|
LLINATGE |
ETIMOLOGIA I ORIGEN |
|
ABRÍ |
Nom germànic, derivat de Ebur, senyor. |
|
ABRINES |
Nom germànic. |
|
ADROVER |
Nom germànic. De Adroar, pare del poble. Al s. IX està documentat a
Banyoles. |
|
AGUILAR |
Nom antic d'una muntanya situada prop de Barcelona. |
|
AGUILÓ |
Topònim català, poblet al cim d'una muntanya del municipi de Santa Coloma de
Queralt. |
|
ALBERTÍ |
Derivat d'Albert. Equival a l'italià Alberti. |
|
ALBONS |
És dubtós si ve del nom personal llatí
Albone o del plural de albó, espiga de la porrassa. Topònim català. Nom del
partit judicial de Girona. |
| ALCANYÍS |
Topònim de la ciutat aragonesa
d'Alcanyís (Alcañiz). |
| ALCOVER |
Topònim català. Nom de la vila
d'Alcoveral Camp de Tarragona partit judicial. |
| ALEMANY |
Gentilici, natural d'Alemanya. Nom
personal. Alguns venen de França. |
| ALENYÀ |
Vila del Rosselló. |
|
ALOMAR |
Nom germànic Aldemar, vell famós. |
| ALORDA |
Topònim català. Santa Creu d'Olorda
(antic municipi del Pla del Llobregat). Olopte (poblet de la Cerdanya) |
| ALÒS |
Topònim català. Nom de dues poblacions:
Alòs de Balaguer i Alós d'Ísil. |
| ALOU |
Dret que es paga pel traspàs del domini
útil al senyor del domini directe. Lloc del municipi de Sant Agustí de
Lluçanès, a 22 km. de Vic. |
| ALZAMORA (Alsamora) |
Topònim català. Nom d'un poblet de la
Conca de Temp. |
| ALZINA (Alcina) |
Nom de l'arbre que fa aglans. Topònim de
4 llogarets de Catalunya. |
| AMAT |
Nom d'origen romà. |
|
AMENGUAL |
De Ermingaus, compost de dos noms de divinitats germàniques. |
| AMER |
Topònim català. Nom d'un poble del
Gironès (Amé). |
| AMETLLER |
Nom de l'arbre que fa ametlles. |
| AMORÓS |
Ermita del terme de Freixenet. |
| ANDREU |
Nom que significa home viril. |
| ANGLADA |
Topònim català. Llogaret del municipi
d'Esponellà (Girona). |
| ANGRERA |
Topònim català. Nom de riu, afluent del
Francolí. |
|
ANTICH |
Abans era nom, correspon a Antioco, sant enterrat a Sardenya. |
| ARBOÇ
(Arbós) |
Arbre que fa arboces. Vila a 35 km de
Tarragona. |
| ARBONA |
Topònim francès de Narbona, ciutat
occitana, amb pèrdua de la N inicial. |
| ARBÓS |
Topònim català. Nom de la població
L'Arbós (Alt Penedès). |
| ARBÚCIES |
Topònim català. Vila baix del Montseny,
província de Girona. |
| ARMADANS |
Nom germànic. |
|
ARMENGOL |
De Ermingaus, compost de dos noms de divinitats germàniques. |
|
ARNAU |
Nom propi derivat del germànic Arnoald, àguila governant. |
| ARROM |
De l'àrab ar-rom,
el cristià. |
| ARTÈS |
Topònim català. Vila propera a Manresa. |
| ARTIGUES |
Plural d'artiga, terra rompuda per ésser
conrada i amb les herbes cremades. Del gàl·lic Artica. |
| BAGUR
|
Topònim català, actualment Begur. Vila
al nord de Palafrugell. |
| BALAGUER |
Topònim català. Nom de la ciutat
principal de la comarca de la Noguera, a 28 km de Lleida. |
| BALLESTER |
Ofici. Fabricant de ballestes o guerrer
armat de ballesta. |
| BARBERÀ (Barbarà) |
Topònim català. Nom d'un poble del
Vallès i d'una vila prop de Montblanc. |
| BARCELÓ |
Era un nom. Els filòlegs el consideren
forma masculinitzada de Barcelona. Per altres ve de jueus de Marsella. |
| BATLE |
Del llatí Bajulus, carregat, que en
l'edat mitjana passà a significar encarregat. Jutge i alcalde. |
| BAUÇÀ |
D'un adjectiu antic bausà, beneitó o
enganyador? De l'occità baussan, cavall ratllat de dos colors? |
| BELLOTO |
Llinatge originari de Gènova. Existeix a
Mallorca des del segle XVII. |
| BENNÀSSER |
Llinatge adoptat pels fills de Ben Abet
(s. XIII). Vingueren a Mallorca amb els bizantins. |
|
BERENGUER |
Nom germànic. De Beringar, compost. |
| BERGA |
Topònim català. Nom de la ciutat que
presideix la comarca del Berguedà. |
|
BERNAT |
