Aquest llibre és una crònica de vint anys de lluita clandestina a Mallorca. Accions, noms, multitud de records hi són present tal com han anat sorgint de la memòria de l'autor. En aquest llibre trobem informacions, vivències, anècdotes, històries concretes protagonitzades per desenes de personatges de Mallorca que s'enfrontaren, a partir dels anys seixanta, amb la dictadura franquista. Aleshores tots ells llegien Gabriel Alomar i Maiakovski, Cortàzar i Rosselló-Pòrcel. El Che Guevara era l'home que amb la seva mort havia deixat un buit vastíssim, però també un exemple de veu autèntica, d'ordre de deixar-ho tot de banda i començar la lluita. Eren anys en què Salvador Espriu i Miquel Hernández eren lectures clandestines. Els nostres antifranquistes juraven que mai no anirien a Disneylandia ni miraven la televisió. Les cançons de Raimon els servien per alimentar la rebel·lió i se sentien els hereus de cent cinquanta anys d'història del moviment obrer, però també de les purgues dins els partits estalinistes i de les lluites pel poder. Al llarg d'aquestes pàgines vivim la visió personal de l'autor des de la primera acció antifranquista al seu poble quan, encara nin, va entrar de vespre al casal de l'Institut (antic magatzem de gra on havia estat pres el seu pare) i, juntament amb un altre nin varen espanyar tots els cartells de propaganda franquista i tapar amb carbó les consignes de Falange fins a l'elecció del primer batle socialista de Ciutat.

D'aquest llibre Cecile Buele Ramis ha escrit...

..........