IxSP

Joan Comes Reus, portaveu del Grup Mixt a l’Ajuntament de sa Pobla, EXPOSA:

1.Que en el BOIB núm. 159 de 11 de novembre de 2004, s’ha publicat l’anunci relatiu a la imposició i la modificació de les ordenances fiscals reguladores de varis tributs.

2.Que, mitjançant el present escrit, i dins el termini dels trenta dies hàbils concedits, presenta al·legacions a les següents ordenances:

ORDENANÇA REGULADORA DE LA TAXA PER A L’ESTACIONAMENT DE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA A LES VIES PÚBLIQUES MUNICIPALS (ORA) (Ordenança de nova imposició).

Al·legació 1:

EXPOSICIÓ

A l’article 1: Concepte. Fonament i Naturalesa de l’esmentada ordenança, a la darrera línia del paràgraf diu: “... que es regirà per la present Ordenança fiscal les normes de les quals atenen el que estableix l’article 57 de l’esmentada Llei 39/1998.”

La Llei 39/1998 no s’ha esmentat en cap moment i creiem que ha de dir RD 2/2004, de 5 de març.

SOL·LICITA

Que es modifiqui “Llei 39/1998” per RD 2/2004.

Al·legació 2:

EXPOSICIÓ

a)Segons estableix l’article 25 del Real Decret 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, “Los acuerdos de establecimiento de tasas por la utilización privativa o el aprovechamiento especial del dominio público, o para financiar total o parcialmente los nuevos servicios, deberán adoptarse a la vista de informes técnico-económicos en los que se ponga de manifiesto el valor de mercado o la previsible cobertura del coste de aquéllos, respectivamente.”

b)La sentència 1124 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Sala de lo contenciós administratiu, Secció quarta, de data 11 de juliol de 2003, anul·la les liquidacions impugnades i declara nul l’article 5 de l’ordenança impugnada degut, en part, a la manca de l’informe tècnic econòmic. La sentència, textualment, expressa: “Tal y como expresa la Sentencia del Tribunal Supremo, Sala Tercera, de 6 de marzo de 1999, el estudio económico financiero cuando se trata del establecimiento o restablecimiento de una tasa, no puede merecer la calificación de mero requisito formal que debe preceder a la aprobación de una «Ordenanza fiscal» y que, por eso mismo, es perfectamente subsanable, como si se tratara de un simple defecto de forma cuya ausencia no priva al acto -a la Ordenanza- de los requisitos necesarios para alcanzar su fin o como si, por ello, pudiera convalidarse mediante subsanación de sus defectos en los términos establecidos, hoy, para el procedimiento común, por los arts. 63 y 67 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, y, además, con eficacia retroactiva de la convalidación no obstante lo prevenido en el art. 57.3 de la norma últimamente citada. Por el contrario, se trata de un instrumento de principal importancia para la determinación directa de la cuantía de la deuda tributaria, habida cuenta que el cálculo de las bases imponibles y la determinación de los tipos de gravamen en una tasa por prestación de servicios, como es la de autos, dependerá, sin duda y en importantísima medida, de las conclusiones a que se llegue a la hora de valorar la relación costes globales e ingresos referentes a la prestación de la actividad o servicio de que se trate. Es lógico, pues, que, si cualquier elemento que directamente coadyuve a la determinación de la deuda tributaria está sometido al principio de reserva de ley -art. 10 a) de la Ley General Tributaria y art. 31.3 de la Constitución- y las Ordenanzas fiscales desempeñan un papel que trasciende de la mera colaboración reglamentaria admitida por aquel principio cuando se trata de los ingresos de derecho público de las Corporaciones Locales, conforme se desprende de reiterada doctrina constitucional -Sentencias del Tribunal Constitucional, entre otras, 179/1985, de 19 de diciembre, y sobre todo la 19/1987, de 17 de febrero - y de la jurisprudencia de la Sala Tercera del Tribunal Supremo -Sentencia, por todas, de 9 de julio de 1997-, no pueda llegarse a otra conclusión que a la de que el estudio económico-financiero dirigido a concretar la relación coste de la tasa-coste del servicio deba preceder a la efectividad de aplicación de la primera,.....Adviértase la especial trascendencia que reviste el control jurisdiccional que debe recaer sobre la memoria económico financiera, cuya finalidad es justificar que el importe de las tasas por la prestación de un servicio o por la realización de una actividad no excede en su conjunto, del coste real o previsible del servicio o actividad de que se trate o, en su defecto del valor de la prestación recibida, de conformidad con lo previsto en el artículo 20.1 de la Ley 8/1989, de 13 de abril, de Tasas y Precios Públicos y el artículo 24.2 de la Ley 39/1988, de 28 de diciembre, Reguladora de Haciendas Locales, puesto que tal principio supone la principal y casi la única garantía del contribuyente en orden a la cuantificación de la tarifa de la tasa.”

