|
Elaboració de Granderes i Graneretes |
|
|
A part de la cistelleria, la palma s’ha emprat per a l’elaboració de graneres i graneretes. Aquesta activitat ha suposat una major especialització i una configuració més precisa del taller com a element essencial en el procés de producció. L’elaboració de graneres i graneretes ha implicat una relativa mecanització i l’existència d’una sèrie d’artilugis mínimament complicats. Pel que fa a les eines, a part de les emprades a la cistelleria (agulles i cinta mètrica) apareixen el falçó de la paret, el puat i el fermador, a més de l’alena i les estisores. |
|
|
FALÇÓ |
|
| Eina consistent en una fulla corba de ferro d’acer, dentada i proveïda d’un ganxo que permet fixar-lo a una anella metàl·lica encastada a la paret. Es penja dins l’esmentada anella, a la paret amb el tall cap amunt i, llavors, es talla la brossa de la granera o granereta, tot agafant-la amb les dues mans i fent pressió cap avall. | |
|
|
|
|
FERMADOR |
|
| Eina emprada per a l’elaboració de graneres consistent en una post de fusta d’un metre de llargària i guarnida, a un dels seus extrems, de dues barres verticals que subjecten la barra de secció cilíndrica a la qual s’envolta la corda. Una de les dues barres verticals està proveïda d’un ganxo metàl·lic que serveix per travar la corda de pita que fermarà la granera. | |
| En alguns casos, i per adaptar-se a les conveniències de l’usuari, el fermador està fixat a la paret. Igualment consisteix amb una barra de fusta de secció circular disposada horitzontalment sobre dues estaques encastades a la paret. |
|
|
|
|
|
PUAT O PENTINADOR |
|
| Post plana de fusta guarnida, a un dels seus extrems, d’una sèrie de pues metàl·liques disposades en sentit vertical tot formant un conjunt. | |
| N’hi ha dos tipus, diferenciats pel gruix de les pues, segons sigui per pentinar graneres o graneretes. El gruix i la separació del puat fa que els brins quedin més prims o més grollers. Es tracta d’una eina emprada a gairebé tots els oficis relacionats amb el teixit i trenat de fibres vegetals. Els exemplars que hem pogut veure es troben fixats a la paret. Per a l’elaboració de graneretes s’empra un pentinador mecànic que facilita la tasca i evita la possibilitat d’accidents. Consisteix en una roda de fusta, connectada a un motor mitjançant un eix de transmissió, guarnida d’una sèrie de fileres de punxes de ferro corbades i col·locada dins una caixa de fusta amb una ranura horitzontal que permet introduir la brossa de la granera per tal de pentinarla. |
|
|
|
|
|
ALENA O PASSADORA |
|
|
Eina consistent en una barreta de ferro d’acer, proveïda d’un mànec de fusta tornejada a un dels seus extrems i de punta amb un cos a l’altre extrem. S’empra per passar el bri o fermall emprat per agrupar els manats de ventalls utilitzats per a l’elaboració de graneres i graneretes. |
|
|
|
|
|
ESTISORES |
|
| Instrument compost de dues fulles tallants encreuades, unides per un rebló o pern, al voltant del qual poden girar, i que, manejades per unes anses o agafadors, serveixen per tallar. | |
|
La funció de totes les estisores és la de tallar. Així i tot, els trinxeters en fan diferents tipus que s’empreño per a distintes finalitats. En el cas de l’obra de palma s’utilitzen per tallar les puntes dels brins que sobresurten de la llatra, etc. Per a tallar els capolls dels ventalls de les graneres s’usen les anomenades estisores de podar. |
|