El dissabte de Nadal, dia 24 de decembre: Les Matines
El vespre de Nadal, després d'un sopar en família, és tradició anar a l'església a Matines, nom popular que rep la celebració litúrgica de la nit de Nadal. L'església es troba revestida de neules i s'hi ha instal·lat un Betlem o naixement, que consisteix en unes figuretes de fang que representen la Verge Maria, Sant Josep i el nin Jesús dins l'establia, el vespre del naixement; es troben envoltats pel bou i la mula, i acompanyats de pastors que els porten ofrenes. A moltes cases particulars també es conserva el costum de fer un Betlem.
A les matines s'hi llegeixen unes lectures de l'Antic i del Nou Testament. Els càntics solen ser cançons de Nadal tradicionals mallorquines que també s'usen habitualment com a cançons de bressol. A les matines hi ha una sèrie de tradicions que es repeteixen anualment: Horari de ma tines a l’Església de Sant Llorenç: 22 h
El sermó de la Calenda
Un nin petit, vestit de capellà, damunt de la trona, anuncia i proclama festivament el naixement de Jesús mentre la gent escolta agenollada.
L’anunci de l’Àngel
Es tracta d’un cant en què es representa l’anunciació del naixement del Bon Jesús als pastors per part de l’àngel; es tracta d’una representació inspirada en la narració evangèlica.
Les neules ornaven les grans festes de totes les esglésies, no només les de Nadal; no està clar quin origen tenen: alguns opinen que servien de calendari; d’altres que remembraven les teranyines de la cova de Betlem; “Betlem”, en hebreu, significa “casa de pa” i de fet les neules que pengen a les esglésies ara són fetes de paper però abans eren de farina i aigua.
Aquests dies es cantan nadales
Des de fa segles es conserva a Mallorca un càntic singular per a la Nit de Nadal: La Sibil·la.
D’origen molt remot, el text es va escriure originalment en grec. Aquest càntic es traduí al llatí com el “Judicii signum” o profecia del Judici Final posat en boca de la Sibil·la pagana d’Eritrea. Fra Anselm Turmeda, un mallorquí del segle XIV, ho va traduir a la nostra llengua
Antigament es cantava a Catalunya, València, Aragó, Castella, França, Itàlia, Mallorca i també a l’Alguer, fins que el Consell de Trento desaconsellà aquests tipus de manifestacions extra-litúrgiques. Actualment només es conserva a aquests dos darrers llocs.
Segons “Pedrell” la melodia podria ser mossàrab o bé isidoriana.
La lectura del profeta Joel (capítols II i III) que fa referència a la “Parusia” o segona vinguda del Fill de l’Home per a jutjar la humanitat és la justificació del cant de la Sibil·la.
Les Sibil·les eren dones sàvies o sacerdotesses a qui se les atribuïa un esperit profètic. Entre elles, la Sibil·la Eritrea anunciava el Dia del Judici Final i l’arribada del Salvador.
Breument, la cerimònia es així: en un moment determinat de l’acte litúrgic, entra la Sibil·la i, en solemne cant, comença amb les paraules: “Al jorn del judici...” El paper de la Sibil·la sol ser interpretat per un nin o una nina, que vesteix una camisa llarga o túnica, també sostén una espasa en alt i du un capell que varia de forma i de color segons el lloc a on es representa.
Representa i canta la profecia de la Sibil·la Eritrea sobre el Judici Final.
Pujava a la trona amb una túnica blanca molt fina que arribava fins als peus i una sobrevesta que arribava fins prop dels genolls, de seda vermella, amb cinyell, i folgades mànegues amb puntes i bufades, amb una mitra oriental de la qual penjava un vel de fina gasa blanca que queia per l'esquena, al cap, i brandava una espasa en sentit vertical. Cantava amb interludis d'orgue totes les estrofes. El seu origen no es pot precisar, però sabem que el segle XVI ja es cantava.
