ENS OXIDAM?

 

    Durant aquesta setmana, mitjans de novembre, hem participat a un taller de química. A partir d’uns experiments hem après que quan cremem també oxidem. Que nosaltres mateixos ens oxidem quan respirem i que les arrugues són producte de l’oxidació.

 

    Els primers experiments varen consistir en la combustió de metalls.

    En primer lloc cremaren una llana d’acer. Observàrem que treia espires i passava del color gris al negre.

    Desprès vàrem cremar un tros de magnesi, el component de la bengala. La llum que treia era molt blanca i potent. Va passar d’un color platejat a un blanc.

    Posteriorment cremaren una làmina de coure. La vàrem doblegar i posar al foc. Vàrem observar que la part exterior passava a un color negre i, en desdoblegar, l’interior continuava tenint el mateix color. El perquè ho vàrem saber després d’altre experiment. Això era causa de si no arriba l’oxigen, no podia haver combustió ni oxidació.

 

    Per acabar férem quatre experiments més. Comprovàrem que una substància pesa més després de cremar-la perquè absorbeix oxigen. També vàrem aprendre que sense oxigen una substància no s’oxida ni es crema.

    Per últim vàrem fer els experiments més complexos .

Els materials eren: un recipient de vidre amb uns cinc centímetres d’aigua amb colorant, un ciri, una campana, un tap i una bombona d’oxigen.

   Posàrem el ciri, encès i subjectat per un veler, dins l’aigua i ho tapàrem amb la campana (un recipient que serveix per cobrir una substància). Tapàrem el forat de la campana i així aïllarem el ciri del contacte amb l’aire. Quan s’acabà l’oxigen, la flama del ciri s’apagà i l’aigua pujà de nivell ocupant el lloc on estava l’oxigen.

   Després encenguérem una altra vegada el ciri i el tapàrem amb la campana. Li posàrem un tap travessat per un tub de vidre que connectava amb la bombona d’oxigen. Quan la flama començà a apagar-se afegiren l’oxigen. Observàrem que la flama s’encengué i donà una llum molt potent. Com que l’oxigen ocupà un cert espai, l’aigua sortí cap al exterior i amb la seva sortida formà moltes bombolles.

 

    La nostra opinió és que aquesta activitat ha estat educativa i divertida. Ens ha agradat poder participar als experiments. Volem que l’any que ve torni la caixa i la seva ciència.

 

 

Romina López de Armentia i Sílvia Gallego. 3r C.