Nom de sant. Del germànic Berinhard, onso fort. |
|
BERTRAN (Beltran) |
Nom germànic. |
|
BESALÚ |
Topònim català. Vila a l'est d'Olot. |
| BESTARD |
De bastard, fill il·legítim. |
| BINIMELIS |
En àrab significa fills de Malih. Nom
d'una possessió de Manacor. |
| BISBAL |
Nom antic de Bilbau. La Bisbal és una
vila de l'Empordà, una altra del Penedès i altra del Priorat. |
| BISQUERRA |
Del cognom basc
Bizcarra, que ve del basc Bizcar, muntanyola
llarguera. |
| BLANES |
Topònim català. Nom d'una vila del
litoral de la Selva. |
| BLASCO |
Topònim aragonès. Llogaret de la
província d'Osca. |
| BOADA (Buades) |
Topònim català. Llogaret del partit
d'Olot, municipi de Les Preses, caseriu de la Baronia de Lavansa. |
| BOADELLA |
Municipi de l'Alt Empordà, partit
judicial de Figueres: Boadella d'Empordà. |
| BOIX |
Nom d'arbre. |
| BONAPART |
Família de mercaders procedents de
Venècia. |
| BONET |
Pot ser diminutiu de bo. Nom personal
emprat per jueus. Venen a la conquesta del Rosselló. |
| BORDILS |
Topònim català. Poble a 9 km de Girona. |
| BORDOY |
Topònim del Conflent. Diminutiu de Bord. |
| BORONAT |
Deriva de Bonanat (en bona hora nat). |
| BORRASA |
Topònim català. Municipi de l'Alt
Empordà: Borrassà. |
| BOSCANA |
Topònim d'una finca de Mallorca. |
| BOSCH |
Del substantiu bosc, lloc poblat
d'arbres. |
| BOVER |
Guardià de bous. |
| BRONDO |
Llinatge existent a Mallorca des del
segle XIII i procedent de la localitat veneciana de
Bróndolo. |
| BRULL |
Poble a 16 km. de Vic. D'ell deriva
Desbrull. |
| BRUSOTTO |
Llinatge italià ja documentat a Mallorca
al segle XV. |
| BUJOSA |
Derivat col·lectiu de boix, camp de
boixos. |
| BURDILS (Bordils) |
Topònim català. Nom d'un poble del
Gironés. |
| BURGUERA |
Probablement bosc on abunda el bruc.
També podria derivar de Bruguera, topònim català de dos poblets dels municipis
de Llagostera i de St. Andreu de Teri. |
|
CABANELLES |
Derivat diminutiu de
cabanes, construcció rústica provisional, barraca. Municipi de l'Alt Empordà. |
| CABOT |
Augmentatiu de cap. |
| CABRER |
Ofici. Pastor de cabres. |
| CABRERA |
Nom de diversos poblets catalans. |
| CAIMARI |
Topònim de Mallorca, al terme de Selva. |
| CALAFAT |
Ofici. Calafatador de barques. |
| CALAFELL |
Topònim català. Nom d'un poble del Penedès. |
| CALDENTEY |
Es creu forma contracta de casal d'en
Tey o Tell (arbre til·ler). |
| CALDÉS |
Por derivar de Caldes, nom de diverses viles on hi ha estació
termal, o de Calders. |
| CAMBÓ |
Probablement de l'occità cambon, prada, camp fèrtil. |
| CAMINALS |
Camí estret a través d'un camp. |
| CAMPINS |
Topònim català. Nom d'un poblet
als peus del Montseny. |
| CAMPS |
Del substantiu llatí
campu. |
| CÀNAVES (Cànoves) |
Topònim català. Nom d'un poblet del Vallès Oriental,
a 10 km de Granollers . |
| CANET |
Nom de 5 nuclis de població: Canet de Rosselló, Canet d'Adri, Canet de
Mar, Canet lo Roig i Canet de Berenguer. |
| CÀNOVES |
Pot ser del llatí cánabas (tavernes) o contracció de cases
noves. |
| CANTALLOPS |
Topònim català. Nom d'un poble de l'Alt
Empordà, a 10 km al N. de Figueres. Poblets de diversos municipis com la
Llagostera, Avinyonet. |
| CANTARELLES |
Del substantiu canterella,
gerreta amb broc. |
| CANYELLES |
Vila a 7 km de Vilanova i la Geltrú. |
| CAPMAY |
Capmany o Campmany, municipi de l'Alt
Empordà. |
| CAPÓ |
De capó, gall castrat. |
| CARBONELL |
Diminutiu de carbó. Llogaret de
la Cortera de Rames (País Valencià). |
| CARDELL |
Derivat diminutiu de card. |
| CARDONA |
Vila amb important castell a 32 km de
Manresa. |
| CARRIÓ |
Topònim castellà, de la vila de Carrión de los Condes. |
| CASASNOVES |
Població aragonesa, de la província
d'Osca. |
| CASELLES |
Poblet agregat al municipi d'Empordà. |
| CASSAY (Cassanyes) |
Procedeix del cèltic llatinitzat
cassáneum, roureda. |
| CASTANYER |
Del nom de l'arbre que fa castanyes. |
| CASTELLÓ |
Nom de diverses comarques i viles
catalanes i valencianes. |
| CATALÀ |
Gentilici, originari de Catalunya. |
| CATANY |
Del nom personal llatí
Cattanius |
| CATEURA |
Sembla venir del cognom francès Catoire
(del llatí captoria, buc d'abelles). |
|
CATLAR (Callar) |
Nom
d'una vila del Conflent i d'una altra del Camp de Tarragona. |
| CENTELLES |
Topònim català. Nom d'una vila de la plana de Vic. |
| CERDÀ (Sardà) |
Nadiu de la Cerdanya. |
| CERDÓ
(Sardó) |
Nom
d'ofici en llatí cerdone, sabater. Podria venir de Sardone, nom d'un poble
del Rosselló, o del sard . |
| CIFRE (Sifre) |
Nom germànic. De
Sigfrid, pau victoriosa. |
| CIRER |
Forma dialectal de cirerer. |
| CIRERA |
Del substantiu cirera, nom de fruita. |
| CIREROL (Cererol) |
Procedeix del català cirera. |
| CLOS |
Terreny tancat. |
| COLI |
Del nom personal francès Coli (reducció del cognom italià Nicoli). |
| COLOM |
Nom de sant Columbano, monjo irlandès
del s. V-VI. |
| COLOMAR |
Del llatí columbare, lloc on
habiten els coloms. |
| COLOMBÀS |
Plural d'una forma arcaica de colomar. |
| COLL |
Del substantiu coll, pas entre muntanyes.
Municipi de l'Alt Urgell (Coll de Nargó), llogaret de la Vall de Boí (Coll). |
| COMES |
Del substantiu coma, depressió planera en terreny de
muntanya. |
| CORBERA |
Nom de dos pobles del Rosselló, un del
Baix Llobregat i d’altres, nom d'un serra, d'un santuari... |
| CORTÈS |
De l'adjectiu cortès, que té cortesia. |
| COSTA |
Del substantiu costa, terreny
inclinat. |
| COTONER |
Ofici. Fabricant o venedor
de cotó. |
| CRESPÍ |
Del cognom italià Crespi, que significa cabells raülls. Nom del santoral. |
| CREU |
Del nom comú creu. |
|
DALMAU |
Nom de diversos sants. |
| DAMETO |
Del cognom florentí Dameto, existent a Mallorca ja en el segle XIV. |
| DANÚS |
Del
nom llatí tardà Domnucius, derivat de dominus, senyor. |
|
DAVIU |
Nom bíblic. Forma antiga de David. |
| DESPUIG |
Grafia aglutinada de del Puig (com el francès Dupuy). Alguns Puig es
transformen més tard en Despuig. |
| DEYÀ |
Nom d'un poble de la costa nord de Mallorca. |
| DEZCALLAR |
L'article des i Catlar (vegeu). |
| DOLÇ (Dols) |
De l'adjectiu dolç. |
| DOMENGE |
Dia de la setmana (diumenge) o del nom
Domènec (Domingo). |
| DURAN |
Nom personal. L'empraven jueus i també
és nom germànic. Per alguns ve de l'italià Durante (Dante). |
| ESCALES |
Plural del substantiu escala. |
| ESPANYOL |
Si bé semble gentilici (nadiu d'Espanya), alguns venen de França. |
| ESTADES |
Plural d'estada, habitació on es pot habitar. |
| ESTALELLA |
Derivat d'estel. Possessió de Llucmajor. |
| ESTARÀS |
Topònom de la Segarra. A Itàlia hi ha el cognom Starace. |
| ESTARELLES |
Probablement diminutiu d'Estela, estrella. |
| ESTELRICH |
Podria derivar d'Estarlich, nom català d'Àustria (Ostelrich en alemany) o
d'Hostalrich, vila catalana. |
| FÀBREGUES |
Del llatí fábrica, lloc de
fabricació. |
| FEBRER |
Nom del segon mes de l'any. |
| FELANI |
Nom d'origen napolità. |
| FELIU |
De Felix, feliç, nom de sants. |
| FERRÀ |
Nom de
baptisme, adaptació del germànic Fredenand. |
| FERRANDELL |
Nom derivat, diminutiu de
Ferran. |
| FERRARI |
Típic llinatge italià. |
| FERRER |
Ofici. Qui treballa el ferro. |
| FERRIOL |
Del
llatí Ferreolus, nom personal de diversos sants de la Gàl·lia. |
| FIGUERA (Figueres) |
Nom d'arbre i de la ciutat capital de l'Alt Empordà (Figueres) |
| FIGUEROLA |
Municipi del Camp de Tarragona:
Figuerola del Camp. |
| FIOL |
Del llatí Filiolus, diminutiu de Filius.
