Història del grup escolar de Montuïri

La construcció del grup escolar de Montuïri no es tracta d'un cas aïllat, és la resposta educativa que a moltes ciutats i pobles donà el nou règim republicà sorgit de les eleccions del 14 d'abril. Observant detingudament la composició del primer govern de la República, presidit per Manuel Azaña, veim que la majoria de ministres són intel·lectuals (vuit universitaris d'un total d'onze); gent extreta, en la seva major part, de la Institución Libre de Enseñanza; associació promoguda a finals del segle XIX per Ginés de los Ríos, Sanz del Rñio, Gumersindo Azcárate, etc., que combinava uns nous sistemes pedagògics molt allunyats dels que, en aquells moments, s'estaven aplicant a l'estat monàrquic; una pedagogia progressista i en estret contacte amb els corrents europeus del moment. La tasca feta durant cinquanta anys per la Institución començà a donar els seus fruits.

Azaña nomenà ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts del seu primer govern a Marcelino Domingo, un mestre de Tortosa que pertanyia al Partit Republicà Radical Socialista (PRRS). Els seus successors a governs posteriors, Fernando de los Ríos (PSOE) i Domingo Barnés del mateix partit que Marcelino Domingo, no variaren en substància la política empresa que era aquesta:

-Creació de 6.750 escoles.

El 29 de maig de 1931 es creen les Misiones Pegagógicas, màxim organisme de difusió cultural que dedicaria atenció primordial als medis rurals. El Patronat fou presidit per Manuel Bartolomé Cossio. De la seva obra podem esmentar la creació de 5.000 biblioteques rurals.

Hi havia un interés especial en desenvolupar aquesta política. El fort laïcisme de l'estat republicà promogué greus tensions amb la institució que en aquell temps controlava la quasi totalitat de l'educació del país: l'Església, que mitjançant les seves congregacions tenia a les seves aules més de sis-cents mil alumnes.

Un altre dels greus problemes era l'absentisme escolar. Els pares creien, encara, que per esser pagès, ferrer, fuster, etc., no era necessari el saber llegir i escriure. El primer consistori republicà de Montuïri tingué present aquesta qüestió. Com es veu reflectit als llibres d'actes, hi havia un premi especial d'assistència a classe.

En vista de tot això que hem expressat, no és estrany que aquest primer consistori de majoria republicana-socialista, en concordància polític amb el govern central de Madrid, es proposàs com a tasca més important la creació d'un centre escolar en bones condicions tant per a l'ensenyança com per a l'esplai dels nins i nines de Montuïri.

I ara entrarem a explicar com es dugué a terme aquest procés.

Ja el 15 de juliol de 1931, als quatre mesos de l'entrada del nou consistori, el batle Joan Mas exposa al ple de l'ajuntament que l'estat de l'escola número 1, situada aleshores a Ca'n Ferrando, al carrer de baix, estava en unes condicions deplorables. Per primera vegada, sorgeix la idea del nou centre escolar. Posteriorment i amb motiu de la visita a Montuïri del governador civil per les festes patronals, se li exposà el cas. Així queda redactat a l'acta del dos de setembre: