Artícles d'opinió
     
   

Carta de Margalida Tous explicant la seva dimissió a les artanenques i artanencs

Posicionament dels Independents com oposició

AVIS A NAVEGANTS.

CANVIS A L’AJUNTAMENT D’ARTÀ

COHERÈNCIA I RESPONSABILITAT

“L’OBSERVATORI” 1
Espai de reflexió del Grup UIA

RASPUTÍN

En relació a la carta d’UM publicada al Bellpuig del 15 d’octubre de 2004

La situació econòmica municipal.Comunicat d’UIA.

Carta al Conseller de Mediambient sobre la reducció del Parc de Llevant

Herois de la Dreta

 

AVIS A NAVEGANTS.


A les eleccions municipals de fa quatre anys, l’any 1999 a Artà, la coalició EU-EV va aconseguir entrar al consistori amb un regidor: el Sr. Julen Adrián qui, una vegada assabentat dels resultats que li atorgaven la regidoria, la mateixa nit electoral, manifestà literalment: “y ahora, vamos a dar la lata”, frase aquesta que sintetitza quin ha estat el seu talant durant tota la passada legislatura. Segurament, en cap moment li degué passar pel cap fer un comentari més constructiu o políticament més correcte.
I així, han passat quatre anys de legislatura en els quals el seu únic objectiu polític ha estat l’assetjament continuat i permament al govern municipal format per Independents d’Artà i PSOE però, sobretot, i d’una manera especialment obsessiva, cap al grup municipal dels Independents.
Els Independents han estat acusats de clientelisme i amiguisme, de pràctiques antidemocràtiques i de manca de transparència en la gestió municipal, de cometre i afavorir il·legalitats urbanístiques ,i fins i tot, de ser poc proteccionistes amb el territori. Però per poc que un hagi seguit la política municipal d’Artà durant els vint-i-quatre anys dels diferents governs municipals dels Independents s’adonarà que, les acusacions fetes pel Sr. Julen Adrián, han estat pura demagògia.
L’estratègia del regidor de EU-EV ha estat la de provocar el descrèdit polític dels Independents d’Artà, la de fomentar una situació de crispació politico-social i la de la tergiversació i, en definitiva, la de crear un estat d’opinió desfavorable i negatiu de la gestió municipal de l’equip de govern la qual cosa ha comportat un gran desgast polític dels Independents que s’ha traduït amb la pèrdua de dos regidors a les passades eleccions del 25 de maig. Però aquests dos regidors perduts per UIA, no han passat a EU-EV, com possiblement esperava el Sr. Julen Adrian com a resultat de la seva tàctica, sinó ben al contrari, han anat a parar a UM, un partit molt més conservador i molt allunyat de les tèsis de EU-EV.
I aquesta és ara la nova situació a l’Ajuntament: un govern de progrés en minoria format per UIA i PSOE amb el qual, curiosament, el Sr. Julén Adrián ha vist reforçada la seva tàctica convertint-se en el director de l’oposició amb el vist i plau del PP i UM. Malgrat sembli impensable des del punt de vista ideològic, els regidors del PP, UM i EU-Ev tenen un acord tàcit per presentar mocions i propostes als plenaris conjuntament, perquè, de fet, l’única ideologia que els uneix és fer tot el possible per desbancar de l’Ajuntament d’Artà els Independents. I amb això, l’única cosa que aconsegueix el Sr. Julen Adrián i el partit que representa és dinamitar l’equip de govern que representa i garanteix que des de l’Ajuntament d’Artà es puguin dur a terme unes politiques adreçades a la defensa i conservació del patrimoni territorial, a la justícia social i a l’interès i bé col·lectius. De fet, està erosionant els partits (el seu suposadament, també) que representen i defensen aquests valors.
D’actituds com la seva, que sempre han suposat un retrocés dels governs progressistes, en podem posar encara més exemples: la famosa pinça que, a mitjans dels anys noranta, el Sr. Julio Anguita, aleshores coordinador general d’Izquierda Unida, va fer juntament amb el Sr. Aznar, al darrer govern del Sr. Felipe González i que va desembocar en el primer govern del Partit Popular. Més proper a nosaltres en tenim un altre d’exemple: el del Sr. Joan Buades, diputat i conseller dels Verds d’Evissa que, amb la seva oposició al Govern i al Consell d’Evissa-Formentera del qual el seu partit en formava part, ha fet possible el retorn al Govern del Sr. Jaume Matas i del Partit Popular. Cal recordar que els senyors Anguita i Buades han desaparegut de l’escenari polític.
D’aquí a quatre anys i de seguir amb la mateixa estratègia del “tot val” per fer fora els Independents de l’Ajuntament que dur a terme EU-EV, ara amb la col·laboració de PP i UM, ens podem trobar amb una desagradable sorpresa per als qui defensam uns valors diferents dels de la dreta: que hi hagi un govern del Partit Popular a l’ajuntament d’Artà. O potser serà abans?
Pere Obrador. Artà

 

