Actualitat
Internet
com a eina d'integració socio-laboral
L'escletxa
digital: com lluitar en contra
Noves
tecnologies, administració
pública i
discapacitat
Opinió
Qui som
Mapa
del lloc Web
Correu
electrònic
Qüestions
més freqüents
|
* Si tens qualque qüestió que
pugui ésser d'interès per als usuaris finals d'aquest
lloc Web, envia-la a la meva bústia : miguelpinol@ono.com
(res de preguntes personals, gràcies!)
(Q) Per què has invertit (tant de) temps en un lloc Web que,
de totes maneres, és purament informatiu i del qual no en treuràs
ni cinc?
(R) "Siguiente pregunta".
(Q) Què és disseny accessible?
(R) És dissenyar o millor dit, publicar
en Xarxa continguts accessibles per a tots, siguin persones amb discapacitats
físiques, cognitives, d'edat o fora.
(Q) Continguts accessibles són continguts sense animacions,
efectes i/o imatges?
(R) No, però hem de ser molt cauts
a l'hora d'implementar elements gràfics (llegir següent
qüestió). Una advertència: per molt que Macromedia
carregui la seva pàgina de la paraula "accessibilitat",
Flash - al manco fins a la seva darrera versió, Flash MX -
*no* és accessible de cap de les maneres.
(Q) Hi ha una directrius que regulin el
disseny accessible?
(R) Existeixen dues iniciatives de certa rellevància (entre
moltes altres de caire menor... com aquesta mateixa pàgina
Web!): les WACG
("Web Content Accessibility Guidelines", Guies d'Accessibilitat
dels Continguts Web. L'enllaç s'obrirà a una nova finestra
amb la versió catalana de les guies) del World
Wide Web Consortium (aquest enllaç s'obrirà a una
nova finestra), institució tècnica internacional que
amb les WACG pretén estandaritzar els mètodes de disseny
accessible; i el programa global eEurope de la Comissió Europea,
que inclou el capítol eInclusió
(aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra) destinat
a crear les condicions administratives, científiques i tècniques
que afavoreixen l'accessibilitat total. (A Nordamèrica també
s'hi solen referir a la Secció
508 (aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra),
una iniciativa tècnica governamental pràcticament idèntica
a les WACG. El seu nom fa referència al número de la
secció que ocupa dins l'"Assistive
Technology Act of 1998" (aquest enllaç s'obrirà
a una nova finestra), o Acta de Tecnologia Assistent de 1998 que posava
les bases de l'estandarització de la presentació de
continguts Web a Nordamèrica).
(Q) Quins són els punts fonamentals a l'hora de fer un disseny
accesible?
(R) Pot ser la millor manera de comprovar si un disseny és
accessible (al manco de base), és contestar-nos les següents
preguntes:
- He tingut en compte tots els col.lectius a l'hora de dissenyar?
- Se com navegaran el meu lloc Web persones amb discapcitats motrius
o sensorials?
- He adequat els continguts i la presentació als nevagadors
especials i/o tecnologies assistents (llegir següent qüestió)?
Si la resposta és no, he fet una versió alternativa
pensada per a tecnologies assistents?
- He procedit amb una validació del lloc Web (ves a aquesta
qüestió per a una definició d'aquest concepte)?
- He procedit amb un test d'usabilitat amb un mínim d'usuaris
(ves a aquesta qüestió per a
una definició d'aquest concepte)?
(Q) Quina mena de tecnologia fa servir l'usuari amb una discapacitat
motriu o sensorial?
(R) Lògicament, la més adequada a les seves necessitats
com a usuari. Les tecnologies assistents (també conegudes com
adaptatives i de vegades diferenciats ambdós conceptes, encara
que per a nosaltres assistent serà sinònim d'adaptatiu)
són, d'acord a la definició donada per l'"Assistive
Technology Act of 1998" de l'Administració nordamericana
(aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra), "productes,
enginys o equipament, tant adquirits comercialment, modificats o personalitzats,
que es fan servir per a mantenir, augmentar o millorar les capacitats
funcionals dels individus amb discapacitats". El lloc Web RehabTool.com
ofereix un
llistat categoritzat (aquest enllaç s'obrirà a una
nova finestra) de (gairebé) totes les opcions de tecnologia
assistent per a Internet.
(Q) Com puc saber si el meu disseny és
accessible i que no conté cap error que dificulti el seu accés?
