......Cultura i antifranquisme serveix a Miquel López Crespí per fer una aferrissada defensa del paper alliberador dels intel·lectuals que assumeixen un ferm compromís amb el poble. La cultura serà sempre imprescindible per viure en llibertat i era aquest un pensament difícil d'arrelar dins les organitzacions revolucionàries. L'obrerisme feia que se considerés un luxe les intervencions culturals i molts dels líders dels partits antifranquistes tampoc entenien la necessitat de la lluita de classes cultural. Molts d'aquells líders de la clandestinitat i de la transició el que amagaven teoritzant que només la lluita per augments de sou o per un bon conveni era lluita de classes era un dretanisme i oportunisme que ben aviat els portà a organitzacions que barraven, i barren, el pas a les autèntiques polítiques d'esquerres.
Des d'aquest pressupost, Miquel López ens parla de la lluita per recuperar les obres i el pensament de Gabriel Alomar i de com, fins i tot en el moment que arribaven les despulles de l'intel·lectual a l'aeroport de Palma hi hagué uns moments de tensió, perquè els representats de l'Ajuntament franquista intentaven posar la bandera del castellet damunt el taüt i el seu fill, amb n'Antoni Serra i en Josep Maria Llompart aconseguí col·locar-hi la senyera. De com a començament de l'any 1969 s'estudiava ocupar les pàgines culturals del diari Última Hora després de llegir els pensadors antiimperialistes (Fanon, Malcom X, Che Guevara, Mao, Fidel Castro, etc.) per lluitar pel redreçament cultural i en contra la reaccionària cultura franquista. Fa testimoni, l'autor, de què l'exercici militant de l'art no és luxe inútil ni una creació de productes "incontaminats" aptes tan sols per a ser fruits per selectes minories i des d'aquesta perspectiva, la de la lluita contra la banalitat dominant, recorda la creació de les Aules de Poesia, Teatre i Novel·la que foren l'activitat cultural antifranquista més important dels anys seixanta: activitats que assoliren una categoria internacional i que foren possibles gràcies a la Casa Regional Catalana, a l'Obra Cultural Balear i a la donació per molts pintors, escultors i fotògrafs de l'illa d'obra seves que foren venudes en subhasta. Recorda que l'Ateneu Popular Aurora Picornell fou creat per servar la memòria nacionalista i republicana de les Illes, la historia del moviment obrer i les idees del marxisme. Idees, que, a mesura que se consolidava la transició, eren oblidades per molts sectors de la societat.
Als capítols dedicats al cinema en temps del franquisme i de la transició recorda aquelles sales de "Arte y Ensayo" on es podien veure pel·lícules d'Orson Wells o de Godard o de Buñuel... I així, tots aquells que, per la seva joventut, no visqueren aquells anys enfosquits poden fer-se una idea de com era la vida cultural a Mallorca durant el franquisme i aquells que la visqueren recordaran que hi va haver un temps que més importants que les poltrones institucionals eren les iniciatives culturals.

De Cultura i antifranquisme ha dit En Mateu Morro...

..........