CANVIS A L’AJUNTAMENT D’ARTÀ

El passat 9 de juliol a l’ajuntament d’Artà tinguè lloc l’acte de proclamació del nou batle, el Sr. Rafel Gili d’Unió Malloquina, que va rebre el suport dels grups del PSOE i EU-EV. Aquest fet era consequència de la renúncia al càrrec que, dies abans, havia presentat la Sra. Margalida Tous dels Independents d’Artà i suposava un canvi de majoria i el trencament de 25 anys ininterromputs de govern del grup Independent.
I el que m’agradaria comentar és un detall, aparentment sense importància, però que ja mostra que el primer que ha canviat a l’ajuntament d’Artà han estat les formes. Ho explicarè: a la sessió plenària abans esmentada, els que hi assitiren es trobaren amb un fet insòlit al nostre consistori: hi havia reservades unes quantes cadires per als i, ho cit talment com estava escrit: “càrrecs públics”. Els Independents, que durant 25 anys han investit set vegades consecutives el batle, mai han fet cap “reservat”, la sala és del poble i per al poble no per a uns pocs privilegiats, un detall aquest que ja denota el tarannà polític de cada partit.
Com es pot imaginar hi era tota la plana major d’Unió Mallorquina encapçalada per la Sra. Maria A. Munar, cosa que no és d’estranyar ja que en aquest partit es practica la parafernàlia política i el culte a la seva presidenta. El que ja no és tan habitual, és veure-hi asseguts, frec a frec, els dirigents d’EU-EV, Marilena Tugores i Miquel A. Llauger, un altre detall per al qual sobren les paraules.
C.Sureda. Artà.

COHERÈNCIA I RESPONSABILITAT

Segurament aquestes dues qualitats són, entre d’altres, les que tota persona o organització que se dedica a la política hauria de tenir i mantenir en qualsevol situació. La coherència ideològica i la responsabilitat en la presa de decisions han estat el que millor han definit el tarannà polític i l’estil de governar dels Independents al llarg dels vint-i-cinc anys en què s’ha ostentat la batlia a l’ajuntament d’Artà. Fins i tot, en els moments més difícils que s’han viscut aquest darrer any: des del 25 maig de 2003, dia en què se celebraren les eleccions municipals i en les quals es va patir un fort retrocés electoral, fins a l’1 de juliol de 2004, data assenyalada per la batlessa Margalida Tous per presentar la seva renúncia al càrrec.

Com a partit més votat, UIA acceptà la responsabilitat del càrrec de batlia i el compromís de cercar els aliats necessaris per formar un pacte estable i així poder dur endavant una tasca de govern amb prou garanties d’èxit. Un pacte que, per coherència ideológica, només tenia unes sigles, UIA-UM-PSOE i que, al mateix temps, descartava una possible entesa amb el regidor d’EU-EV perquè era del tot inversemblant, i incoherent, la possibilitat d’incloure dins l’equip de govern la persona que més havia atacat i desprestigiat políticament els Independents durant la passada legislatura. Aquestes dues decisions varen ser preses per unanimitat en l’assemblea del partit celebrada el dos de juny de 2003.

El mateix sentit de la responsabilitat va dur aquesta Assemblea a acceptar la proposta de renúncia al càrrec de la batlessa. No es podia aguantar per més temps la situació de bloqueig i d’ingorvernabilitat que patia la gestió municipal. Si la nosa i l’obstacle perquè a l’ajuntament hi hagués un clima de normalitat política eren els Indepedents, aquests s’havien de retirar. La coherència i el sentit comú han estat definitius a l’hora de prendre aquesta decisió. Els Independents han demostrat que saben i volen governar, però no a qualsevol preu. La situació s’havia tornat insostenible: un govern en minoria que feia del tot inviable l’aplicació dels projectes que es proposaven al programa electoral i una obstrucció continuada de l’oposició a qualsevol iniciativa de l’equip de govern feien que no tengués cap sentit continuar al capdavant de l’ajuntament. Si els Independents s’han presentat a totes les eleccions municipals ha estat perque al darrera sempre hi ha hagut un projecte polític pensat per al poble, mai no ho han fet per interessos econòmics ni per ambició de poder. Tampoc, per assegurar-se cap sou.

En canvi, des de l’oposició, el “tripartit virtual” (PP, UM, EU-EV) , ha practicat, i amb molt d’encert, tot el contrari: la irresponsabilitat de no deixar que la batlessa i el seu equip fes la seva tasca de governar, la qual cosa ha provocat una situació d’estancament i d’inactivitat de la gestió política a la sala. A aquest “tripartit virtual” artanenc, que s’ha omplit la boca manifestant que el que feien era pel bé del poble, l’únic projecte que se li pot atribuir és el d’haver utilitzat la seva majoria per desgastar políticament els Independents. No ha estat capaç ni de presentar una moció de censura que és l’instrument legal que dóna la possibilitat d’establir una nova majoria estable. No, s’ha estimat més seguir la tàctica del descrèdit polític i del bloqueig a la gestió municipal que haver d’assumir la responsabilitat de governar. Es més fàcil destruir que construir quan no es té cap projecte en comú, quan l’únic que uneix i cohesiona és l’obsessió de fer fora del govern els Independents emprant la tàctica del “tot val”.
Ara, la incoherència i la irresponsabilitat tornen a planejar sobre l’ajuntament. El pacte signat el 9 de juliol de 2004 entre UM-PSOE-EU-EV està fet amb calçador, és un acord forçat que no agrada, ni gens ni mica, a cap dels dos partits majoritaris (UM-PSOE) i que sembla que ja ha provocat fortes discrepàncies entre els seus simpatitzants. Si més no, fa evident tota una sèrie de contradiccions que el ciutadà artanenc hauria d’analitzar, per exemple, el fet que s’hi hagi inclòs una segona dedicació exclusiva, és a dir un sou al primer tinent de batle, quan dos dels membres de l’actual equip de govern (UM,EU-EV) s’hi havien manifestat sempre absolutament en contra. Que el regidor d’EU-EV hagi acceptat d’entrar a formar part d’un govern amb UM, partit aquest que dóna suport al govern de les Illes del PP i que, per tant, és corresponsable de voler dur a terme l’ambiciós “pla d’autovíes” i d’haver quasi desmantellat el Parc de Llevant. De fet, aquesta aliança és única en tot Balears. Ho entendràn els votants? Igualment de peculiar és el repartiment de la batlia: en tres anys, dos batles. Si més no és una situació estrambòtica. Ho sabien els nous electors d’UM quan varen dipositar la papereta a l’urna que el seu vot serviria perquè es conformés un pacte amb el regidor d’EU-EV, primer des de l’oposició i llavors al govern? Se n’han adonat els partits majoritaris del pacte, UM-PSOE, que l’autèntic artífex d’aquest acord i el líder d’aquests pacte és el regidor d’EU-EV, partit minoritari, cosa que es fa ben palesa quan es llegeix l’acord programàtic signat pels tres partits on s’hi evidencia la inclusió de la majoria de les propostes del programa electoral d’EU-EV?

Tot plegat fa dubtar que sigui aquesta nova majoria la que asseguri la continuïtat de l’estabilitat política de la qual ha gaudit el poble d’Artà durant gairebé vint-i-cinc anys.

Pere Obrador, membre de l’executiva dels Independents d’Artà.

 

“L’OBSERVATORI” 1
Espai de reflexió del Grup UIA

L’altre dia, sense voler, vaig sentir una conversa entre dos adolescents: era diumenge, l’endemà, dilluns, havien de tornar a enfrontar-se amb una altra setmana, s’havien d’aixecar ben prest per esser a les vuit a l’institut i iniciar una llarga jornada en què, un darrere l’altre, els professors els anirien martiritzant amb les seves lliçons. Només una cosa els alegrava i era que, amb un poc de “sort”, el “profe” de llengua castellana, potser tendria alguna reunió que faria que no pogués assistir a classe (com és habitual en ell perquè és un home molt ocupat), o bé hi arribaria deu minuts tard o, si més no, se n’aniria deu minuts abans per poder atendre una de les seves múltiples cridades telefòniques (que segurament li faran malbé l’orella o el cervell i a nosaltres, pobres contribuents!, la butxaca).
Tot això ja els estava be als al·lots que podrien descansar un poc de les feixugues activitats lectives però, molt probablement, els seus pares no deven pensar el mateix i segurament es demanen si és lícit que aquest senyor es dediqui a la docència i a la política simultàniament si, pel que sembla, les dues coses són incompatibles (no així el sou, ja que cobra per les dues feines) Que hi deu fer la directiva de l’institut si és conscient de les hores que aquest professor deixa d’impartir? Li ho permetrien a l’empresa privada? Com és que un regidor, teòricament defensor de l’empresa pública, consent que amb el seu comportament es faci cert un dels tòpics contra els quals és més difícil lluitar i que és el que fa refèrencia a la manca d’escrupolositat en el compliment de les obligacions dels professors del centres públics davant de la dels privats? No és això incongruent amb el que predica a través del seu discurs polític? I no és una estafa embutxacar-se dos sous quan realment només es fa mitja feina?
Si més no, hi hauríem de reflexionar.

 

