MANIFEST DELS ALUMNES DE L’IES CALVIÀ:

Durant aquests darrers anys, hem assistit a diversos episodis de violència que han causat un fort impacte social i han despertat un considerable ressò mediàtic a Espanya. Ens estem referint, a episodis de violència a les aules, al carrer, en contra de les dones, dins de casa o bé en plenes festes populars. Ens trobem, doncs, davant d’un fetpreocupant, i segons apunten els i les expertes, també complex per a la seva resolució.

És un fet, també, que preocupa en tant que cada cop afecta a franges d’edat més joves.

Cal entendre tota aquesta violència com un símptoma més que no pas com un problema en si.

Precarietat laboral, flexibilitat empresarial, especulació i bombolla immobiliària, migració forçosa i rigidesa d’estrangeria, devaluació de les titulacions superiors, escassa capacitat d’incidència de les administracions o l’encariment del cost de la vida són exemples concrets. I no cal dir que vivim en una era de canvis a velocitat vertiginosa, alhora que un increment de les desigualtats socials altament contradictori: existeixen grans avenços tecnològics als quals no tothom hi té accés, a la vegada que es parla de ciutat de les persones o de ciutadania i alhora s’aplica, per activa o per passiva, l’exclusió social.

Exercir la violència pot esdevenir un pas en aquest context, possiblement per que és la via més senzilla on canalitzar un seguit de sentiments d’impotència i frustració.

Què volem? Respecte les administracions

• En primer lloc, i com a objectiu general, que es treballi decididament per eradicar l’exclusió social des d’una perspectiva que parteixi de la base que aquesta és una de les principals responsables de les expressions violentes. Aquest és un objectiu complex i difícil, però també imprescindible, especialment per als col·lectius de risc (infants, joves, immigrants, dones, persones grans, persones amb discapacitat, minories ètniques, etc.).

• Que es fomenti la inclusió de grups o individus susceptibles de risc: cal desactivar els recels d’aquests demostrant que el concepte de ciutadania també els inclou. Això passa per un reconeixement actiu de drets i per l’oferiment d’uns serveis públics. Fomentar els espais de participació és fonamental (expressions artístiques, musicals, nous esports o visions de l’oci,...).

• Que es donin recursos, no només materials, a les entitats juvenils i/o especialitzades per desenvolupar la seva tasca des de la promoció de la interculturalitat.

• Que es vetl.li perquè deixi de donar-se el fals binomi immigració-violència.

• Que es facin polítiques concretes que permetin conciliar família (entesa com a qualsevol forma de convivència, i treball) per tal d’oferir un espai en condicions de protecció i acolliment, així com de transmissió de valors, d’emocions i d’afectivitat.

• Que donin ajuda econòmica a famílies monoparentals, de renda baixa o amb necessitats especials.

• Que es prestin de serveis socials a la llar o a la feina per part de treballadors i treballadores municipals (atenció a infants, a persones majors, a persones amb discapacitat, etc.).

• Que es fomentin l’accés a la cultura i/o a les activitats extraescolars de qualitat i a preus populars.

Respecte la política educativa

• Cal incloure en el currículum escolar, de forma transversal, l’educació en valors, en ciutadania, en civisme, en diversitat, i en la no discriminació. Prioritzar en la formació dels professors, l’educació en valors i les eines pedagògiques per a la resolució de conflictes.

• Cal fomentar la relació família, alumne/a i professorat. Cal que tot actor assumeixi el seu paper i que l’alumne/a esdevingui un subjecte actiu en el procés de presa de decisions que afectin les problemàtiques personals i/o de centre.