Una altra sentència, de 15 d’octubre de 2003 del Tribunal Suprem, Sala de lo Contenciós Administratiu diu: “con lo establecido en el art. 25 de la citada Ley de Haciendas Locales en su redacción vigente, el informe técnico-económico que debe preceder a la aprobación de las Ordenanzas Reguladoras de las tasas de contenido patrimonial debe confeccionarse de forma que ponga de manifiesto el valor de mercado de las prestaciones que justifican la exacción de la tasa.”

c)L’establiment de les taxes que inclou la present ordenança, que és de nova imposició, no s’ha fet d’acord amb l’informe econòmic, ja que aquest no existeix i, per tant,

SOL·LICITAM

1.L’anul·lació dels següents articles de l’Ordenança reguladora de la taxa per a l’estacionament de vehicles de tracció mecànica a les vies públiques municipals:

a.L’article 5 (Quota Tributària), ja que no s’ha establert d’acord amb l’informe tècnic econòmic.

b.L’article 8 (Declaració i Ingrés) ja que està en funció de l’article 5.

c.L’article 3 (subjecte passiu) que està en funció de l’article 8.

2.La realització de l’obligat, per llei, informe tècnic econòmic.

3.La redacció i posterior aprovació i publicació, si escau, dels articles anul·lats, d’acord amb l’informe tècnic econòmic.

AL·LEGACIONS A L’ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE LA TAXA DEL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE (Modificació).

Al·legació 1:

EXPOSICIÓ

S’introdueixen en aquesta ordenança dues noves taxes o tarifes:

a)La primera correspon a l’apartat e): “En concepte de reposició de l’asfalt, aceres i voravies, en les preses d’aigua s’abonarà la quantitat de 35 € per metre lineal de sèquia oberta”.

b)La segona correspon a l’apartat f): “En concepte de represa del subministrament quan s’hagi tallat en motiu de no haver pagat els rebuts corresponent, o per qualsevol altra infracció comesa contra les normes de la present ordenança, s’abonarà la quantitat de 60 €”.

Cap de les dues noves tarifes està justificada amb el corresponent informe tècnic econòmic, tal i com marca l’article 25 del Real Decret 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Per tant,

SOL·LICITA

1.L’anul·lació de les dues noves tarifes.

2.La realització de l’informe tècnic econòmic on es posi de manifest la relació ingressos/costs del servei.

3.La redacció i posterior aprovació, si escau, de les taxes anul·lades, d’acord amb l’informe tècnic econòmic.

ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE LA TAXA PEL SERVEI RECOLLIDA DE FEMS, NETEJA VIÀRIA I RESIDUS URBANS (Modificació)

Al·legació 1:

EXPOSICIÓ

1.Segons estableix l’article 21 (supuestos de no sujeción y de exención) del RD 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, “Las entidades locales no podrán exigir tasas por los servicios siguientes: ...Limpieza de la vía pública...”.

2.El títol de l’ordenança inclou el concepte de “neteja viària”.

3.L’apartat “c” del punt 3 de l’article primer (fonament i naturalesa) de la present ordenança, diu: “seran objecte d’aquesta exacció:...la neteja de les vies publiques en general...”

4.L’informe econòmic que acompanya la modificació d’aquesta taxa per calcular-la inclou, entre altres, l’import en concepte de Neteja Plaça Major. I segons va dir el regidor Antoni Serra Comes, a l’exposició que va fer en el plenari, inclou també el servei de màquina granadora.

5.Una Sentencia del Tribunal Suprem, de 1 de juliol de 2002, diu textualment: “...el servicio de limpieza de la vía pública, que el ap. e) del art. 21 LHL, siguiendo una constante legislativa, excluye de la exigencia de tasas municipales..., no es susceptible de reducción,..., a la retirada de la suciedad producida por el uso de las calles y plazas por los vecinos. Antes, al contrario, aunque la LHL no define el concepto jurídicamente indeterminado de limpieza viaria, no cabe duda que comprende, en términos generales y en buena lógica, mantener las vías públicas en condiciones de practicabilidad para peatones y vehículos con la retirada de obstáculos que puedan impedirla...”.

6.L’article segon de l’ordenança diu: “El fet imposable el constitueix la utilització de qualsevol dels serveis que són objecte d’aquesta ordenança.” Entenem que els propietaris dels solars sense edificar o de les cases en estat de ruina no se’n aprofiten de cap dels serveis que es regulen en aquesta ordenança, ja que no produeixen fems.

SOL·LICITA

1.La modificació del títol de l’ordenança fiscal, eliminant “neteja viària”.

2.L’eliminació de l’apartat “c” del punt 3 de l’article 1 de la present ordenança.

3.L’elaboració d’un nou informe econòmic que no inclogui:

a.Les despeses corresponents a la neteja de la via pública: neteja de la Plaça Major, despeses de la màquina granadora, ...

b.Els ingressos prevists pel cobrament de la taxa als propietaris de solars sense edificar ni cases en estat de ruïna.

Sa Pobla, 13 de desembre de 2004.

Joan Comes Reus.

SR. BATLE DE L’AJUNTAMENT DE SA POBLA