereix d’aquesta canonada de subministrament de combustible (de similars característiques que la del gasoducte) d’abastiment  abans de l’arribada del gas natural com a combustible idoni pels cicles combinats instal·lats.

Aquesta urgència en l’aprovisionament ha motivat que la companyia elèctrica realitzi una inversió milionària, que s’estableix en un punt que garanteix les distàncies de seguretat, el traçat optimitza la longitud de la línia i  discorre en pràcticament tot el seu recorregut per terrenys públics ( via de cintura) sense necessitat de realitzar els sempre polèmics processos d’expropiació ni afectar a zones sensibles. Econòmicament l’aprofitament d’aquesta infrastructura prèvia suposaria un clar estalvi inversor que podria destinar-se a la millora ambiental i de seguretat.

El moll de ponent constitueix una àrea d’accés restringit, apte per el pas d’instal·lacions perilloses o de risc, tot al contrari que l’espai d’Es Carnatge on la accessibilitat es part de la funció ambiental i social que exerceix. Emperò  una de les qüestions més rellevants, en quan a seguretat, radica en la part de traçat submarí; la zona marítima frontal d’Es Carnatge o central de la Badia de Palma és àrea habitual de fondeig de grans vaixells (mercants, flota militar). El traçat central de la Badia, obligaria a efectuar una declaració de zona d’exclusió marítima per fondeig i arrossegament, reforçant la vigilància per garantir el seu compliment. En canvi el Moll de Ponent compta ja amb aquesta declaració d’exclusió degut al trànsit marítim.


Gràfic publicat 2 agost de 2002 al diari Ultima Hora


Si ens cenyim al punt de la memòria 6.2.2 CRITERIOS DE PROYECTO. Elección de trazados, i transcriurem textualment tots el punts que contempla l’apartat (on es posen de manifest les incoherències existents):

Optimización de la longitud de la línea.

No sabem de quina optimització està parlant, ja que no s’està comparant amb altre traçat.

L’alternativa que hem plantejat del Moll de Ponent – Son Reus ofereix una optimització real.

Evitar en la medida de lo possible la proximidad de la conducción a núcleos urbanos y zonas de alta densidad de población.

El criteri de projecte enunciat és d’una lògica absoluta però no és correspon en la realitat del traçat designat, és més s’incompleix sobretot en la part del traçat més delicat  Sant Joan de Déu – Ca’s Tresorer ,com anteriorment s’ha exposat.


Imatge del punt designat d’aterratge del gasoducte, discorre a escassos metres
del nucli de població de Cala Gamba i Es Coll d’en Rabassa


- Afección en la menor escala possible a las actuaciones previstas en los Planes de Ordenación Urbana.

Criteri que no es deu haver valorat o es deu desconèixer que el Ministerio de Medio Ambiente està executant un passeig marítim a la zona; o que a la part posterior del solar de la Central de Sant Joan de Déu a l’hort de Ca’s Cabrer, paral·lel al traçat i a una distància inferior a 30 m, el PGOU de Palma autoritza amb la unitat d’execució 77-12 la construcció de 288 vivendes.


Punt d’entrada designat pel gasoducte vist des de terra amb el passeig marítim en construcció.


- Eludir en la medida de lo possible, el paralelismo con líneas elèctricas de alta tensión.

En la primera part del traçat ( àrea de Sant Joan de Déu – Centre Comercial Carrefour), es troba la subestació de mitja tensió de la Central, que resta operativa, amb totes les línies de tensió paral·leles i a sobre del traçat del Gasoducte.

Avaluant aquest aspecte i referentciant-nos a l’apartat de la memòria 8.2. Afecciones a terrenos a) imposición de servidumbre ii. Prohibición de realizar cualquier tipo de obras, construcción, edificación ó efectuar acto alguno que pudiera dañar ó perturbar el buen funcionamiento de las instalaciones a una distancia inferior a 10m del trazado.

Aquesta servitud ens impossibilita la superposició amb altres instal·lacions, llavors el traçat especificat sobre planell del tram Sant Joan de Déu – Ca’s Tresorer ÉS DEL TOT INVIABLE al seguir idèntic traçat que les conduccions d’aigües fecals que interconnecten les Estacions Depuradores EDAR 1 i EDAR2, que actualment s’està instal·lant. Instal·lacions no compatibles en la mateixa rasa malgrat es col·loquin a nivells diferents.


Traçat marcat pel gasoducte ja ocupat per altres instal·lacions. 
Ubicació: rotonda del centre comercial a l’entrada del restaurant Pequeño Mundo.


- Evitar el paso por explotaciones mineras ó canteras, zonas de suelo inestable, etc.

