Miquel López Crespí. Escriptor

------------------------------------------------------------------------------------- Tornar a Llibres comentats

El cadàver

El cadàver, estrenada en el Teatre Principal de Palma l'any 1996, contínua, a través dels anys, la ruptura amb el teatre tradicional mallorquí i sobre tot amb el teatre "rekional" iniciada amb l'obra Autòpsia a la matinada, que obtingué el Premi de Teatre Ciutat de Palma l'any 1974. Igualment que Autòpsia a la matinada era un homenatge a l'estudiant Enrique Ruano, assassinat per la dictadura franquista l'any 1969, El cadàver volgué retre un homenatge al darrer batle republicà de Palma, Emili Darder, assassinat pels feixistes l'any 1937 en el cementiri de Ciutat.
El cadàver continua igualment la línia experimental del teatre modern mallorquí iniciada per Miquel López Crespí amb l'obra Homenatge a Rosselló-Pòrcel que guanyà el prestigiós premi de teatre Ciutat d'Alcoi 1984 i que va ser editat per la Diputació d'Alacant. Aquesta línia de ruptura contínua amb el teatre de l'autoodi com anomenava Josep M. Llompart el teatre "rekional" ja s'havia iniciat l'any 1972 amb l'obra Ara a qui toca? Que guanyà el premi de teatre en català Carles Arniches. Obres de ruptura, ja en el seu moment, reberen les crítiques favorables de Ricard Salvat. José Monleón i Jaume Vidal Alcover, per citar alguns dels membres dels diferents jurats que, al llarg d'aquests darrers trenta anys, han anat guardonant les obres teatrals de Miquel López Crespí. A totes aquestes aportacions al teatre català contemporani hauríem d'afegir igualment Les germanies, Premi Especial Born de l'any 1975, Atzucac, que obtingué el Ciutat de Granollers de 1990, Acte únic, que guanyà el Premi Teatre Principal de Palma l'any 1987 i Els anys del desig ardent, de propera aparició, guanyadora d'una de les beques a la creació literària del Consell Insular de Mallorca. Obres, totes les que hem anomenat que, juntament amb El cadàver, representen una de les més importants aportacions a la renovació del teatre mallorquí.

-------------------------------------------------------------------- Teresa Gelpí ha escrit d'aquesta obra...

..........