|
Breviari contra els servils
Breviari
contra els servils: dietari d'un escriptor en temps de la barbàrie
és un recull de materials on hi podem trobar reflexions de l'autor
sobre la vida quotidiana, sobre l'amor, la cultura, la lluita política,
els viatges, l'art... Són apunts que han servit més tard
per enllestir un poema, una narració o una obra de teatre. I són
apunts situats en els anys vuitanta i noranta, anys que l'autor considera
un temps de barbàrie per la indiferència generalitzada,
el cinisme i el culte als diners que han fet que les generacions implicades
en les lluites antifranquistes, bona part d'aquells que s'implicaren en
organitzacions i partits polítics, s'hagin sentit traïcionats
pels resultats de l'anomenada transició democràtica. Desfeta
l'esquerra revolucionària de l'estat espanyol a finals dels anys
vuitanta se consolidaren els pactes de l'esquerre oportunista amb els
hereus del franquisme i sorgiren els demòcrates de nou encuny que
rebutjaven tot allò que sonava a radical. L'escriptor vol trobar
respostes a la barbàrie que fa que s'hagi acabat la lluita contra
la injustícia, que la cultura hagi perdut el seu tarannà
militant capficada dins les relacions mercantilistes i el conreu de les
relacions per part dels escriptors que volen aconseguir subvencions de
les institucions, canviant la veu crítica per l'hedonisme. Vol
reivindicar l'exercici militant de l'art, perquè a través
d'ell la gent serà més solidària i humana però
és ben conscient que la banalitat i l'esclerotització s'han
apoderat de la societat i a través del Breviari vol trobar, un
cop més, el tarannà revolucionari bàsic per resistir
contra el sistema. És un llibre incòmode que ha estat rebut
amb la indiferència d'aquells que es senten despullats en les seves
claudicacions, i és un llibre on podem trobar el pensament més
genuí de l'autor, els principis més vitals que donen sentit
a la seva trajectòria com a activista i literat però, sobretot,
com a persona.
Miquel López
Crespí ha escrit d'aquest llibre...
|
..........
|