Fillol. |
| FONT (Fons) |
Del substantiu font. Les formes Fonts i Fons representen el plural. |
| FONTANET |
Del llatí fontanetum, lloc abundant de fonts. |
| FONTIROIG |
Grafia aglutinada de Font i Roig, dos cognoms que s'han transmès junts. |
| FORNARIS |
Del cognom italià Fornari |
| FORNER |
Ofici. Qui té un forn. |
| FORTESA (Forteza) |
Del mot arcaic fortesa,
fortalesa. |
| FRANCH |
Adjectiu que significa lliure, veraç. |
| FRAU |
Llinatge
típic de Sardenya. Moll considera que és germànic, de Frawi. |
|
FUSTER |
Ofici, el que treballa la fusta. Del llatí Fustarius. |
| FUXÀ |
Nom d'un poblet del Baix Empordà. |
|
GALMÉS |
Forma
plural d'un antic nom de baptisme germànic Galmer, de Waldmer, governant
famós. |
| GALVANY |
Antic nom de baptisme d'origen gal·lès. |
| GAMUNDÍ |
De l'àrab gamodí.
També pot ser nom d'origen germànic. |
| GARAU
(Guerau) |
Nom
equivalent al castellà Gerardo. Moll el considera germànic, de Gairoald. |
| GARCIA (Garcies) |
Cognom ibèric, probablement d'origen basc. Topònim català. |
| GARÍ |
Nom germànic, de Warin,
abrigat. |
| GAYÀ |
Probablement del nom llatí de dona Gaia, o de Gaius (alegre), o de gallus
(gal, Francès). |
| GAYÀ (Gaia) |
De l'adjectiu gai, alegre. Podria ser
derivat dels prenoms llatins Gallius o Gaius. |
| GELABERT
(Gilabert) |
Nom germànic, de
Gilabert, sageta brillant. |
|
GENER (Janer) |
Nom del primer mes de l'any. |
| GENOVARD |
Derivat de Gènova. |
| GILET |
Diminutiu de Gil. |
| GILI |
Genitiu
del llatí Aegidii, Gil, ermità del segle VII. |
| GINARD |
Nom propi germànic: Aginard. |
| GISPERT |
Nom
germànic. De Gisiperht, brillant per la sageta. |
| GOMILA |
Nom germànic. De
guma, home. |
| GOMIS |
Del cognom castellà Gómez,
derivat del nom de baptisme Gome. Alguns venen de Portugal. |
| GONYALONS |
Nom
germànic. De Wanilone, derivat del radical wan-, esperança. |
| GORNALS |
Nom germànic. De Warinhald. |
| GRAU |
Segons Moll equival a
Garau. |
| GRIMALT |
Nom
germànic. De Grimoald, que governa l'elm. Llinatge genovès. |
| GUAITA |
Ofici. Qui presta servei de vigilància. |
| GUAL |
Nom germànic. De Wadald, derivat d'un radical que significa caminar, o de Wald
(governant i també bosc). |
| GUARDIOLA |
Diminutiu de Guàrdia. És nom de pobles del
Penedès, del Pla d'Urgell, del
Berguedà, de la Garrotxa... |
| GÜELL |
Nom d'un poble ribagorçà. |
| GUILABERT (Gilabert) |
Nom
germànic. De Willaperth, compost de willa, voluntat, i perth, famós. |
| GUINOVARD |
Nom germànic. |
| HOMAR |
Pot venir d'Omar, nom personal, o derivat d'om, camp d'oms. |
| HUGUET (Uguet) |
Nom germànic. Diminutiu d'Hug. |
| HUMBERT
(Umbert) |
Nom germànic. D'Hunberht, gegant famós. |
|
ISERN |
Nom germànic. D'Isarn. |
|
JANER |
Vegeu Gener. Forma més antiga. |
|
JAUME |
Nom d'apòstol. Del llatí Jacobus i aquest de l'hebreu Jacob. |
|
JOFRE |
Nom
germànic. De Gautfrid, pau de Gaut (dicinitat germànica). |
| JOVER |
Ofici. Fabricant de jous o llaurador. |
| JUAN |
Nom de persona d'origen hebreu: Johanan,
que significa Déu s'ha apietat. |
| JUANEDA (Joaneda) |
Topònim català. Nom d'un poble de les Garrigues. Juneda, així s'escrivia
al XIV. |
| JULIÀ |
Nom, del llatí Julianus i aquest de
Julius i Julus. |
| LLABRÉS |
Grafia incorrecta de llebrers, plural de llebrers, que pot ser ca llebrer
o caçador de llebres. |
| LLADÓ (Lledó) |
Topònim català de la Garrotxa i de l'Alt
Empordà, Lledó. Nom del fruit del lladoner. |
| LLAMBIES |
Topònim català. Forma dialectal del nom d'un poble Gironès, Llambilles. |
| LLANERES (Llaneras) |
Ofici. De llanera, dona que
treballa la llana. |
| LLAUGER (Lleuger) |
Pot ser l'adjectiu lleuger o un nom personal germànic (Leudocharius). |
| LLINÀS |
Topònim català. Nom d'una vila del Vallès, procedent del substantiu