El traçat inicial previst en l’aterratge a n’Es Carnatge, també es contradiu amb aquest criteri expressat, ja que tradicionalment a la zona i sobretot al llarg del segle passat, existí una intensa activitat minera d’explotació de les pedreres de marés, que es formà en base al sistemes dunars del quaternari. Aquestes pedreres s’anaven buidant tallant els blocs de marés a cops d’escodra per després tornar a reomplir-se amb la grava resultant; per tant per justificar aquest emplaçament caldrà justificar geològicament que els esforços i càrregues irregulars que pugin presentar-se no afectin al gasoducte, més si tenim en compta que ens trobam en la zona no regulada i d’alt risc.

Com a anotació complementaria cal recordar que el passat mes de gener del 2004 el Ministerio del Interior va presentar al Consejo de Ministros la proposta per incloure l’arxipèlag Balear en la zona de risc sísmic, motivat pel seísme ocorregut a L’Alger en maig de 2003 originant un tsunami a Balears.

Un apunt local a destacar és que just en el punt marcat d’entrada a la costa, existeixen abocaments d’artefactes explosius provinents del rebuig de polvorins militars en l’època de la post-guerra civil.

- Elección de las zonas más favorables, dentro de las opciones posibles, para el cruce de ríos, carreteras, ferrocarriles, autovias o cualquier otro obstáculo que se presente.

El traçat proposat, presenta una desventatja clara envers l’alternativa que suggerim (Moll de Ponent); el tram Sant Joan de Déu presenta un creuaments significatius en:

• Principals infrastructures viàries (autopistes, carreteres) 7 creuaments

• Creuament en 5 punts el llit de torrents

• Creuament de vies fèrries en 3 punts

En front de la disminució o eliminació, d’aquests punts,  que originaria el traçat alternatiu suggerit ja que discorreria per la zona central d’infrastructures viàries existents (Via de Cintura, carretera de Sòller).

Una observació important relacionada amb aquest aspecte és el referit al punt 8.Afecciones a terrenos. que imposa una servitud per a tota la vida útil de la instal·lació, obligant a desaparèixer qualsevol obstacle del traçat. Hem de tenir en compta que aquesta afecció no sols afecta a zones de cultiu si no que passa per zones urbanitzades.

- Evitar zonas con yacimientos arqueològicos.

- Evitar Espacios Naturales protegidos y zonas de interés ambiental.

Com s’ha ressenyat anteriorment el punt d’aterratge que apunta la memòria resum, Es Carnatge és una àrea internacionalment reconeguda pels seus valors paleontològics, el seu gran interès naturalístic i científic. Sense redundar en lo expressat amb apartats anteriors cal apuntar que el 10 d’abril de 1990 la Comissió Assessora en matèria d’Arqueologia i Etnologia de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, va resoldre incoar l’expedient administratiu per a la protecció del jaciment paleontològic d’Es Carnatge mitjançant la seva declaració com a Bé d’Interès Cultural amb la Categoria de lloc Històric, sol·licitant la seva publicació de la mencionada incoació en el BOE en data de 11 d’agost de 1992 a fi de garantir la protecció del Bé afectat atenent a la normativa en matèria de Patrimoni Històric, art. 12.2 del RD 111/1986, de 10 de gener, de desenvolupament de la Llei 16/1985, i article 3 del Decret 94/1991, de 31 d’octubre.



Punt  previst d’entrada del gasoducte a la zona d’Es Carnatge


Exposar tots els valors naturalístics, científics, arqueològics i paleontològics, sense deixar de banda els socials, de lleure i culturals, que representa la Zona d’Es Carnatge podria suposar l’elaboració de tot un informe monogràfic; com per marcar-ho com a criteri de projecte hi obviar-ho, que es el que reflexa la memòria resum d’ Enagas.

D’altra banda cal ressenyar que en el punt 7. Impacto al medio natural y medidas correctoras  es presenta una contradicció de criteris a l’avaluar el traçat de la banda peninsular ( Agullent – Oliva)  que especifica:

• El trazado previsto se aparta de cualquier espacio con indicadores de naturalidad por lo que no son posibles afecciones al medio biótico.

apuntant també,

• Con respecto al medio socioeconómico ...... se consideran bajos o nulos al apartarse de los núcleos urbanos

En l’apartat 7.4. d’impacte al medi en el traçat a Mallorca, s’obvien els valors exposats  per l’Àrea Natural d’Especial Interès d’Es Carnatge i es suprimeix el criteri  d’afecció als nuclis urbans vigent a la banda peninsular, consideració il·lògica ja que els criteris s’estableixen en igualtat de condicions per a tothom.


ALTRES CONCLUSIONS:

NO S’ESTUDIEN ALTRES ALTERNATIVES
NI SE JUSTIFICA LA SOLUCIÓ ADOPTADA

L’estudi d’impacte ambiental que acompanya el projecte resumit de gasoducte, tant en el punt d’entrada de Mallorca com en el traçat terrestre en aquesta illa, fins a Cas Tresorer i Son Reus, no s’acompanyava del contingut mínim que estableix la normativa vigent pel que fa als estudis d’aquest tipus.

