Cap a l’any 570 va néixer a la Meca Mahoma fundador de la religió musulmana. Fins ara el poble àrab era un poble nòmada. Mahoma els incitar a la unitat i a l’activitat. Al 622 Mahoma fou expulsat de la Meca, ciutat on predicava la seva doctrina , i comença l’Era Mahometana.

Mahoma mor al 632 però això no impedeix que al cap d’un segle l’imperi musulmà conquerit sigui immens. Cap el segle VIII dC l’imperi s’ estenia des dels Pirineus fins a Xina, passant per la península Ibèrica, el sud d’Itàlia, Sicília, tot el nord d’Àfrica, Líbia, Egipte, Palestina, Síria, part d’Àsia Menor i del Caucas, Mesopotàmia, Pèrsia, Afganistan, i les ribes de l’Indus. Cap al segle XIII les invasions mongoles, les creuades van esdevenir el desmembrament de l’imperi
 
 

Cap a l’any 750 “s’acabà” el període d’expansió. També per aquesta època sorgeix la separació entre els àrabs de l’Orient, que ocupaven La península Ibèrica i el Marroc, i de l’Occident que havien establit la seva capital a Bagdad, ciutat que es convertiria prest en el centre mundial del desenvolupament de les matemàtiques.

Bagdad es convertir aviat en el centre cultural del món. Allà hi foren cridats savis procedents de Síria, Iran i Mesopotàmia. Bagdad s’havia convertit en la nova Alexandria i si aquesta posseïa el museu i la Gran biblioteca Bagdad posseïa Beit al Hinka, la casa de la Saviesa, on no s’aturaven d’arribar-hi obres. Aquestes obres ,però no estaven escrites en àrab. Comença una feina extraordinària: Traduir, traduir i traduir.

Es pot arribar a la idea errònia, de fet fins fa poc alguns d’autors pensaven així, de que la cultura àrab simplement es va dedicar a reproduir els coneixements rebuts de la ciència grega, índia o mesopotàmica. S’ha de pensar però que les traduccions eren fetes per científics i matemàtics i no per gent experta en el llenguatge però sense cap coneixement de matemàtiques. Per tant la necessitat de fer traduccions es convertia a la vegada en la investigació més gran feta en tots els temps.

Les matemàtiques àrabs són per tan el resultat d’assimilar tots el coneixements de les diferents cultures de l’immens imperi islàmic o de les regions que tenien contacte amb ell( cultura grega, babilònica, xinesa i hindú) i combinar-les creant així nous camps d’estudi o ampliant-los(àlgebra, trigonometria, ...).