(R) La Xarxa posa a la nostra disposició "rutines de validació"
(validation engines), una mena com d'inspectors/correctors de llocs
Web d'acord amb el protocol que hagin adoptat (WACG o Secció
508; per a una definició d'aquests conceptes, pots anar a aquesta
qüestió). Tots funcionen de la mateixa manera: a mode
de cercador, demanen l'adreça de la pàgina Web a analitzar
que hem d'escriure a un camp "input text" i automàticament
publiquen un informe amb els resultats. Els més populars (són
gratuïts): l'espanyol TAW
(aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra), que valida
d'acord amb les WACG, i l'internacional Cynthia
(aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra), que valida
indistintament segons WACG o Secció 508.
(Q) Què és i per a què
serveix un test d'usabilitat?
(R) El test d'usabilitat ideal és un test que duen a terme
usuaris reals d'acord amb un plantejament inicial (és a dir:
si per exemple simplement volem la seva opinió del lloc Web
o si volem que ex pofesso cerquin errors de navegació, etc.).
El plantejament més recomanable és el d'examinar la
totalitat del lloc Web i no detalls particulars (i molt manco, és
clar, aspectes estètics, que en qualsevol cas hauran de relegar-se
com a prioritat darrera).
(Q) Hi ha correu electrònic o xat accessible?
(R) Abans de procedir amb la resposta és important tenir en
compte que el correu electrònic o el xat són protocols
diferents al que fa servir la Web (o més tècnicament
dit: quan xerram de Web, ho fem principalment del HTTP, "HyperText
Transfer Protocol", Protocol per a la Transferència d'HiperText,
mentre que el correu electrònic i molts sistemes de xat fan
servir altres tecnologies; per a una aproximació senzilla a
la mecànica dels protocols, Internet
Society (aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra)
ha fet aquesta compilació
de qüestions més freqüents (aquest enllaç
s'obrirà a una nova finestra)). Així com s'ha avançat
bastant en l'estandarització dels continguts Web, el tema del
correu electrònic i el xat o la missatgeria instantània
són a anys llum per la complexitat del seu maneig comparat
amb la (relativa) senzillesa d'interacció amb els continguts
Web. Per què? Perquè així com la Web (HTTP) funciona
en analogia com la televisó (jo som qui pot escollir el canal,
el volum, el color, el contrast...), el correu - seguint amb aquesta
analogia - o el xat funcionen com la bústia de ca meva o una
conversa, respectivament: ara jo som un rebedor d'informació
passiu que depenc d'allò que tu m'enviïs o diguis. Si
bé l'analogia és en certa manera bastant rudimentària,
ens permet veure el rerafons de la problemática: el control
de la informació, que passa d'un paper actiu (Web) o un passiu.
Les persones amb discapacitats físiques o sensorials poden
perfectament adaptar els seus sistemes de correu i xat amb tecnologia
assistent (el correu amb un lector de pantalla, per exemple, i el
xat o la missatgeria instantània amb diferents productes com
els que comenta aquest
article (aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra)
d'"Acess
IT" de la Universitat de Washington (aquest enllaç
s'obrirà a una nova finestra)), però persones amb discapacitats
cognitives, encara que hi puguin accedir en igualtat de condicions,
com poden evitar el nombre vertaderament abusiu de correu no sol.licitat
("spam") o missatges pornogràfics i/o publicitaris
que s'escampen diàriament per la Xarxa fora cap possibilitat
de control?
(Q) El disseny accessible, cobreix totes les discapacitats?
(R) Malauradament no. No hi ha dubte que el terme "discapacitat",
sense contextualitzar, engloba massa i que lògicament qualsevol
sistema ideat per a una majoria de persones amb discapacitat, marginarà
involuntàriament d'alguna manera a col.lectius minoritaris.
Però si hem de ser accessibles, ho hem de ser PER A TOTS, és
a dir: s'ha de cercar un mínim comú denominador. ALERTA!
Mínim comú denominador no vol dir en absolut desfer-nos
de continguts, sinó intentar - a través de versions
alternatives, per exemple - arribar al màxim nombre d'usuaris.
(Q) El disseny accessible, és una obligació?
(R) SI. No és una obligació escrita, de llei, ni una
imposició de cap organisme nacional o internacional, però
Internet és possiblement la primera oportunitat de cap tecnologia
comunicativa que té al seu abast la integració de tots.
No hem d'oblidar que Internet és una font inesgotable de coneixement,
educació, trobada i comerç; transnacional, lliure, assequible,
integradora i enormement enriquidora. Som davant una oportunitat única.
Trobau que l'hem de desaprofitar...?
* Torn a repetir la petició amb què obria aquesta secció:
la teva col.laboració és fonamental per a fer d'aquesta
guia interactiva un recurs útil. Per a qualsevol qüestió,
qualsevol correcció, comentari, etc., tens a la teva disposició
la meva bústia: miguelpinol@ono.com.
Gràcies! |