POBLAT TALAIÒTIC DE “SES PAÏSSES”

COVES D’ARTÀ

Deixant de banda que una excursió és sempre un motiu per a gaudir de l’amistat i de la companyonia, la del dia 18 de novembre ens dugué,baix de la guia de Bernat Cifre,a viure “in situ” el missatge que vol transmetre el poema “La deixa del geni grec”, de Miquel Costa i Llobera.

Una breu caminada per l’alzinar i ja ens trobàrem davant de la murada del poblat. Un pic travessat el llindar de la porta principal i situats tots a l’entorn del talaiot central on se desenvolupa part de l’acció del poema, la recitació dels versos d’en Costa per part d’en Bernat a estones i en certs passatges per tot el grup, era motiu per a provocar l’experiència d’una vivència més o menys imaginativa de les nostres arrels. Nuredduna, la tribu, els déus mítics cobraven vida a dins l’alzinar..

Més tard, després d’admirar la grandiositat i la majestat de les coves i de gaudir de la seva bellesa, arribàvem a una de les seves sales més profundes, en torn de la làpida on hi figuren inscrits aquells versos dirigits a Nuredduna:

“ Per un batec de l’ànsia amb què ton cor expira

daríem les centúries de calma que tenim”.

Dins el silenci de l’estança, sols les veus femenines, tal com serien les de les imaginàries dones d’aigua d’en Costa, recitaren els versos finals del poema.

Va ser, sobre tot, un dia per a deixar volar la imaginació, empesa pels versos del gran poeta mallorquí i per les explicacions d’en Bernat, a qui agraïm el seu entusiasta acompanyament.