Balafi

Balafi

A disset quilòmetres del punt de partida, a la falda de sa Muntanyeta conegut popularment com es Pi d'en Salero malgrat ja no quedin restes de cap pi, hi neix a mà dreta un camí que, després d'una torta baixada i una pujada, ens podria portar fins a les cases de Balàfi.

Passat un quilòmetre tornam a trobar el torrent de Ses Planes, just vora el portell d'en Polit, que ens dóna entrada als antics establits de Llucamar. Travessant el torrent, un altre camí a mà dreta ens tornaria portar a Balàfi.

Es Pou de Na Comte

Si agafàssim aquest camí, just abans d'arribar a les cases de Balafi ens trobaríem el pou de Na Comte, un pou públic a la vara del camí on anaven a abeurar el bestiar.

Detall de la façana de les cases de Balafi.

A l'altra banda del turó on hi ha les cases -la façana de les quals conservava els grafits de la marca del picapedrer- s'hi troben els horts de Balafi, petites propietats que s'establiren i s’escripturaren amb dret a un determinat temps d'ús d'aigua, establició que resultà problemàtica perquè la font que serveix l'aigua als horts era la font de Tènger situada a la possessió del mateix nom que era d'un altre senyor.

Després de protestes dels compradors i del pertinent plet, els hereus del marquès Desbrull que establien Balafi, hagueren “d'arreglar” amb Joan March - que aleshores ja tenia les propietats del comte d'Aiamans- el dret de l'ús de l'aigua.

Runes de la Casa des Telègraf

Avui càrritx, mates i estepes ho envaeixen tot, però encara resten les saques dels ametlers morts que indiquen com aquests inhòspits paratges foren, abans, terres de cultiu. Cal tenir força empenta i fam per treballar aquesta terra. Encara resten les runes d'una petita casa familiar. Pocs més de vint metres de construcció agombolaven cuina i cambra per a una família amb fills i la boal per a la mula

Son Pi

Passant per Son Pi i els establits de Son Soler arribam a Sant Llorenç.

Monument a l'amo en Toni Garrit

Hem recorregut vint quilòmetres i arribam a la plaça Dels Morers on s'hi troba una escultura de Joan Ramis que fa memòria de l'amo n'Antoni Garrit, paredador i contador de rondalles que n'aportà vint-i-set a l'aplec de mossèn Alcover. El canonge de Santa Cirga diu d'ell en el primer volum "En sap moltes i les conta de lo més bé".

Aquesta part del trajecte que va des del Pou Colomer fins a Son Pi, un dels establits de l'antiga possessió de Llucamar, poc abans d'arribar a la vila, i que ve a ser la part del terme més a la banda de tramuntana, és una mica més humida i fresca que la resta. De fet el terme de Sant Llorenç és partioner entre el Pla i el Llevant.

Garballó (Chamaerops humilis)

L'existència aïllada de garballons (Chamaerops humilis) i el predomini d'altres espècies com l'aladern o el llampúdol bord, agermana aquesta part del terme amb la península d'Artà.