“L’OBSERVATORI” 2
Espai de reflexió del Grup UIA

RASPUTÍN

Com tots sabeu, Rasputín està de moda. I això per molts de motius. Tot va començar amb la visita que una representació dels nostres il·lustres polítics del PP, encapçalada pel molt honorable president, varen fer ara fa uns mesos a un dels clubs eròtics, o de meuques, més coneguts i importants de Moscou. La disbauxa d’aquella nit, això sí, a càrrec dels doblers públics dels desgraciats contribuents d’aquestes illes, va generar una cançó de befa extraordinària titulada “Siete rasputinas para siete baleares” i, sobretot, va suscitar també una sonada polèmica que anà més enllà de les fronteres illenques. Podem estar contents, aquesta vegada aconseguírem sortir ben plantats a tots els mitjans de comunicació nacionals!!
Però no és d’això del que volíem parlar. De fet, val la pena comentar una mica la figura d’aquest famós personatge, Rasputín, encara que ja fa estona que és conegut, si més no per la cançó que, amb aquest nom, va composar Boney M.
Anem, per tant i sense més preàmbuls, al vermell de l’ou .Qui era Rasputín? Ni més ni manco que un monjo rus que, a principis del segle XX, s’introduí a la cort del tsar Nicolau II tot influint decisivament en les resolucions polítiques d’aquest monarca, al qual, segons les cròniques d’aquell temps, hipnotitzava cada nit. El seu pes i el seu poder van arribar a ser immensos i, de fet, anul·là políticament el tsar. També va ser molt odiat pel poble, fins al punt que un grup de monàrquics el va assassinar el 1916. (Ah!!, i no vos ho perdeu: una de les històries més prodigioses que es poden contar sobre aquesta persona és la que fa referència al fet que el seu penis està exposat al museu d’erotisme de San Petersburg, recentment inaugurat. Fixau-vos fins on arriben, a vegades, les coses més íntimes dels personatges famosos).
Bé doncs, deixant de banda aquestes minúcies anecdòtiques, hem de dir que, com li va succeir a la cort russa, el nostre consistori municipal té també el seu Rasputín particular. El nostre Rasputín, omnipresent des de fa uns anys en tots els afers polítics del municipi, primer va estar a l’oposició política i, ara fa uns mesos, a la fi!!, va aconseguir la seva parcel·la de poder en aquest estrany tripartit que, amb ell, conformen el PSOE i UM.
Però no ha aconseguit un poder qualsevol, no!!!. Ha aconseguit, si fa no fa, EL PODER (en majúscules). De fet, és “vox populi” que és ell qui governa, que és ell qui mou els fils de la política municipal i imposa les decisions als altres membres del tripartit governamental que, com a xotets de cordeta, les obeeixen i executen. Per molt que diguin, un observador qualsevol percep immediatament aquesta realitat.
Això ja es va veure ben bé en el document de signatura del pacte, un text fet amb el segell “rasputinià”, com ja hem dit en d’altres ocasions. S’ha vist, es veu i es veurà amb més evidència en l’afer de la Residència de Persones Majors (Patronat, Fundació –ara sí, ara no-, augment de les quotes dels residents...). S’ha vist i es veu d’una manera clarivident en l’acomiadament de l’arquitecte municipal. I si no, ¿com s’explica que el batle actual (UM) i el candidat permanent a l’alcaldia (PSOE) se’n vagin a l’arquitecte a dir-li que ells no tenen res en contra de la seva tasca però que es veuen forçats a acomiadar-lo? ¿No saben que Rasputín fa estona que la hi té jurada, a l’arquitecte municipal, i molt més des del moment que aquest arquitecte es va querellar contra ell? ¿No saben que Rasputín no perdona els seus enemics? ¿Se n’adonen que han estat els braços executors, els titelles, d’una venjança personal, a costa d’un previsible caos urbanístic?.
S’ha vist, es veu i es veurà també en el seu galimaties de la participació ciutadana, un pou sense fons i un embolic que ja veurem com acabarà si ell n’ha de ser el responsable. Les evidències són irrefutables. Per això en veurem de grosses. I la més grossa de totes és que tenim un poble governat per un personatge que a les eleccions municipals només va obtenir el 7,69 % del total dels vots emesos.
I és que el nostre Rasputín artanenc sembla gaudir d’un magnetisme irresistible per a les ànimes crèdules dels altres polítics (UM i PSOE) del pacte que governa el poble d’Artà, sotmesos, pel que sembla, al seu poder, al seu tarannà, a la seva voluntat. Ell mou els fils de la política; els altres obeeixen.
Per què succeeix això? No ho sabem, però podem aventurar un conjunt de possibles respostes. Tal vegada perquè el nostre batle i l’aspirant permanent a l’alcaldia no tenen un projecte polític definit, o no tenen idees pròpies, o no les saben dur a la pràctica, o no tenen programa, o, potser, els interessa conservar el pacte de govern per sobre de qualsevol consideració ja que aquesta és l’única manera que tenen de mantenir el sou que pagam entre tots. També potser que sigui tot plegat. Ja ho veurem, si Déu ho vol.
Mentre tant, el telèfon mòbil de Rasputín segueix, dia i nit, el seu etern “ring-ring”. Es deu posar en contacte telefònic amb el Rasputín rus perquè l’orienti en la hipnosi permanent que exerceix sobre els seus socis de govern?. No ho sabem.

 

L’executiva del Grup d’Independents d’Artà en relació a la carta al director d’UM publicada a la revista Bellpuig del 15 d’octubre de 2004, vol manifestar el que segueix

Sobre les cases de Betlem:

Sobre la decència:

Els mitjans de comunicació.

Parlem de doblers.

 

Sobre les cases de Betlem:

No és ni un disbarat ni una mentida que s’hagués pogut salvar la propietat de les cases de Betlem perquè amb les negociacions amb els propietaris del solar d’en Molí d’en Regalat s’havia arribat a un acord a través del qual, Porto Colònia S.A, cedia a l‘Ajuntament dos immobles de la futura urbanització valorats amb 1,2 MM. € (dos-cents milions de pesetes), operació aquesta que es podia lligar amb una permuta amb la finca de Betlem ja que algunes de les persones que formen part de l’accionariat d’ambdues societats són les mateixes i el portaveu d’aquestes negociacions ja havia mostrat el seu acord amb aquesta opció. En qualsevol cas, la signatura del conveni entre l’Ajuntament i Porto Colònia S.A. aportava a les arques municipals un patrimoni valorat en 200 MM. de pesetes que podia servir per comprar la finca de Betlem o per eixugar el deute municipal. Però tot això no va ser possible a causa de l’oposició municipal formada aleshores per UM, PP, EU-EV que es negaren a votar un conveni tan beneficiós. Per què? Senzillament, per bloquejar sistemàticament qualsevol iniciativa del grup Independents.
Va ser l’habilitat negociadora dels Independents la que va fer possible que el poble d’Artà pogués gaudir durant gairebé quinze anys de l’ús de les cases de Betlem i, en cap moment, es va amagar que la cessió de la finca estava condicionada a que Cala Veya S.A. pogués dur a terme el projecte d’urbanització d’es Canons i així ho va manifestar repetides vegades el batle M. Santandreu, a través dels mitjans de comunicació i als plenaris de l’Ajuntament, cosa que es pot comprovar consultant les actes de les sessions en què es va tractar el tema.

