arxiu fotogràfic

Carta de Margalida Tous explicant la seva dimissió a les artanenques i artanencs

 

Benvolgut/uda ciutadà/ana,

Encarar-me amb aquest full en blanc és un dels exercicis més difícils en què m’he enfrontat en aquest darrer any i el darrer que faré com a batlessa d’Artà. Sé que la barreja d’emocions i de sentiments no ha d’entelar aquest que pretén ser un comiat i una reflexió sobre una legislatura que ha tingut un començament si més no singular.

Ara fa poc més d’un any, Unió d’Independents d’Artà, que havia obtingut tres regidors a les eleccions de 25 de maig de 2003 –mateix nombre que Partit Popular, Unió Mallorquina i Partit Socialista Obrer Espanyol-, va creure que no era oportú rebutjar la responsabilitat de la Batlia. Els tres regidors d’UIA, Elvira Piris, Josep Danús i jo mateixa, érem perfectament conscients que la tasca seria difícil, però no podíem deixar de pensar que teníem una responsabilitat i que l’havíem d’assumir perquè ens havíem presentat a unes eleccions per assumir responsabilitats i per treballar per al poble i ho vàrem fer, en aquell moment, amb tota la il·lusió i amb l’esperança posada en el futur.

La saviesa popular diu que l’aigua no es perd tota per la mateixa banda. No ho desmentesc. Assumesc totes les responsabilitats. Però també us vull dir que he estat testimoni, de primera mà, d’una situació que molts qualificarien de grotesca: una oposició que imposa la seva voluntat a un equip de govern en minoria.

No crec que aquest sigui el moment per fer una relació detallada de com ha anat aquest període ni vull tampoc que la carta sigui un atac a altres grups polítics que respect profundament, però no poder aprovar un pressupost que hauria estat determinant per sortir del pas de la greu situació econòmica que pateix l’Ajuntament ha estat la gota que ha fet vessar el tassó. La situació de bloqueig en què queda la Sala ens ha fet pensar que la millor solució és deixar el comandament d’aquest vaixell. No es tracta d’abandonar-lo, sinó de formar part de la tripulació –com sempre–, però donant l’oportunitat a un altre capità. Continuar treballant, amb les mateixes ganes de sempre, amb un únic objectiu: fer un poble més habitable, educador i culte, cohesionat a nivell social i solidari, per afavorir la prosperitat i l’increment del benestar i la qualitat de vida dels artanencs.

Voldria explicar-vos que aquesta decisió meva i dels meus regidors de renunciar a la Batlia ha estat llargament meditada, fruit de moltes de reunions i de pensar en allò que és millor per al poble.

No em podria acomiadar sense donar-vos les gràcies més sinceres per aquest any –perquè la veritat és que també hi ha hagut moments inoblidables- i sense posar-me a la vostra disposició i disculpar-me si alguna vegada us he agreujat.


Ben atentament,


Margalida Tous
Batlessa d’Artà

Artà, 1 de juliol de 2004