1. Demanà l'amic a son amat si havia en ell nulla cosa a romasa a amar; e l'amat respòs que ço per què l'amor de l'amic podia muntiplicar, era a amar.

2. Les carreres per les quals l'amic encerca son amat són llongues, perilloses, poblades de consideracions, de sospirs e de plors, e enluminades d'amors.

3. Ajustaren-se molts amadors a amar un amat qui els abundava tots d'amors; e cascú havia per cabal son amat e sos pensaments agradables, per los quals sentien plaents tribulacions.

4. Plorava l'amic e deia: - ¿Tro a quant de temps cessaran tenebres en lo món, per ço que cessen les carreres infernals? Ni l'aigua, qui ha en costuma que decórrega a enjús, ¿quan serà l'hora que haja natura de pujar a ensús? Ni els innocents, ¿quan seran més que els colpables?

5. - Ah! Quan se gaubarà l'amic que muira per son amat? Ni l'amat, quan veurà son amic llanguir per sa amor?

6. Dix l'amic a l'amat: - Tu qui umples lo sol de resplendor, umple mon cor d'amor. Respòs l'amat: - Sens compliment d'amor no foren tos ulls en plor, ni tu vengut en est lloc veer ton amador.

7. Temptà l'amat son amic si amava perfectament; e demanà-li de què era la diferència qui és enfre presència e absència d'amat. Respòs l'amic: - D'innorància e oblidament, coneixença e remembrament.

8. Demanà l'amat a l'amic: - ¿Has membrança de nulla cosa que t'haja guardonat, per ço cor me vols amar? Respòs: - Hoc, per ço cor enfre los treballs e els plaers que em dones, no en faç diferència.

9. - Digues, amic - dix l'amat - : ¿hauràs paciència si et doble tes llangors? - Hoc, ab què em dobles mes amors.

10. Dix l'amat a l'amic: - Saps, encara, què és amor?. Respòs: - Si no sabés què és amor, ¿sabera què és treball, tristícia, e dolor?

11. Digueren a l'amic: - ¿Per què no respons a ton amat qui t'apella? Respòs: - Ja m'aventur a greus perills per ço que a ell pervenga, e ja li parle desirant ses honors.

12. - Amic foll: ¿per què destruus ta persona e despens tos diners, e lleixes los delits d'aquest món e vas menyspreat enfre les gents? Respòs: - Per honrar los honraments de mon amat, qui per més hòmens és desamat, deshonrat, que honrat e amat.

13. - Digues, foll per amor: ¿e qual cosa és pus vesible, o l'amat en l'amic, o l'amic en l'amat? Respòs, e dix que l'amat és vist per amors, e l'amic per sospirs, e per plors, e treballs e dolors.

14. Encercava l'amic qui recomptàs a son amat com ell per sa amor sostenia greus treballs e moria; e atrobà son amat qui lligia en un llibre on eren escrites totes les llangors que amor li donaria per son amat, e tots los grats que n'havia.

15. Portà nostra Dona son Fill a l'amic per ço que li besàs son peu, e que escrivís en son llibre les virtuts de nostra Dona.

16. - Digues, aucell qui cantes: ¿est-te mès en guarda de mon amat per ço que et defena de desamor, e que muntiplic en tu amor? Respòs l'aucell: - ¿E qui em fa cantar, mas tan solament lo Senyor d'amor, qui es té a deshonor desamor?

17. Enfre amor e esperança ha fet hostal amor, on viu de pensaments e mor per oblidaments com los fonaments són sobre los delits d'aquest món.

18. Qüestió fo enfre los ulls e la memòria de l'amic, cor los ulls deien que mellor cosa és veer l'amat que membrar-lo, e la memòria dix que per lo remembrament puja l'aigua als ulls e el cor s'enflama d'amor.

19. Demanà l'amic a l'enteniment e a la volentat qual era pus prop a son amat; e corregueren ambdós, e fo ans l'enteniment a son amat que la volentat.

20. Contrastaren-se l'amic e l'amat; e viu-ho un altre amic, qui plorà tan llongament tro hac feta pau e concordança enfre l'amat e l'amic.

21. Sospirs e plors vengren a jutjament a l'amat e demanaren-li per lo qual se sentia amat pus fortment. Jutjà l'amat que els sospirs són pus prop a amor, e los plors als ulls.

22. Venc l'amic beure a la font on hom qui no ama s'enamora com beu en la font, e doblaren sos llanguiments. E venc l'amat beure a la font per ço que sobredoblement doblàs a son amic ses amors, en les quals li doblàs llangors.

23. Malalte fo l'amic, e pensava'n l'amat: de mèrit lo peixia, e ab amor l'abeurava, e paciència lo colgava, d'humilitat lo vestia, ab veritat lo metjava.

24. Demanaren a l'amic on era son amat. Respòs: - Ve'l-vos en una casa pus noble que totes les altres nobilitats creades; e ve'l-vos en mes amors, e en mos llanguiments e en mos plors.

RAMON LLULL. Llibre d'Amic e Amat (1283) (Els 25 primers fragments)