Abu Ali al-Hasan ibn al Haytham (Alhazen)

El tractat més important d’Alhazen és el tresor de l’òptica que s’inspira en l’obra de Ptolomeu sobre la refracció i la reflexió. En ell Alhazen estudia questions com l’estructura de l’ull, l’aparent augment de dimensió de la lluna quan s’aproxima a l’horitzó i l’estimació de l’altura de l’atmosfera a partir de l’observació de que el crepuscle dura fins que el sol està aproximadament a19º per sota l’horitzó.

Alhazen també resol problemes emprant el que ara es coneix el teorema de Wilson:

Al-tusi és el continuador de les obres de Khayyam Al-Tusi treballa al camp de l’àlgebra per no segueix el desenvolupament general que ve donat per l’escola algebraica de al-Karaji. L’àlgebra d’al-Tusi te com a finalitat l’estudi de corbes per mitja d’equacions, inaugura així el començament de la geometria algebraica.
En el seu Tractat d’equacions al-Tusi investiga baix quines condicions les equacions cúbiques tenen solució. Al fer-ho empra ,sense dir-ho, per trobar el màxim d’una funció de la forma  la derivada de una funció.

El que fa al-Tusi de fet es donar essencialment el que ara anomenam el mètode de Ruffini-Horner per aproximar l’arrel de una equació cúbica.
Un altre treball famós d’al-Tusi es un en que descriu l’astrolabi , aparell per observar la posició dels astres, que ell va inventar.

Ghiyath al-Din Jamshid Mas’ud Al-Kashi

Al-kashi es una figura important en la historia de la difusió de les fraccions decimals. A més Al-kashi es un virtuós del càlcul, de fet la seva aproximació de no va ser superada fins el segle XVI per van Ceulen.
 
 

En el seu treball sobre nombres amics descobreix el parell 9363584 9437056 conegut com el la parella de Descartes per que descartes la va tornar a descobrir un segle més tard.