llinars, camps de lli. |
| LLITERAS (Lliteres) |
No és clar si és aplicació del substantiu llitera o si ve de Llitera,
comarca del Ribagorça. |
| LLOBERA |
Del llatí luparia, cau de
llops. |
| LLODRÀ |
Nom
germànic. De Leudochrammus, derivat de leudi, poble. |
| LLOFRIU |
Topònim català del Baix Empordà. |
| LLOMPART (Llombart) |
Gentilici, nadiu de Llombardia, regió del nord d'Itàlia amb capital a
Milà. |
| LLOPART |
Nom germànic. |
| LLOPIS |
Del cognom castellà López,
derivat del nom de baptisme Lope (fill de Lope). Fill de Llop. |
| LLULL |
Nom
germànic. De Lullus. Nom de sant i de diversos personatges germànics. |
|
MAGRANER |
Nom de l'arbre que fa magranes. |
| MAIMÓ |
De l'àrab Maimun, nom
personal, o de ma'mun,
fidel, constant. |
| MAIRATA |
Topònim italià, de Macerata, ciutat de l'Itàlia central. |
| MAJORAL |
Ofici. Cap d'un colla de treballadors. Administrador d'una possessió. |
| MANERA |
Forma femenina de l'adjectiu maner, domesticat. |
| MANRESA |
Topònim català. Nom de la ciutat capital del Pla de Bages. |
| MARCH |
Del prenom llatí
Marcus, nom d'un evangelista. |
| MARÍ |
Ofici. Home de mar, navegant. |
| MARIMON |
Topònim francès, de Miremont.. |
| MARTÍ |
De
Martinus, cognom llatí, nom d'un sant bisbe de Tours. |
| MARTORELL |
Topònim català. Nom d'una vila del Pla de Barcelona, d'un poblet de la
Selva. |
| MAS |
Del substantiu mas, casa de camp. Del
llatí mansus. |
| MASCARÓ |
Derivat de màscara. |
| MASSANET (Maçanet) |
Topònim català. Nom de diverses poblacions. Camp de maçanes. |
| MASSIP (Macip) |
Ofici. Servent, aprenent d'un ofici. |
| MASSOT |
Nom personal. De l'àrab Mas'ud. Diminutiu
de mas. |
| MASSUTÍ |
Derivat diminutiu de Massot. |
| MATAMALES (Matamala) |
Topònim català. Matamala es nom de poblets del Capcir, del Ripollès i de
la Selva |
| MATARÓ |
Topònim català. Nom d'una ciutat, capital del Maresme. |
| MATES |
Planta silvestre, en plural. |
| MAURA |
Pot ser del llatí maurus, de
Mauritania o moro. |
| MAYMÓ |
Nom personal emprat per musulmans i
cristians. El 1295 Maymó Peris de Barcelona era mestre d'obres del convent de
Sant Domingo de Palma. |
| MAYOL (Mallol) |
Vinya jove. |
| MAYOL |
Ofici. Guardià de vinyà. Guardià dels enfants d'una vila.
Rebrot de sarment. |
| MELIÀ |
Pot derivar de l'alqueria musulmana
Malian o Meià de Sant Joan, o del nom Aemilianus o Manlianus. |
| MENGOD |
Nom
germànic. Forma reduïda de Armengot, del germànic Ermingaud. |
| MERCADER |
Ofici. Comerciant. |
| MESQUIDA |
De l'àrab mesgid, mesquita. |
| MESTRE |
Ofici. Home que es dedica a ensenyar. |
| MIERES |
Topònim català. Nom d'un poble de la Garrotxa. |
| MIR |
Nom germànic. De Miro,
famós, il·lustre. |
|
MIRALLES |
Castell de l'Alt Empordà. Talaia de guaita. |
| MIRET |
Nom germànic. Derivat
diminutiu de Mir. |
| MIRÓ |
Nom germànic. De Mirone, cas
oblic. |
| MOIX |
De l'adjectiu moix, capficat, suau en aparença, o del substantiu moix
(gat). |
| MOLA |
Roda de molí. |
| MOLINER |
Ofici. Qui té cura d'un molí. |
| MOLL |
De l'adjectiu moll, blan. |
| MOLLET |
Topònim català. Nom d'una vila del Vallès i poblets de l'Empordà i del
Gironès. |
| MONTSERRAT (Moserrat) |
Topònim català. Nom de la montanya i santuari més famós de Catalunya. |
| MÓRA |
Nom del fruit de la morera. |
| MORAGUES |
Derivat de moro. És llinatge d'origen aragonès. |
| MORANTA |
Nom germànic. Variant de
Morant. |
| MOREY |
De Mautius o Mauritius, nom de diversos sants . |
| MORRO |
Del substantiu morro, llavi. |
| MOYÀ |
Pot ser del topònim
Moià, vila catalana. |
| MUDOY |
Diminutiu de mut. |
| MUNAR |
Del llatí molinare (molí
d'aigua). |
| MUNTANER |
Ofici. Guardià de muntanyes. |
| MUT |
De l'adjectiu mut, que no pot parlar. |
| NADAL |
Festa de la nativitat de Jesús.