D’acord amb la normativa vigent és necessari que aquests estudis incorporin uns mínims, tal com assenyala, per exemple,  a l’article 2,  la  Ley 6/2001, de 8 de mayo, de modificación del Real Decreto legislativo 1302/1986, de 28 de junio, de evaluación de impacto ambiental (BOE nº 111, de 09.05.01).
En concret:

“Una exposició de les principals alternatives estudiades i una justificació de les principals raons de solució adoptada, tenint e compte els efectes ambientals”

En termes similars s’expressa la Directiva 85/337/CEE del Consejo de dia 27 de juny

Doncs bé, l’estudi d’impacte ambiental únicament exposa una proposta que no justifica ni la compara amb altres alternatives.

D’aquesta manera a més de vulnerar allò que estableix la normativa vigent, se priva de la informació necessària per a poden prendre una decisió fonamentada.

Respecte del contingut mínim i obligatori de l’estudi d'impacte ambiental, cal recordar el que es disposa a la Directiva 85/337/CEE (article 5 i Annex III, modificats mitjançant la Directiva 97/11/CE, passant aquest Annex a ser l’Annex IV, com la legislació bàsica estatal -article 2.B del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 26 de juny, de evaluación de impacto ambiental-, així com  l’Annex I del Decret autonòmic 4/1986, de 23 de gener). Tota aquesta normativa fixa un contingut mínim necessari que és obligatori incorporar a l’estudi que es confeccioni tant des de la seva perspectiva qualitativa com quantitativa.

En aquest sentit, la Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, d’11 d’agost del 1995, (Comissió/Alemanya), determina, com a objecte i contingut de l’estudi d’impacte ambiental, l’estudi de la interacció entre els factors contemplats a l’article 3 de la Directiva (Aps 42 i 43).

La Directiva fixa un contingut mínim de l’estudi d’impacte ambiental que pot ser intensificat mitjançant normes més exhaustives dictades per la legislació estatal o per l’autonòmica, tal i com proclama la Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, de 22 d’octubre del 1999, (C-301/95 Comissió/Alemanya, aps. 47 a 53).

La normativa vigent pel que fa a estudis d’impacte ambiental és clara quan exigeix l’estudi i comparació d’alternatives. Vegem-ho.

a) Article 5 i Annex III la Directiva 85/337/CEE

L’article 5 assenyala que en el cas de projectes que s’han de sotmetre a avaluació sobre els incidències al medi ambient, els estats membres adoptaran les mesures necessàries per assegurar que el “mestre d’obres” faciliti de forma apropiada les informacions especificades a l’annex III.

A l’apartat 2 d’aquest Annex assenyala:

“En su caso, una descripción de las principales alternativas que se ha examinado por el maestro de obra y una indicación de las principales razones  de su elección de sus efectos sobre el medio ambiente”

b) Ley 6/2001, de 8 de mayo, de modificación del Real Decreto legislativo 1302/1986, de 28 de junio, de evaluación de impacto ambiental (BOE nº 111, de 09.05.01).

L’article 2 estableix els requisits mínims que hauran de contenir els estudis d’impacte ambientals dels projectes que s’han de sotmetre a aquest avaluació. En concret assenyala entre d’altres:

a)...

a) "Una exposición de las principales alternativas estudiadas y una justificación de las principales razones de la solución adoptada, teniendo en cuenta los efectos ambientales"

c) Real decreto 1131/1988 de 30 de septiembre por el que se aprueba el reglamento para la ejecución del real Decreto Legislativo 1302/1986 de 28 de junio de Evaluación de Impacto Ambiental.

Aquest decret, al seu article 7 assenyala el contingut de les avaluacions d’impacte ambiental i diu:

“ Los proyectos a que se refiere el artículo 1º deberán incluir  un estudio de impacto ambiental que contendrá al menos, los siguientes datos:

Descripción del proyecto y sus acciones

Examen de alternativas técnicamente viables y justificación de la solución adoptada

Inventario ambiental.....”

SOLICITUD I CONCLUSIONS FINALS

Per tot l’anteriorment  exposat,

i) Rebutjam la proposta del traçat a Mallorca realitzada en la memòria resum  d’ENAGAS.

ii) Reclamam l’estudi d’alternatives amb el seu corresponent Estudi d’Impacte Ambiental, Estudis d’avaluació de Riscs i Plans d’Emergència necessaris.

iii) Proposam l’alternativa de traçat al Moll de Ponent del Port de Palma – Son Reus.

 

Ciutat de Mallorca a 7 d’abril de 2004