La melodia és de pur regust mossàrab. La lletra és presa del llibre de poesies de fra. Anselm Turmeda, mallorquí del segle XIV. I en realitat es tracta de l'adaptació d'un text provençal anterior, procedent a la vegada d'un text llatí".
( P. J. Massot i Planes. "Cançoner Musical de Mallorca").
El Cant de la Sibil·la:
El jorn del Judici.
Parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
homo i ver Déu eternal
del cel vendrà per a jutjar
i a cada un lo just darà.
Gran foc del cel davallarà
mars, fonts i rius, tot cremarà,
daran los peixos horribles crits
perdent los seus naturals delits.
Ans del judici l'Anticrist vendrà
i a tot lo món torment darà
i se farà com Déu servir
qui no'l crega, farà morir.
La seu regnat serà molt breu,
en aquell temps sot poder seu,
moriran màrtirs, tots a un lloc,
aquells dos sants Elies i Enoc.
Lo sol perdrà la claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Als bons dirà: - Fills meus, veniu!
benaventurats, posseïu
el regne que està aparellat
des de que el món va ésser creat!
Als mals dirà molt agrament:
- Anau, maleïts en el turment!
anau, anau al foc etern
al vostre príncep de lo infern!
Oh humil Verge!
Vós qui heu parit,
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro fill vullau pregar
que de lo infern nos vulla guardar!
Lo jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.
El pare Noël du regals als petits de la casa
El Betlem
Uns dels elements més nadalencs que adorna les nostres cases en aquests dies es el betlem. Es diu que va ser Sant Francesc d’Assís el que va construir el primer betlem com a ornament nadalenc, a on hi va voler representar el naixement de Crist. Des de llavors es ve rememorant d’aquesta manera el naixement de Jesús.
Apart de les dades i dels fets, no massa clars, que envolten el naixement de Crist, el que està molt clar és que, envoltant al betlem, s’hi crea una aura càlida i amable que convida a la gent a l’estimació, envoltant-los d’alegria nadalenca.
De més recent incorporació a l’escenari nadalenc és l’arbre de nadal. Costum recentment introduïda des dels països nòrdics, on aquesta tradició té unes arrels molt més profundes. Pareix ser que aquesta tradició enfonsa les seves rels dins l’antiga adoració que els antics druides rendien als arbres.
Dia 25 de decembre: El dia de Nadal
S'acostuma a dinar en família. Els plats més típics solen ser l’arròs clar o la sopa farcida i el rostit. Les postres nadalenques són les coques de torró i el tambor d’ametlla.
Encara que sembla que la data del 25 de desembre també fou imposada a partir del Concili de Nicea. Segons l’estudiosa del tema Almeida Pavía, els 318 bisbes congregats varen decidir la data del naixement adoptant la festivitat pagana del “sol invictus”, que commemorava al naixement del Déu Solar “Mitra”, aquesta va ser substituïda pel naixement de Crist. Mitra havia nascut el dia en que el Sol començava a guanyar terreny a la nit, en el solstici d’hivern.
Per Nadal es cantan nadales, cançons de Nadal.
Dia 28 de decembre: El dia dels innocents
Aquesta festa se celebra en record de la matança dels infants innocents, que Herodes feu degollar quan cercava Jesús per matar-lo.
Tampoc aquí la història no deixa gens clar l’any en que aquest rei va fer aquesta matança, ja que pel que sembla, aquest home va morir anys abans del naixement de Crist.
En tot cas es tracta d’una festa juvenil en què els joves i al·lotes del pobles es dediquen a fer bromes, com per exemple, llençar ous. És una diada per celebrar en l’àmbit familiar o d’amistats.
Dia 31 de desembre i El dia de cap d’any
Dia 31 de desembre, és el darrer dia de l’any. Com dins tot el món cristià aquí ens acomiadem de l’any que s’ha acabat i donam la benvinguda al nou any, comença: el Dia de Cap d’Any. Com diu el seu nom, és el cap de l’any, o sigui, el començament d’un nou any.
