La Cistelleria
 
Les distintes variants en el trenat i la cistelleria, pròpiament dita, fan servir unes eines de caràcter molt simple, adquirides al mercat local i emprades de forma gairebé exclusiva per la dona. Ens referim a les agulles, al ganivet i a la cinta mètrica, d’aparició relativament recent, i a l’esporginador, eina actualment desconeguda que només roman al record d’algunes llatreres. Es pot afegir també la màquina de cosir, d’origen industrial, i introduïda a partir de la generalització de peces de llatra cosida destinades al mercat turístic.
 

GANIVET

Instrument consistent en una fulla llarguera, generalment d’acer, amb un dels costats afilat, proveït d’un mànec mòbil de fusta, banya o altre material, que té una regata per allotjar-hi la fulla. Es solen emprar exemplars d’uns 20 cm. de llargària.
 

AGULLA

Instrument consistent en una barreta de llautó de secció rectangular amb un dels extrems amb punta i dos orificis de secció quadrangular a l’extrem oposat.

Les dimensions oscil·len entre els 5 i els 20 cm. de llargària, tot i així hi ha tres mesures generalitzades que s’empren per a distintes tasques. La de dimensions més reduïdes (5 cm) s’utilitza per brodar les peces de llatra amb brins tenyits o de ràfia.

Un altre tipus corrent, entre els 9 i els 10 cm. de llargària, és el que s’empra per treballar la llatra fina. 

Finalment, la més llarga (20 cm.) emprada per cosir la llatra gruixada. 

Apart de la tipologia descrita hem de tenir present l’existència d’agulles molt més llargues (més de 30 cm) utilitzades per fermar piles de senalles, de ferro i amb un sol cos. A més, també s’empra l’agulla d’acer (d’uns 7 cm de llargària i un sol cos- per brodar amb fil d’estam. 

Hi ha una certa preferència per les agulles de llautó sobre les de ferro perquè no es rovellen, no esmussen i passen amb més facilitat entre els punts de la llatra.

CINTA MÈTRICA

 
Es tracta d’eines de caràcter estàndard incorporades de forma recent, ja que les mesures sempre s’havien preses a pams i braces. Generalment s’empren les cintes usades per mesurar roba o, en alguns casos, el metre de fuster.

ESPORGINADOR

  
 

Eina consistent en una agulla de ferro, dotada de mànec de fusta a un dels seus extrems i una doble punta a l’extrem oposat, utilitzada per esporginar els brins de palma. S’emprava associat a un tros de fusta que es col·locava sobre el genoll de la persona que esporgina, mentre que s’estirava el bri que s’havia travessat amb les puntes de l’eina. 

Es tracta d’una eina actualment desapareguda i de la qual només ens resta el testimoni oral. Altres informadors atribueixen aquesta denominació al puat o pentinador.