Dijous i Divendres Sant
   
 

El Dijous Sant coincideix amb el dia en que hi ha la primera lluna nova de primavera. L'horabaixa, a l'església se celebra el 'mig ofici', que és la celebració solemne de l'episodi bíblic del lavatori En aquesta celebració el capella renta els peus a alguns nins de la parròquia en remembrança del lavatori dels peus efectuat per Jesús als seus apòstols en mostra de servitud. L'església es troba abitllada amb 'la Casa Santa', que consisteix en una exposició del Santíssim o de l’hòstia consagrada enmig d'un sagrari solemnement bastit de flors i ciris.
   
   
 

Una vegada acabat l'Ofici comença la processó del Dijous Sant. Com a la majoria de pobles, hi ha penitents que es passegen encaputxats en senyal de dol pels seus pecats pels carrers. Són els carapunats. Els penitents s'organitzen en confraries que desfilen acompanyats d'un pas o figura que representa un episodi de la passió de Jesucrist. La banda de música sol tancar la processó amb himnes fúnebres.
   
   
   
 

Als nins petits, els seus padrins, els salen regalar un 'rollo' o un rotlle de coquet, que tota la família menja amb llet calenta en tornar de la processó.
   
   
 

Antigament hi havia el costum, que encara perdura, que els joves regalassin confits a les seves al·lotes en motiu del Dijous Sant.
   
   
   
  A Sant Llorenç, per a la processó, els carapunats o penitents encaputxats s'organitzen en quatre confraries: cadascuna té una vestimenta característica i un pas o estàtua que surt a la processó i fa referència al nom de la confraria.
   
   
       
  Hi ha la Dolorosa (que representa la Verge Maria que ha presenciat la mort del seu fill), el Sant Crist (es tracta d'una imatge de Crist Crucificat), la Verònica (que fa al·lusió a l'episodi bíblic en que Jesús es troba amb la Verònica i aquesta li torca la suor i la seva cara queda marcada al seu sudari) i la del Crist del Gran Poder. Aquests passos, juntament amb l'Ecce homo i la Creu es conserven durant tot l'any al museu parroquial.
   
       
  El Divendres Sant se celebra la mort de Jesucrist Crucificat. És un dels dies de dol importants de l'any. Els creients fan el dejuni (consistent en només menjar tres vegades al dia) i s'abstenen de menjar carn. A les tres del migdia, hora en que morí Jesús, les campanes de l' església toquen de mort.
   
       
  De dins l' església, lleven totes les flors de l'altar i en deixen només a la Casa Santa. Se celebra el mig ofici amb la lectura de la Passió de Jesucrist.
   
       
  En algunes esglésies de Mallorca representen també un Davallament de la creu, en que es reprodueixen les escenes de la Passió de Jesús cap al calvari: la crucifixió, la mort, el davallament de Jesús de la creu, que és posat en braços de sa mare per ser portat posteriorment al sepulcre. Aquests Davallaments són representacions molt populars que tenen gran tradició i antiguitat.
   
       
  Darrerament a Sant Llorenç s'ha escenificat un Davallament a la Plaça de 1'església, per part d'un grup de teatre de joves. Dins l'església, una vegada acabat l'ofici té lloc un altre Davallament, menys teatral però més tradicional, que se sol fer a totes les esglésies de Mallorca: damunt l'altar hi ha Jesús crucificat i és davallat de la creu i posat al sepulcre per ser, més tard, passejat en processó pels carrers del poble.
   
       
 

Aquesta processó del Divendres Sant és molt més seriosa:

Els encaputxats que durant la processó del Dijous Sant per ventura havien repartit caramels entre els espectadors
   
       
 

Adopten un posat silenciós i desfilen presidits pels centurions o soldats romans que custodiaven la tomba de Jesús. La banda de música posa el to fúnebre que arrodoneix la seriositat de la festa.
 

 

       
 

El Dissabte Sant no hi ha cap celebració popular pel carrer.
 

 

       
 

Tota l'atenció se centra dins l'església, on se celebra la resurrecció de Jesús. És una festa de purificació o renovació d'aigua i de llum.
 

 

       
 

Aquest dia les dones de la casa aprofiten per preparar els menjars tradicionals de Pasqua: els robiols i les panades.

 

 

       
 

Tradicionalment. a totes les cases es matava un be, que era menjat per tota la família durant aquests dies, celebrant així que s'acaba la Quaresma i la prohibició de menjar carn.