Sobre la decència:

En podem tornar a parlar: pensau que és una virtut de la qual podeu bravejar quan el comportament del vostre grup no ha estat altre que el de practicar l’exercici del “tot val” i el de l’estrangulament a les iniciatives que presentaven els UIA, sense analitzar si era o no beneficiós pel poble, per exemple, no vareu donar suport a l’aprovació del projecte de pressupost presentat pels Independents i que ens estalviava 30 MM ptes. i tres mesos després presentau exactament el mateix pressupost i les mateixes solucions que nosaltres ja proposàvem i l’aprovau. Es decent això?
De fet, és una qüestió de punts de vista, ja que vosaltres considerau indecent, mancat de dignitat, el fet de deixar la batlia quan és del tot impossible dur a terme una tasca de govern i quan des de l’oposició se’n boicoteja qualsevol iniciativa i nosaltres, en canvi, pensam tot el contrari:
Finalment, tampoc ho és indecent per a nosaltres el fet d’haver de recòrrer a la concertació de crèdits per dotar el municipi d’infraestructures i serveis que els ciutadans demanden i que les altres administracions no cobreixen. Totes les administracions públiques ho deven ser d’indecents quan totes han de fer per força el mateix.

Els mitjans de comunicació.

Fa unes setmanes en el diari De Franc i Diario De Mallorca va sortir publicada una carta signada pel Sr. Rafel Gili, batle d’Artà, en la qual criticava obertament la revista local Bellpuig pel tractament informatiu que aquesta publicació dóna a l’acció de govern que ell presideix. En la mateixa carta deixa entreveure també que hi ha una certa manipulació informativa de la revista dirigida pel nostre partit.
Doncs bé, ja que vostè ha encetat aquesta polèmica nosaltres hi direm la nostra. En primer lloc, és un fet insòlit que un Batle signi una carta per donar un toc d’atenció a un mitjà de comunicació que no és públic i que, per tant, no ha de donar explicacions a ningú del que publica. Coses com aquestes eren pròpies d’altres temps que, afortunadament, ja han passat.
En segón lloc, i respecte a la manipulació informativa que vostè diu que practica UIA sobre la revista BELLPUIG volem manifestar que el nostre partit es limita a enviar els articles, que com aquest, intenten donar a conèixer a l’opinió pública les nostres reflexions, propostes i opinions. O el que voldria, Sr. Gili, és que primer passàs pel sedàs de la censura municipal? Afortunadament també això és d’un altre temps.
I, finalment, aquesta carta seva és del tot desafortunada i excessiva perque ataca la publicació que fa més de quaranta anys que s’edita amb l’esforç i dedicació de moltes persones que han passat per la seva redacció d’una manera totalment desinteressada. Malgrat no li agradi, Sr. Gili, la revista Bellpuig és el referent de les noticies locals.
Però ja que parlam de manipulació i de mitjans de comunicació, es fa necessari posar sobre la taula l’únic mitjà de comunicació que és públic al nostre municipi i que està per tant sotmès a la fiscalització i control municipal: RADIO ARTA UM-UNICIPAL. L’actual equip de govern, amb el vistiplau de PSOE i EU-EV ha aprovat un pagament de 600 € mensuals (1.200.000 ptes. l’any) per al responsable i conductor dels programes de la ràdio municipal. Amb tota la història de Ràdio Artà Municipal, mai cap govern dels Independents ha pagat cap quantitat d’aquestes característiques. Per què ara, quan la situació econòmica és difícil? o és que ja no ho és tant de complicada? La resposta és així de simple: se li han reconegut els serveis prestats a la causa anti-Independents. Des de l’oposició i des del govern UM l’utilitza com a mitjà de propaganda partidista. Que hi tenen a dir el socis del tripartit? Aquesta es la transparència que exigeix el Sr. Julen Adrian? És aquesta una altra concessió que ha hagut de fer per entrar al pacte de govern?

Parlem de doblers.