Nom. |
| NICOLAU |
Del nom
Nicolaus (d'origen grec) d'un sant del s. III. |
| NIGORRA (Bigorra) |
Topònim francès, de Bigorre, nom d'una comarca de Gascunya. |
| NOGUERA |
Nom d'arbre. |
| OBRADOR |
Pot ser obrer o taller. |
| OLESA (Aulesa, Oleza) |
Topònim català. Nom d'una vila del Baix Llobregat i d'un poblet de la
comarca del Garraf. |
| OLIVER |
Nom de l'arbre que fa olives. Fou nom
personal. |
| ORDINES (Ordinas) |
Probablement del topònim Ordina o Urdina. |
| ORELL |
Del
cognom llatí Aurelius, nom de molts de sants. Significa esplèndid, deriva
d'aurum, or. |
| ORFILA |
Nom germànic.
De Vulfila, derivat de vulf, llop. |
| ORIOLA |
Topònim de la ciutat murciana d'Oriola (castellà Oriola). |
| ORLANDIS |
Del cognom italià Orlandis (genitiu
d'Orlando). Els de Mallorca venen de Pisa al segle XV. |
| ORPÍ |
Pot
ser el nom d'un poble de la comarca de l'Anoia, però n'hem trobat un
provinent d'Anglaterra. |
| ORVAY |
Topònim català. Nom d'un poblet del
Conflent (?). Derivat d'Orval: municipi de França, planta, ocell (?). |
| PACS (Pahs, Pax) |
Topònim català del Penedès. |
| PALAU |
Edifici gran i sumptuós. Topònim de
l'Alt Empordà (Palau de Santa Eulàlia), del Pla d'Urgell (Palau d'Anglesola). |
| PALERM |
Toònim de la capital de Sicília. |
| PALMER |
Nom que es donava als pelegrins que tornaven de Terra Santa amb una
palma. |
| PALOU |
Topònim català. Nom de diversos poblets del Vallès, de la Segarra i del
Gironès. Del llatí palatiolu, diminutiu de palatium. |
| PALLICER (Pellicer) |
Ofici. Qui treballa o comercia amb pells. |
| PARETS |
Plural del substantiu paret. |
| PASTOR |
Ofici. Guardador de bestiar. |
| PERELLÓ |
Topònim català. Nom d'una vila de la Ribera d'Ebre i d'altres llogarets.
Nom personal (Perellós) |
| PICÓ |
Podria
ser nom germànic, de Bicco, o un derivat del verb picar. |
| PICORNELL |
Pot ser l'aplicació del nom d'un bolet. |
| PIERES (Pieras) |
Topònim català. Nom d'una vila d'una comarca de l'Anoia. |
| PINYA |
Nom del fruit del pi. |
| PIRIS |
Del cognom castellà Pérez (derivat de Pero = Pedro). |
| PISÀ
(Pizà) |
Gentilici, nadiu de Pisa. Alguns venen de Sardenya (a la part del sud
s'hi havien establert pisans). |
| PLANELL |
Derivat diminutiu de pla. |
| PLANES |
Del llatí planus, terreny pla. |
| POL |
Del nom llatí Paulus, nom
de Sant Pau. |
| POMAR |
Derivat col·lectiu de poma. |
| PONS |
Nom personal. De Pontius, derivat de
Pontus, la mar. |
| PONT |
Del substantiu pont. |
| PORCEL (Porcell) |
Del llatí porcellus, diminutiu
de porcus, poc. |
| PORTELL |
Del nom comú portell, obertura estreta. |
| POU |
Del substantiu pou. |
| PRATS |
Del nom comú plat. |
| PROHENS |
Originari de Provença. |
| PUIG |
Del sustantiu puig, muntanya. |
| PUIGDORFILA |
Grafia aglutinada de Puig d'Orfila (nom personal). |
| PUIGSERVER |
Grafia aglutinada de puig cerver, puig on hi ha cérvols. |
| PUIGVERD |
Grafia aglutinada de puig verd. |
| PUJADES |
Plural de pujada, costa amunt. |
| PUJAL |
Topònim català. Nom de diversos poblets de la Vall de Ribes, de l'Alt
Urgell i del Pallars Sobirà |
| PUJALS |
Topònim català. Nom de dos agregats del municipi de Cornellà del Gironès. |
|
QUADRENY |
Tros quadrat de terra destinat al conreu. |
| QUART |
Del
cornom llatí Quartus, el quart fill d'una família. |
| QUART |
Poblacions
italianes que estaven a 4 milles d'una població. A Sardenya hi ha
Quart... |
| QUEROL |
Municipi del Camp de Tarragona. |
| QUINT |
Del
cognom llatí Quintus, indicador del cinquè fill d'una familia. Venen
d'Itàlia. |
| QUINT |
Poblacions
italianes que estaven a 5 milles d'una població (Quinto). |
