SOBRE L’ORIGEN I EL SIGNIFICAT DE LA CISTELLERIA
 
A l’obra de palma conflueixen la cistelleria i la recol·lecció, dos dels fenòmens més arcaics que caracteritzen el gènere humà. Els pobles recol·lectors, primitius, han estat i són encara un dels estadis llunyans, previs a l’aparició de l’agricultura i l’artesania. El fenomen recol·lector –arrabassar les palmes dels garballons que creixen de forma espontània- té un origen pre-neolític i a Mallorca encara en queden vestigis, de cada dia més diluïts, però encara ara discernibles.

 
A la ruralia queden persones que són capaces de trobar utilitat a tot quant els envolta. Són coneixedors profunds de cada una de les plantes i herbes que creixen al seu costat i en saben les seves característiques i els seus cicles vegetatius. Estan estretament lligats al terme natural. A l’obra de palma queden remembrances d’aquest coneixement primitiu: recol·lectors de productes de creixement espontani i treball propi dels pobles nòmades. Tradicionalment a Mallorca només s’ha fet obra de palma a les zones d’Andratx, Pollença i a la península de Llevant. S’ha obrat palma als llocs on n’hi havia per arrabassar. Es tracta de la recol·lecció per al l’autoconsum.
 
ncara, pràcticament, no hi ha necessitat de taller. No és necessari estar assentat en un lloc concret per trenar i fer cistells. Les eines necessàries per transformar les primeres matèries són mínimes, a vegades simples fragments de llenya serveixen per manipular quelcom dificultós de treballar als dits.
 
La cistelleria, en el seu origen, es una manifestació d’aprofitament directe i immediat. Una mostra de cultura nòmada. Es necessita traginar o conservar qualsevol cosa i es recorre al més immediat: s’agafen fulles, es trenen i sorgeix una cista.
 

Es tracta d’una tasca bàsicament reservada a la dona, als infants i als vells que s’entretenen mentre l’home es dedica a solventar els problemes de la subsistència directa. A diferència d’altres cistelleries, l’obra de palma s’ha conservat en mans de la dona. Dins el grup familiar la dona complementa amb la seva activitat la tasca econòmica prioritària que desenvolupa l’home (generalment agricultura i ramaderia). Com hem dit, no és necessari un espai específic per treballar. No és necessària infrastructura. No és necessari comerç ni tràfic de primeres matèries o productes elaborats. Quan sorgeixen aquestes necessitats i hom albiri l’aparició de l’ofici artesà compareixerà l’home.  

 
 Aquesta visió, extraordinàriament simple i sexista en excés, és d’alguna manera darrera el món de l’obra de palma. La palma obrada ha conservat, potser, els trets més arcaics de la cultura dels trenats. La seva restricció a determinats indrets geogràfics coincidents amb els llocs d’origen de les primeres matèries, així com la manca de professionalització en un sentit estricte són alguns dels factors que permeten fer-ne una lectura en aquest sentit
 
Si és cert aquest entroncament de l’obra de palma amb un tradició primitivista, també és cert que des de l’òptica del folklorisme romàntic, totes les altres coses són circumstancials. El fet que l’obra de palma generàs un actiu moviment comercial a finals del segle XIX a Capdepera no va ésser més que una anècdota. Que hi hagués “traginers” que s’enriquissin a partir del comerç de l’obra de palma obrada per les dones gabellines i artanenques en condicions d’explotació econòmica també es circumstancial. Igualment anecdòtic resulta que els presos del centre penitenciari de Palma hagin produït tones d’obra de palma.    

 
A aquesta desconeixença ha contribuït el fet que el procés que segueix a l’obra de palma ha estat massa simple per passar a la història, per passar a la documentació escrita. Potser és així perquè l’obra de palma sempre ha estat fruit de col·lectius marginats.
 
Arrabassar palmes a la barquera, fer llatra de sol a sol, intercanviar un dotzena de senalles per una mesura d’oli, no genera protocols ni escriptures. L’obra de palma és la història del poble, la història de l’explotació econòmica, la història de la marginació de la dona, la història del treball fet amb les mans i mai no reconegut.
 
Hom ha valorat, potser encara hom valora, els trets de primitivisme més que no el paper real que ha desenvolupat el treball en el col·lectiu on s’ha desenvolupat. Comprendre la situació humana en el seu treball, requereix comprendre la situació de l’individu dins una societat.