En primer lloc dos aclariments. Primer, aplicant el que deis al vostre escrit “difama que alguna cosa queda”, és una mentida en lletres majúscules que “l’estada a l’ajuntament de na Margalida Tous” hagi costat més de 30 MM. ptes. Aquesta persona va estar només dos anys amb un contracte de treball i un any més de batlessa, el que va cobrar per la seva feina es pot saber i comprovar a cada un del pressuposts municipals, i és absurd i malintencionat suposar que va cobrar 10 MM. per any. Creis realment que una persona amb un sou com aquest duria al volant un cotxe de mes de 8 anys?
Segon aclariment. En cap moment cap portaveu dels UIA ha manifestat públicament que el responsable de la situació econòmica de l’ajuntament sigui l’actual regidor d’Hisenda, entre d’altres coses perquè som rigorosos i no afirmam el que no és cert.
Deixau ja de fer demagògia barata amb la polèmica de les obres (teatre, la sala, cementiri, etc) perquè han sofer un sobrecost de l’inicialment previst i perquè, segons el vostre entendre, són doblers perduts. Tothom coneix perfectament el funcionament i l’entramat burocràtic de les administracions públiques i aquest és un fet habitual que és dóna sempre en la construcció d’una obra pública. Això, ho tornam a repetir, no és perdre doblers és pagar el que es deu. Des d’aquestes pàgines animam a UM a cercar un sol exemple en tot l’estat espanyol on no s’hagi produït aquesta situació d’haver d’incrementar el pressupost.
Finalment per tancar el capítol econòmic, exposam seguidament els doblers que SÍ ha deixat perdre Unió Mallorquina
· 200.000.000 ptes., amb la seva negativa a donar suport al conveni entre l’Ajuntament i l’empresa Porto Colonia S.A
· 30.000.000 ptes., amb el seu vot negatiu a l’aprovació del pressupost presentat per l’anterior equip de govern.
· 1.200.000 pts., amb la pagueta al responsable de Radio Artà UM-unicipal.
· 6.655.000 pts amb l’increment de la partida pressupostària dedicada als òrgans de govern, això és retribució de 1r tinent de batle i asistències.

Efectivament la suma és important, i axò ho ha aconseguit UM en un any a l’oposició i quatre mesos al govern, realment és tot un rècord dificil de superar.
Per acabar un últim apunt i no menys important pel que té de sorprenent: el redactor/a de la carta, hem de suposar que és del mateix partit que el batle, surt en defensa de les crítiques que s’han fet des d’UIA a un regidor que no és del seu grup; ens referim al regidor d’EU-EV i actual membre de l’equip de govern. De ben segur que a alguns dels simpatitzants/votants d’UM els han pujat els colors a la cara. Ens esperen tres anys de veure’n de grosses.
Val a dir que totes les dades i xifres que s’esmenten en aquest document són rigorosament certes, están documentades i es poden contrastar.

Comissió Executiva d’UIA.


 

La situació econòmica municipal.
Comunicat d’UIA.

La comissió executiva d’UIA vol expressar el seu rebuig a les malintencionades insinuacions i a les falsedats que es desprenen del comunicat del comitè local d’Unió Mallorquina d’Artà, aparegut a la revista Bellpuig el 28 de novembre de 2003. Per això, vol fer les següents consideracions:
1. Des de la seva fundació com a grup polític, l’honestedat i la transparència econòmica, l’eficiència i la bona gestió de la hisenda municipal han estat eixos fonamentals, i considerats com a irrenunciables, de l’actuació política dels Independents d’Artà. Els doblers públics sempre han estat administrats des de l’interès i el bé col·lectius. Després d’haver estat al capdavant del govern municipal durant sis legislatures consecutives podem presentar-nos davant el poble amb les mans ben netes de qualsevol denúncia. No ens fa gens ni mica de por una auditoria comptable, a l'Ajuntament es tenen els comptes ben clars, se sap allò que s'ha pagat i allò que es deu. No tenim res a amagar.
2. La situació econòmica a l’Ajuntament d’Artà és difícil i, per això, en el programa electoral ja vàrem manifestar que ens esperaven uns anys de contenció en la despesa i que s’hauria de dur a terme una política austera quant a les inversions. Aquest és un fet habitual en la majoria de municipis que aposten pel progrés i el benestar dels seus ciutadans, per això, consideram infundat l’alarmisme que pretén provocar UM. Aquesta situació ja l’hem patida en altres èpoques i el que esperam fer és resoldre-la com sempre ho hem fet: amb total responsabilitat i presentant propostes encaminades a sortir aviat d'aquesta situació.
3. L’endeutament públic que té actualment l’Ajuntament és una conseqüència directa del gran esforç inversor en obres i serveis que s’han dut a terme durant aquesta darrera legislatura. Un esforç inversor que només ha tengut un únic beneficiari: el poble d’Artà i no cap batle, ni cap regidor, ni cap membre dels Independents. El poble d’Artà ha vist incrementat i millorat el seu patrimoni immobiliari i els seus serveis, sense haver de pagar més imposts ni contribucions especials que els de l’embelliment del carrer Ciutat. Precisament per evitar "un futur ple de magror", com diu Unió Mallorquina, s'ha estat valent i s'han afrontat reptes que a la llarga seran reconeguts.
4. El nostre Ajuntament mai ha deixat ni deixarà de pagar els seus proveïdors. L’endarreriment en els pagaments és habitual en el sector de l’administració pública, especialment quan gairebé un 50 % dels ingressos del pressupost municipal arriben amb retard ja que provenen d’altres organismes públics (Estat, Govern, Consell Insular). S’equivoca Unió Mallorquina quan pretén alarmar, “avisar” diu, els empresaris i comerciants del nostre poble que fan feina per a l’Ajuntament. S’ha de saber que gairebé totes les despeses corrents i de serveis són realitzades per empreses i negocis d’Artà i un advertiment tan infundat pot tenir com a conseqüència directa que aquests empresaris temin presentar les seves ofertes a l’Ajuntament i que aquest hagi de cercar-les fora del poble cosa que els provocaria un greu perjudici.
5. És falsa i enganyosa la dada que dóna Unió Mallorquina referida al nou Teatre Municipal quan diu que ha doblat el seu pressupost inicial. Al ple de dia 31-01-2002 el batle va informar de la liquidació d’aquesta obra i va explicar que havia patit un increment de cost del 34%.
6. És malintencionada la insinuació que l’Ajuntament hagi perdut una subvenció de 841.416 euros del Pla d’obres i serveis del Consell de Mallorca. Aquesta partida és finalista, és a dir, va destinada al finançament de les obres de la “Renovació de la xarxa d’abastament i sanejament” i el motiu pel qual encara no s’han rebut aquests doblers és, precisament, perquè aquesta infraestructura encara no està començada. Mai no s'ha renunciat a aquest pla. Tot al contrari: en veure que no s'executaria perquè l'Ajuntament anterior volia dur a terme unes obres de reforma urbana de més envergadura, es renegocià per garantir-ne el finançament fins a l'any 2006 (el conveni està signat i és a la secretaria de la Sala, cosa que Unió Mallorquina no sap ni se n'ha cuidat de saber).
7. La cessió per part de l’Ajuntament del “millor solar del poble”, com UM proclama, per a construir els habitatges de protecció oficial ha servit perquè nombroses famílies hagin tengut l’oportunitat d’adquirir un habitatge digne a un preu assequible. No diuen que a les Balears el preu de l’habitatge en el període 1994-2002 s’ha incrementat un 158,5 %, el més alt de tot l’estat espanyol. Una altra dada confirma que a Balears una família per comprar un habitatge ha de destinar-hi el 53,84 % del seu sou mensual quan la mitjana a la resta de l’estat és del 38,76%. Aquestes dades no són inventades, es poden consultar a la pàgina web de l’INE i justifiquen per elles mateixes la construcció d’aquesta promoció pública d’habitatges; qualificar-les de “fantasmagòriques” és, si més no, una manca de delicadesa per a les famílies que les habiten.