| QUINTANA |
Extensió de terra al voltant d'una casa de camp o població. |
|
RAMIS |
Nom
germànic. De Rami o Ramis, El gognom franès Ramis podria ser variant de Remy
(Remigius). Topònim català del Gironès. |
| RAMON |
Nom
germànic. De Raginmund, de ragan (consell) i mund (protecció). Nom de
diversos sants. |
| RAMONET |
Diminutiu de Ramon. |
| RAYÓ |
Probablement del cognom francès
Raillon. |
| REUS |
Topònim català. Nom d'una ciutat del Camp de Tarragona. |
| REXACH |
Sembla
venir de Ressiacus, derivat del cognom llatí Resius. Nom d'una localitat
catalana desapareguda. |
| REYNÉS (Reiner) |
Plural de Ranier. Nom germànic. De Raginhari, compost de ragin (consell)
i hari (exèrcit). |
| RIBES (Ribas) |
Topònim català. Nom d'una vila del Ripollès. |
| RICARD
(Ricart) |
Nom
germànic. De Ricohard, compost de ric (poderós) i hard (dur). Venen de
França. |
| RIERA |
Del substantiu riera, riu de poca aigua. |
| RIGO |
Del nom personal italià Arrigo (Enric). |
| RIPOLL |
Topònim català. Nom d'una vila pirenenca amb un famós monestir. |
| RIUDAVETS |
Grafia aglutinada de riu d'avets, riu voretjats d'avets. |
| RIUTORT |
Grafia aglutinada de riu tort. |
| ROCA |
Del nom comú roca. |
| ROCABERTI |
Topònim català. Nom d'una muntanya i un antic castell pirenenc de l'Alt
Empordà. |
| ROCAFULL |
Topònim de la població de Roquefeuil, al sud de França. |
| ROIG |
De l'adjectiu roig, vermellós. |
| ROSES |
Població de l'Alt Empordà, del partit
judicial de Figueres. |
| ROSSELLÓ |
Nom
d'un comtat català ultrapirenaic, avui francès, amb capital a Perpinyà. |
| ROTGER (Roger) |
Nom
germànic. De Hrodgaer, compost de hord (fama) i gair (llança).
Castellà Rogelio. |
| ROVIRA |
Roureda. |
| RUBÍ |
Topònim català. Nom d'una vila del Vallès occidental. |
| RULLAN (Rotlan) |
Nom
germànic. De Hrodland, compost de hrod (glòria) i land (país). Roland. |
|
SABATER |
Ofici. Qui fa sabates. |
| SAGRERA |
Del nom comú sagrera, atri d'una església. |
| SALA |
Nom germànic. De Salla,
cambra de rebre. |
| SALAS (Sales) |
Del nom comú sala en plural. Sala fou nom personal
d'origen germànic . |
| SALVÀ |
Del llatí Silvanus,
nom del déu dels boscos. |
| SALLENT |
Topònim català. Nom d'una vila del Pla de Bages. |
| SAMPOL |
Llinatge
d'origen genovès. Població catalana de Sant Pol. |
| SANS |
De
Sanctius, sant. Nom d'un sant martiritzat a Còrdova al s. IX. |
| SANTACÍLIA |
Contracció de
Santa Cecília. És topònim aragonès. |
| SANXO (Xanxo) |
Adaptació ortogràfica de l'aragonès i castellà Sancho (català Sanç). |
| SARD (Sart) |
Gentilici, nadiu de Sardenya. |
| SASTRE |
Ofici. Qui fa vestits. |
| SAVELLÀ (Zavellà) |
Topònim català. Nom d'un poble de la Conca de Barberà. |
| SBERT |
És dubtós si
ve del germànic Agisbert o d'Albert. |
| SEGUÍ |
Nom
germànic. De Siguwin, compost de sigu (victòria) i win (amic). |
| SERRA |
Pot ser del substantiu serra. Es llinatge típic genovès, molts venen de
Sardenya. |
| SERVERA (Cervera) |
Topònim català. Nom d'una vila de la Segarra, d'una de l'Alt Maestrat i
d'una altra del Vallespir. |
| SIMÓ |
Nom hebreu d'un apòstol. |
| SIQUIER |
Ofici. Encarregat de la sèquia. |
| SITGES |
Plural de sitja, dipòsit subterrani de blat. Nom d'una ciutat catalana
prop de Barcelona. |
| SITJAR |
Lloc on hi ha sitges per emmagatzemat gra. |
| SOLER |
Del llatí solarium, derivat de
solum, sòl, terreny, solar. |
| SORELL |
Substantiu que designa algunes espècies de peixos. |
| SUAU |
Del llatí suavis, de caràcter
dolç. |
| SUNYER
(Suñer) |
Nom
germànic. De Suniar, derivat de sunis (vertader) o de sunna (sol). |
