------------------------------------------------------------------------------------- Tornar a Llibres comentats
PUNT FINAL
Malgrat
pugui semblar una paradoxa, Miquel López Crespí, que ha
publicat poemaris en les millors editorials dels Països Catalans,
trigà molts d'anys en veure editada la seva obra poètica
a Mallorca. Potser hagi estat la indiferència de l'autor envers
els fastos literaris, la no pertinença de l'escriptor a cap dels
clans i camarilles que pugnen per controlar el panorama literari illenc
i que, malauradament, amb les seves bregues contínues també
ajuden a desertitzar el món cultural català. La publicació
del recull de poemes Antologia (1972-2002) publicada per l'Editorial
Turó de sa Real, llibre que conté un petit resum dels més
de trenta anys de conreu de la poesia per part de l'autor de sa Pobla
i que ens permet conèixer algunes obres de vint-i-un poemaris de
Miquel López Crespí ens confirmen en els nostres idees.
Un altre autor, amb els premis de Miquel López Crespí, amb
una obra reconeguda des de Josep M. Llompart a Jaume Vidal Alcover, Blai
Bonet o Lluís Alpera, sense oblidar les crítiques positives
escrites per Antoni Vidal Ferrando, Miquel Rayó, Gabriel Janer
Manila, Lluís Alpera, Bartomeu Fiol o Àngel Terrón
hagués mogut el cel i la terra per veure els seus poemaris editats.
Però Miquel López Crespí s'ha estimat més
que el tems fes la seva feina sense haver d'anar a suplicar a ningú
per l'edició d´un llibre. Per això Punt final, com
abans ho va ser El cicle dels insectes, ambdues obres editades per Moll
en la prestigiosa col·lecció La Balenguera serviren per
a rompre el silenci que s'havia anat bastint en torn de l'obra poètica
del nostre autor. Com va escriure L'escriptor Damià Pons i Pons:
Punt final és un extens catàleg d'imatges, cadascuna de
les quals ha de ser afrontada pel lector pel lector amb tot el risc que
sempre representa escodrinyar el món sense senyalitzacions ni guies
iniciàtiques. De bon principi, cada poema és en gran part
una caixa plena d'obscuritats. Tan sols si ens hi ficam dedins, si n'escoltam
els sons i en tocam els volums, podrem reconstruir el sentit profund que
s'hi amaga".
Els vint-i-set poemes que formen Punt final han estat escrits amb un patró estilístic semblant: versos lliures que s'encadenen els uns als altres mitjançant el recurs de la justaposició, un recurs que és omnipresent de manera absoluta. Les línies gràfiques dels versos es corresponen quasi mil· limètricament als períodes sintàctics. Cada vers és en bona mesura una frase dotada de sentit autònom i complet. Punt final és un extens catàleg d'imatges, cadascuna de les quals ha de ser afrontada pel lector amb tot el risc que sempre representa escodrinyar el món sense senyalitzacions ni guies iniciàtiques. De bon principi, cada poema és en gran part una caixa plena d'obscuritats. Tan sols si ens fi ficam dedins, si n'escoltam els sons i en tocam els volums, podrem reconstruir el sentit profund que s'hi amaga. El lector de la poesia contemporània freqüentment té la necessitat d'arriscar-se a recompondre la lògica comunicatica del poema, talment com ha de fer l'infant que si vol veure amb certesa la imatge ha d'ajustar les peces del trencaclosques. I què hi podem trobar, a Punt final, si ajuntam les peces? Personalment hi he acabat trobant una bona part d'aquelles idees-força, sempre enèrgiques i sinceres, que una vegada i una altra es manifesten a l'obra d'en Miquel López Crespí. En aquesta ocasió, però, expressades amb la veu sempre ambivalent d'unes imatges que s'afanyen a produir suggerències molt més que no a divulgar certeses".
..........
|
|