Artà, 15 de desembre de 2003.
Comissió Executiva d’UIA.

 

Carta al Conseller de Mediambient sobre la reducció del Parc de Llevant

 

Honorable Conseller de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears

Com a president delegat de la Junta Rectora del Parc de Llevant us vull manifestar el més profund desacord amb la decisió que ha pres el Govern de què formau part de reduir dràsticament l’àmbit del Parc mitjançant la Llei d’acompanyament dels pressuposts, amb l’únic criteri de la propietat del terreny i sense atendre en absolut els valors ambientals i la necessitat de protecció del territori.

Consider lamentable el fons de la qüestió i compartesc el sentiment de tantes persones i entitats preocupades pel medi ambient que ja han manifestat que aquesta mesura va contra les més elementals normes de política ambiental en una societat avançada.

Però al marge d’aquest fons, consider que la manera de fer-ho, les formes i el missatge implícit que duu associat agreugen encara més aquest acte.

Heu volgut justificar que ho feis per atendre un clamor popular… i que heu escoltat la gent, però no és vera en absolut. Ni heu escoltat la gent ni l’heu volguda escoltar. Jo mateix, com a president de la Junta Rectora, us vaig sol·licitar una reunió el primer dia del vostre nomenament i encara és l’hora que m’heu de rebre. Una decisió tan important per al futur del parc, que en suposa gairebé la desaparició, s’ha pres sense convocar la Junta Rectora, que és l’òrgan de representació de la societat en el parc, ni assabentar-ne els membres.

No, conseller, no heu escoltat: heu obeït. Heu obeït un sector molt petit, però influent, un sector que comanda molt i que sembla que mou els fils des de l’ombra al vostre Govern; heu escoltat tan sols la veu dels especuladors que només saben mirar la terra com un gran solar i dels terratinents que enyoren els temps del caciquisme: només aquesta gent ha tingut sempre les portes obertes del vostre despatx i ha pogut fer sentir la seva veu.

Crec que amb aquesta decisió de mutilar el Parc de Llevant heu estat servil davant els poderosos i heu pagat favors concrets i deutes polítics a costa del patrimoni natural de tots els ciutadans de les illes Balears.

Vull que us quedi ben clar que, de cap manera, no em sent identificat amb la vostra actuació i la vostra política i que, des d’ara, tendreu en mi un adversari que denunciarà aquestes actuacions i lluitarà perquè retorni allò que mai no s’havia d’haver desfet.

Però tampoc no us facilitaré les coses amb la meva dimissió. Aquest és un càrrec que no té cap tipus de compensació econòmica i per tant ningú no ho podrà interpretar com un possible interès personal de la meva part. Molta gent m’ha demanat que no me'n vagi i el meu compromís amb la terra i les persones de l’àmbit del Parc va més enllà del meu compromís amb el Govern; per tant, si us som incòmode amb la meva actitud, us haureu de prendre la molèstia de destituir-me.
Com molta gent d’aquestes illes, continuu creient en un parc que suposi la salvaguarda dels valors ambientals per sobre qualsevol altra consideració; en un parc que no suposi una càrrega, sinó, ben al contrari, un valor afegit per als propietaris de terres del seu àmbit. Crec en un parc que suposi un factor de desenvolupament sostenible i de qualitat de vida per als pobles i municipis que l’integren.

