Miquel López Crespí. Escriptor
----------------------------------------------------------------------------------- Tornar a Llibres comentats

Breviari contra els servils

Breviari contra els servils: dietari d'un escriptor en temps de la barbàrie és un recull de materials on hi podem trobar reflexions de l'autor sobre la vida quotidiana, sobre l'amor, la cultura, la lluita política, els viatges, l'art... Són apunts que han servit més tard per enllestir un poema, una narració o una obra de teatre. I són apunts situats en els anys vuitanta i noranta, anys que l'autor considera un temps de barbàrie per la indiferència generalitzada, el cinisme i el culte als diners que han fet que les generacions implicades en les lluites antifranquistes, bona part d'aquells que s'implicaren en organitzacions i partits polítics, s'hagin sentit traïcionats pels resultats de l'anomenada transició democràtica. Desfeta l'esquerra revolucionària de l'estat espanyol a finals dels anys vuitanta se consolidaren els pactes de l'esquerre oportunista amb els hereus del franquisme i sorgiren els demòcrates de nou encuny que rebutjaven tot allò que sonava a radical. L'escriptor vol trobar respostes a la barbàrie que fa que s'hagi acabat la lluita contra la injustícia, que la cultura hagi perdut el seu tarannà militant capficada dins les relacions mercantilistes i el conreu de les relacions per part dels escriptors que volen aconseguir subvencions de les institucions, canviant la veu crítica per l'hedonisme. Vol reivindicar l'exercici militant de l'art, perquè a través d'ell la gent serà més solidària i humana però és ben conscient que la banalitat i l'esclerotització s'han apoderat de la societat i a través del Breviari vol trobar, un cop més, el tarannà revolucionari bàsic per resistir contra el sistema. És un llibre incòmode que ha estat rebut amb la indiferència d'aquells que es senten despullats en les seves claudicacions, i és un llibre on podem trobar el pensament més genuí de l'autor, els principis més vitals que donen sentit a la seva trajectòria com a activista i literat però, sobretot, com a persona.

Miquel López Crespí ha escrit d'aquest llibre...

..........