Les qüestions més freqüents sobre la pàgina i els temes que s'hi tractenDibuix d'un home fent moltes preguntes a un altre
Guia de recursos d'Internet per a persones amb discapacitat de les Illes Balears

INICI | MAPA DEL LLOC WEB | CORREU ELECTRÒNIC | QÜESTIONS MÉS FREQÜENTS

Apartats d'aquest lloc Web
QÜESTIONS MÉS FREQÜENTS
Actualitat

Internet com a eina d'integració socio-laboral

L'escletxa digital: com lluitar en contra

Noves tecnologies, administració pública i
discapacitat

Opinió

Qui som

Mapa del lloc Web

Correu electrònic

Qüestions més freqüents


* Si tens qualque qüestió que pugui ésser d'interès per als usuaris finals d'aquest lloc Web, envia-la a la meva bústia : miguelpinol@ono.com (res de preguntes personals, gràcies!)


(Q) Per què has invertit (tant de) temps en un lloc Web que, de totes maneres, és purament informatiu i del qual no en treuràs ni cinc?

(R) "Siguiente pregunta".

(Q) Què és disseny accessible?

(R) És dissenyar o millor dit, publicar en Xarxa continguts accessibles per a tots, siguin persones amb discapacitats físiques, cognitives, d'edat o fora.

(Q) Continguts accessibles són continguts sense animacions, efectes i/o imatges?

(R) No, però hem de ser molt cauts a l'hora d'implementar elements gràfics (llegir següent qüestió). Una advertència: per molt que Macromedia carregui la seva pàgina de la paraula "accessibilitat", Flash - al manco fins a la seva darrera versió, Flash MX - *no* és accessible de cap de les maneres.

(Q) Hi ha una directrius que regulin el disseny accessible?

(R) Existeixen dues iniciatives de certa rellevància (entre moltes altres de caire menor... com aquesta mateixa pàgina Web!): les WACG ("Web Content Accessibility Guidelines", Guies d'Accessibilitat dels Continguts Web. L'enllaç s'obrirà a una nova finestra amb la versió catalana de les guies) del World Wide Web Consortium (aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra), institució tècnica internacional que amb les WACG pretén estandaritzar els mètodes de disseny accessible; i el programa global eEurope de la Comissió Europea, que inclou el capítol eInclusió (aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra) destinat a crear les condicions administratives, científiques i tècniques que afavoreixen l'accessibilitat total. (A Nordamèrica també s'hi solen referir a la Secció 508 (aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra), una iniciativa tècnica governamental pràcticament idèntica a les WACG. El seu nom fa referència al número de la secció que ocupa dins l'"Assistive Technology Act of 1998" (aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra), o Acta de Tecnologia Assistent de 1998 que posava les bases de l'estandarització de la presentació de continguts Web a Nordamèrica).

(Q) Quins són els punts fonamentals a l'hora de fer un disseny accesible?

(R) Pot ser la millor manera de comprovar si un disseny és accessible (al manco de base), és contestar-nos les següents preguntes:

- He tingut en compte tots els col.lectius a l'hora de dissenyar?
- Se com navegaran el meu lloc Web persones amb discapcitats motrius o sensorials?
- He adequat els continguts i la presentació als nevagadors especials i/o tecnologies assistents (llegir següent qüestió)? Si la resposta és no, he fet una versió alternativa pensada per a tecnologies assistents?
- He procedit amb una validació del lloc Web (ves a aquesta qüestió per a una definició d'aquest concepte)?
- He procedit amb un test d'usabilitat amb un mínim d'usuaris (ves a aquesta qüestió per a una definició d'aquest concepte)?

(Q) Quina mena de tecnologia fa servir l'usuari amb una discapacitat motriu o sensorial?


(R) Lògicament, la més adequada a les seves necessitats com a usuari. Les tecnologies assistents (també conegudes com adaptatives i de vegades diferenciats ambdós conceptes, encara que per a nosaltres assistent serà sinònim d'adaptatiu) són, d'acord a la definició donada per l'"Assistive Technology Act of 1998" de l'Administració nordamericana (aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra), "productes, enginys o equipament, tant adquirits comercialment, modificats o personalitzats, que es fan servir per a mantenir, augmentar o millorar les capacitats funcionals dels individus amb discapacitats". El lloc Web RehabTool.com ofereix un llistat categoritzat (aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra) de (gairebé) totes les opcions de tecnologia assistent per a Internet.

(Q) Com puc saber si el meu disseny és accessible i que no conté cap error que dificulti el seu accés?