Crec fermament que el repte i l’obligació del Govern és garantir als ciutadans que es posaran els mitjans i es prendran les mesures necessàries perquè un parc així sigui possible.

En el moment que vulgueu reprendre el camí de la coherència i la dignitat i rectificar aquest error que ara s’ha consumat, em tendreu sempre disposat a contribuir-hi en tot allò que de mi depengui.

Esperant que aquesta opinió pugui contribuir a millorar la política ambiental del vostre Govern, us saluda.

Miquel Pastor Tous
President delegat de la Junta Rectora del Parc de Llevant.

 

Herois de la Dreta

A vegades una situació complexa s’explica millor amb la frescor d'un fet espontani i no meditat que amb un llargarut estudi d'anàlisi. Per això vull traslladar aquí una anècdota post electoral que va succeir a Artà i que trob prou il·lustrativa a l'hora d'interpretar determinades actituds.

L'endemà de les eleccions locals i autonòmiques del 25 de maig de 2003, en bon dilluns matí, a un establiment de la localitat, un grup de militants del Partit Popular brufaven la “victòria” entre crits i rialles. El seu partit tenia els mateixos regidors de les passades eleccions i els Independents d’Artà, la força progressista que durant sis legislatures havia pogut aglutinar successius governs progressistes, n'havien perdut dos que havia guanyat un altre partit de la dreta. Al Parlament de les Illes el PP havia recuperat la majoria que els permetria tornar fer govern després de quatre anys de Pacte de Progrés.

Després d’un bon berenar, el suc corria i la cridòria augmentava. De sobte, un dels presents va aixecar la copa i va proposar: "Hem de brufar per en Julen!" (el regidor local d'Esquerra Unida). Ningú no es va quedar gens sobtat, tots a la una aixecaren copes i corejaren cada cop més fort aquest nom: “Julen!, Julen!...” La cosa seguí així una estona entre rialles i comentaris i quan començava a decaure un altre va cridar: "I per en Buades, què?, que no hem de brufar per en Buades? Sí, en Buades, el d’Eivissa !!!. Buades!, Buades!...”.

No. No m'he errat. Parlam d'una celebració del PP el dia 26 de maig de 2003, l’endemà de les eleccions. És un fet real, històric. Els homenejats eren el regidor d'EU-EV d'Artà i el líder dels Verds d'Eivissa.

La cosa continuà una bona estona, i entre les rialles es podien escoltar encara algunes propostes interessants: "Els hauríem de fer afiliats d'honor...”, "No, lo que els hauríem de fer és assessors...", "...i amb una bona paga!", "Ca, què dius? sa paga la mos podem estalviar ben tranquils, no veus que aquests pardalots la mos seguiran fent igual, sa feina... i sense cobrar un duro!".

Podríem escriure quaranta pàgines sobre els efectes de la pinça, sobre l'oportunitat política dels atacs virulents des de l'esquerra als fràgils governs de progrés, sobre quins varen ser els factors realment decisius a l'hora d'explicar la victòria de la dreta sobre el Pacte de Progrés en aquelles eleccions... crec que difícilment serien més aclaridores que la reflexió entorn a aquesta anècdota.

El més trist és que les premonicions dels “peperos” s’han complit fins i tot molt per damunt de les seves expectatives. A les eleccions generals del 14-M la llista verda d’Eivissa va fer impossible aconseguir un diputat progressista a Madrid. A Artà el regidor Julen Adrián va pactar amb PP i UM per formar una majoria a l’oposició que fes inviable el govern de progrés en minoria d’Independents i PSOE, afavorint un clima de crispació que ha donat un protagonisme mai vist a la dreta que des de fa tants anys anhela governar el municipi per obrir les portes a l’especulació i l’urbanisme salvatge. Ni l’opinió dels militants locals del seu partit ni la dels líders autonòmics li han pogut fer veure que és utilitzat descaradament per la dreta, ell segueix pensant que és al revés, que és ell qui utilitza la dreta, que li permetrà aconseguir un Artà immaculat, lliure per a sempre de falsos progressistes, ell i la dreta protegiran de veres el territori, ell i la dreta retornaran el Parc de Llevant, ell i la dreta.... com deuen seguir rient els que brufaven el seu triomf de fa un any...!

És evident que els militants del PP van tenir bon olfacte sobre quins eren els nous herois després de les eleccions i que no eren precisament gent com Jaume Mates ni Conxa Morell les que necessitaven per aconseguir la victòria final, sinó més Joan’s Buades i Julen’s Adrian’s .

De totes maneres hem de reconèixer que ja era ben hora que algú valoràs el gran esforç d'aquests dos grans polítics al llarg de la passada legislatura i el que va d’aquesta i que és ben just que finalment els beneficiats de la seva política els mostrin la deguda gratitud i els retin el merescut homenatge.

Salut, doncs, als nous herois de la dreta, que disfrutin la seva victòria.


Miquel Pastor Tous
Artà. Juny de 2004