|
SUREDA |
Bosc de surers. |
| TARONGÍ |
Derivat de taronja. |
| TAULER (Teuler) |
Ofici. Encarregat de la taula de canvi o fabricant de teules. |
| TAVERNER |
Ofici. Amo de taverna. |
| TÉRMENS (Termes) |
Topònim català. Nom d'una vila del Pla d'Urgell. |
| TERRADES (Terradas) |
Topònim català. Nom d'un poble de la Garrotxa. |
| TERRADES |
Plural del substantiu terrada, terrat gran. |
| TERRASSA (Tarrassa) |
Topònim català. Nom d'una ciutat al Vallès occidental. |
| TINTORER |
Ofici. Tenyidor de teles. |
| TORELLÓ |
Nom d'un antic castell de la Plana de Vic; es conserva com a complement
del nom de tres viles. |
| TORRANDELL |
Potser d'una forma llatina "torrenticellum", diminutiu de
torrent. |
| TORRELLA (Toroella) |
Torroella és topònim de pobles de l'Empordà, del Pla de Bages i del
Lluçanès. |
| TORRENS |
Del substantiu torrent, curs d'aigua intermitent. |
| TORRES |
Plural del substantiu torre. |
| TORTELLA (Tortellà) |
Topònim català. Tortellà és el nom d'un poble de la comarca de la
Garriga. |
| TORTELLA |
Forma femenina de Tortell, diminutiu de tort. |
| TORTOSA |
Topònim català. Nom d'una ciutat capital de la Ribera d'Ebre. |
| TOUS |
Nom d'un poble de la Segarra i d'un municipi del País Valencià a la
Ribera Alta. |
| TRIAY |
Triador, lloc on es trien el caps de bestiar. Molts procedeixen de
Menorca. |
| TROBAT |
Participi del verb trobar, aplicat a un infant trobat abandonat. |
| TUGORES (Togores) |
Del llatí tuguria, cabanes,
cases rústiques. |
| TUR |
Nom
germànic. De Thuro, forma antiga de Thuring, de Turíngia. |
| TUR |
Podria ser del substantiu tur, pedra
calcària i porosa. |
| TUTZÓ |
Nom d'un antic castell i monestir del Rosselló. |
|
URGELL |
Nom d'una extensa comarca de Catalunya occidental. |
| URREA |
Topònim d'una vila aragonesa. |
|
VALENS |
Nom de sant (Sant Valens, bisbe d'Avinyó,
525-586). Nom romà. Topònim francès d'un castell. |
| VALLBONA |
Topònim català. Nom d'un poble de la Baixa Segarra, un altre del Pla
d'Urgell i Pola de Vallbona (Camp de Llíria) |
| VALLCANERA (Vallcaneras) |
Topònim català. Nom d'un poble de
la Selva. |
| VALLÈS |
Nom d'una gran comarca limítrofa amb el Pla de Barcelona. Alguns
heraldistes el consideren originari de França i que s'establiren a Mallorca
poc després de la conquesta, alguns diuen que a Inca i altres a Binissalem.
Alguns el consideren originari de Navarra o de La Rioja. |
| VALLESPIR |
Antic comtat i actual comarca situada al nord de l'Empordà. N'hi ha que
consideren que la casa pairal estava a Mondragón (Guipúzcoa). |
| VALLS |
Topònim català. Nom d'una ciutat del Camp de Tarragona. A Mallorca està
documentat al XIII. |
| VALLSECA |
Originari de Catalunya i València. A Barcelona eren senyors de la torre
de Vallseca. |
| VAQUER |
Ofici. Guardià de vaques. |
| VERD |
Nom de color. |
| VERDERA |
Derivat de verd, aplicat a lloc de molta vegetació. Topònim català de
l'Alt Empordà. |
| VERGER |
Lloc abundant d'arbres i plantes, jardí. |
| VICH (Vic) |
Topònim català. Nom d'una ciutat
d'Osona. |
| VIDAL |
De Vital, nom de diversos
sants. Nom d'arrel romànica però emprat per jueus. Del llatí vitalis (sa,
fort). |
| VILA |
Del nom comú vila (en llatí
villa), nucli de població. Antigament casa de
camp. |
| VILALLONGA |
Topònim català. Nom de diversos pobles del Rosselló, del Vallespir, del
Ripollès, de la Garrotxa. |
| VILANOVA |
Topònim català. Nom d'un gran nombre de poblacions de Catalunya. |
| VILAR |
Topònim català. Nom de diversos pobles catalans. |
|
XAMENA |
Del nom castellà de dona Xemena o Jimena. Venen d'Aragó a la conquesta. |