(R) La Xarxa posa a la nostra disposició "rutines de validació" (validation engines), una mena com d'inspectors/correctors de llocs Web d'acord amb el protocol que hagin adoptat (WACG o Secció 508; per a una definició d'aquests conceptes, pots anar a aquesta qüestió). Tots funcionen de la mateixa manera: a mode de cercador, demanen l'adreça de la pàgina Web a analitzar que hem d'escriure a un camp "input text" i automàticament publiquen un informe amb els resultats. Els més populars (són gratuïts): l'espanyol TAW (aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra), que valida d'acord amb les WACG, i l'internacional Cynthia (aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra), que valida indistintament segons WACG o Secció 508.

(Q) Què és i per a què serveix un test d'usabilitat?

(R) El test d'usabilitat ideal és un test que duen a terme usuaris reals d'acord amb un plantejament inicial (és a dir: si per exemple simplement volem la seva opinió del lloc Web o si volem que ex pofesso cerquin errors de navegació, etc.). El plantejament més recomanable és el d'examinar la totalitat del lloc Web i no detalls particulars (i molt manco, és clar, aspectes estètics, que en qualsevol cas hauran de relegar-se com a prioritat darrera).

(Q) Hi ha correu electrònic o xat accessible?

(R) Abans de procedir amb la resposta és important tenir en compte que el correu electrònic o el xat són protocols diferents al que fa servir la Web (o més tècnicament dit: quan xerram de Web, ho fem principalment del HTTP, "HyperText Transfer Protocol", Protocol per a la Transferència d'HiperText, mentre que el correu electrònic i molts sistemes de xat fan servir altres tecnologies; per a una aproximació senzilla a la mecànica dels protocols, Internet Society (aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra) ha fet aquesta compilació de qüestions més freqüents (aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra)). Així com s'ha avançat bastant en l'estandarització dels continguts Web, el tema del correu electrònic i el xat o la missatgeria instantània són a anys llum per la complexitat del seu maneig comparat amb la (relativa) senzillesa d'interacció amb els continguts Web. Per què? Perquè així com la Web (HTTP) funciona en analogia com la televisó (jo som qui pot escollir el canal, el volum, el color, el contrast...), el correu - seguint amb aquesta analogia - o el xat funcionen com la bústia de ca meva o una conversa, respectivament: ara jo som un rebedor d'informació passiu que depenc d'allò que tu m'enviïs o diguis. Si bé l'analogia és en certa manera bastant rudimentària, ens permet veure el rerafons de la problemática: el control de la informació, que passa d'un paper actiu (Web) o un passiu. Les persones amb discapacitats físiques o sensorials poden perfectament adaptar els seus sistemes de correu i xat amb tecnologia assistent (el correu amb un lector de pantalla, per exemple, i el xat o la missatgeria instantània amb diferents productes com els que comenta aquest article (aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra) d'"Acess IT" de la Universitat de Washington (aquest enllaç s'obrirà a una nova finestra)), però persones amb discapacitats cognitives, encara que hi puguin accedir en igualtat de condicions, com poden evitar el nombre vertaderament abusiu de correu no sol.licitat ("spam") o missatges pornogràfics i/o publicitaris que s'escampen diàriament per la Xarxa fora cap possibilitat de control?

(Q) El disseny accessible, cobreix totes les discapacitats?

(R) Malauradament no. No hi ha dubte que el terme "discapacitat", sense contextualitzar, engloba massa i que lògicament qualsevol sistema ideat per a una majoria de persones amb discapacitat, marginarà involuntàriament d'alguna manera a col.lectius minoritaris. Però si hem de ser accessibles, ho hem de ser PER A TOTS, és a dir: s'ha de cercar un mínim comú denominador. ALERTA! Mínim comú denominador no vol dir en absolut desfer-nos de continguts, sinó intentar - a través de versions alternatives, per exemple - arribar al màxim nombre d'usuaris.

(Q) El disseny accessible, és una obligació?

(R) SI. No és una obligació escrita, de llei, ni una imposició de cap organisme nacional o internacional, però Internet és possiblement la primera oportunitat de cap tecnologia comunicativa que té al seu abast la integració de tots. No hem d'oblidar que Internet és una font inesgotable de coneixement, educació, trobada i comerç; transnacional, lliure, assequible, integradora i enormement enriquidora. Som davant una oportunitat única. Trobau que l'hem de desaprofitar...?

* Torn a repetir la petició amb què obria aquesta secció: la teva col.laboració és fonamental per a fer d'aquesta guia interactiva un recurs útil. Per a qualsevol qüestió, qualsevol correcció, comentari, etc., tens a la teva disposició la meva bústia: miguelpinol@ono.com. Gràcies!
Copyright © 2003 Miquel Piñol Alda (miguelpinol@ono.com) · Tots els drets reservats
El contingut d'aquest lloc Web és estrictament personal i no està afiliat a cap moviment social, associació, partit polític o institució pública